Política

POLÍTICA

El sufragi no és universal

Aproximadament un 16% dels ciutadans majors d’edat no poden votar perquè són estrangers

Que hi hagi més d’un milió de persones sense representació és un evident dèficit democràtic

Que els migrants no tinguin dret de vot fa que els discursos de la ultradreta no tinguin cost electoral

La població estrangera resident a Catalunya era, el gener del 2023, d’1.361.981 persones, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya basades en el cens anual que realitza l’Estat espanyol a partir d’informació exclusivament administrativa (padró, dades tributàries, dades del Registre Central d’Estrangers...). La xifra representava, en aquell moment, el 17,24% de la població total catalana (7.901.963 persones, tot i que es calcula que el novembre del 2023 els catalans ja vam superar els vuit milions). Les dades estadístiques desgranen la població estrangera per edats agrupada en lustres, per tant només podem saber els que tenen de 20 anys en amunt, que són prop d’1.110.000. A les eleccions d’avui, 12 de maig, estan convocats a les urnes 5.754.840 electors i electores. Per tant, és evident que una part molt important dels ciutadans que viuen a Catalunya –un 16% dels que tenen edat de votar– no ho podran fer perquè no tenen la nacionalitat espanyola.

El Marroc i, a força més distància, Romania, Itàlia, Colòmbia i la Xina, són els primers cinc països d’origen dels ciutadans estrangers a Catalunya. En alguns casos, com Itàlia (pel fet de ser de la Unió Europa) o Colòmbia (per un conveni de reciprocitat) aquestes persones poden votar a les eleccions municipals. Però en cap cas ho poden fer en les autonòmiques o les estatals.

“Que els migrants no puguin votar és una qüestió de voluntat política. La Constitució del 1978 preveu un escenari completament diferent de l’actual en el tema de la immigració. L’article 13.2 diu que només tenen dret a vot els espanyols. La resta queden fora. És una mostra de racisme institucional, es priva una persona de participar en la vida política per la seva nacionalitat”, indica Mariana Isla, directora d’AMIC-UGT. Aquesta situació, assegura, debilita el sistema democràtic, “perquè tenim un alt percentatge de persones que no poden escollir els seus representants i per tant no es veuen representades”.

D’altra banda, prohibir el dret de vot deixa oberta la porta a fer servir el fenomen de la immigració en un discurs utilitari per part dels partits xenòfobs de la dreta, perquè les persones estrangeres no es poden defensar. “No veiem voluntat política. En algun moment el PSOE va plantejar la idea de parlar-ne, però de moment no ha anat més enllà, no es veu cap possibilitat en un futur proper de canviar les coses”, afegeix Isla. També recorda que aquesta vulneració de drets pot comportar situacions tan estranyes com que en les eleccions municipals sortís escollit un alcalde o alcaldessa que després no pogués escollir els representants ni al Parlament català ni a les corts espanyoles.

Burocràcia

AMIC-UGT fa campanyes adreçades a les persones migrades, que sovint no saben que el dret de vot el podrien exercir en les municipals. “Tot el procés és molt complicat, no funciona només ensenyant la targeta de residència: has de demostrar que fa cinc anys que vius al país (tres en el cas dels comunitaris), has d’anar a la policia a demanar un certificat de residència que demostri que no hi ha buits i que en aquests anys no has caigut en la irregularitat, i després s’ha de demanar expressament la inscripció al cens electoral, cada vegada, cada quatre anys. I a més els terminis per fer tot això són justos, entre un i dos mesos”, lamenta Isla.

“Al final –afegeix– estem parlant de ciutadania, de a qui considerem ciutadans. L’article 23.1 de la Constitució també diu que els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, per tant si tenim un nombre de persones que no poden participar d’aquests drets ja no els podem considerar ciutadans.”

Un exemple en primera persona d’aquesta discriminació és el del sociòleg colombià Luis Almonacid, de 34 anys, que fa dos anys i mig que viu a Catalunya després d’haver passat per Granada, on va fer dos màsters relacionats amb drets humans i participació política. Amb la pandèmia va perdre el permís que tenia de residència i va haver de tornar al seu país. En aquesta segona estada encara no ha acumulat prou temps per poder demanar la nacionalitat i per això no pot votar, tot i el seu interès a fer-ho.

Almonacid remarca que el fent que els migrants no puguin votar suposa una crisi de representativitat. “Quan no pots votar algú que et representi, perds interès, per això és important recordar que la participació política es pot fer també al marge del vot.” Almonacid és membre l’Asocolgi (Associació Sociocultural de Colombians per a la Integració a Girona), on precisament coordina el projecte d’incidència política. “Apostem per apropar càrrecs polítics, com regidors, a la nostra associació, no perquè facin campanya, sinó perquè coneguin la nostra situació”, assegura.

Més enllà del vot

“Es pot fer incidència –afegeix–presentant mocions o peticions; el més important és mantenir viva la motivació. Hem de ser creatius per fer-ho. Partim de la base que tot és polític, la nostra vida quotidiana, el llenguatge... I ho hem de visibilitzar sense esperar la premissa d’una persona, un vot.” El motiu és que, segons Almonacid, aquesta premissa pot fer pensar que un únic vot no és important.

“Ens hem d’activar políticament perquè això no passi, per no arribar a aquest desgast i a aquesta desmotivació”, insisteix. Per això la seva associació fa diferents activitats –campanyes, xerrades, reunions amb representats polítics...– amb l’objectiu d’aconseguir resultats. És cert que és una tasca complicada, però posa com a exemple la recollida de signatures que ha permès la iniciativa legislativa popular per a la regularització d’immigrants.

“La democràcia no és només votar cada quatre anys, o cada quan toqui. A vegades entre els migrants hi ha la idea que si no es pot votar doncs mala sort, i que el que cal és preocupar-se per les qüestions urgents: aconseguir els papers, aconseguir feina, aconseguir un habitatge decent... El que hem de fer veure és que aquestes també són qüestions polítiques i que hi podem incidir si fem força conjuntament, no cadascú lluitant pel seu compte”, conclou.

Discursos xenòfobs sense cap cost electoral

El Ciemen és una de les entitats catalanes que defensen el dret de vot dels migrants. L’any passat va posar en marxa la campanya El dret a vot, el millor antídot contra el racisme per les municipals, que ara reactivarà amb les catalanes i les europees. “Els temes de debat que hi ha sobre la taula, com l’empadronament a les municipals, o els discursos xenòfobs ara que en la campanya hi ha presència de l’extrema dreta, no es poden tractar amb aquelles persones que són les que estan més afectades”, critica David Minoves, president de l’entitat. “No té costos electorals fer aquest discurs racista. Si assenyalar la persona que acaba d’arribar com el culpable de tots els mals no té cap conseqüència, les coses no canviaran. Nosaltres creiem que no ha de sortir a compte que els immigrants no votin, per això considerem tan important que el dret de vot no estigui vinculat a la nacionalitat sinó al veïnatge”, afegeix. Minoves creu que en les eleccions europees també s’ha incidir en aquest tema, especialment arran del pacte de la immigració i l’asil, “que és terriblement lesiu”. “Que el vot estigui condicionat a la nacionalitat contradiu el principi fonamental d’igualtat davant la llei recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans”, lamenta. De tota manera, també apunta que segurament no es podrà abordar seriosament la qüestió fins que no hi hagi una llei electoral catalana. “Sense llei electoral pròpia som subsidiaris de la llei espanyola i, a nivell europeu, de les normes europees”, diu.

Com a contrapartida, un dels temes que també vol posar sobre la taula Luis Almonacid és la possibilitat que migrants acabessin votant Vox perquè aquest partit juga amb la trampa d’apel·lar al concepte d’Espanya i l’hispanocentrisme separant el que consideren “migrants bons i migrants dolents”. Al mateix temps que des de la ultradreta es vincula immigració amb delinqüència, s’estableixen aquestes distincions i s’especifica que aquells que arribin disposats a acoblar-se a la seva ideologia seran benvinguts. “Això és preocupant perquè pot convèncer els migrants que no volen que se’ls identifiqui amb els dolents”, explica Almonacid.