Política

La fractura passa factura

Pere Aragonès revela que es retirarà de la primera línia política quan hagi culminat la “transició” a la presidència i dins d’ERC

Puigdemont anuncia que també aspirarà a la investidura perquè en segona volta es veu amb més possibilitats que Illa

El candidat de Junts avisa el PSOE que li retirarà el suport si el PP vota Illa, i per això es veu ell amb possibilitats L’independentisme ha perdut la majoria al Parlament que tenia des del 2012 Puigdemont no dona per morta la negociació pel referèndum, i insta a una reflexió sobiranista

El 12-M ha supo­sat un ter­ratrèmol d’enor­mes dimen­si­ons per a la política cata­lana, i en espe­cial per a un inde­pen­den­tisme que ha per­dut la majo­ria abso­luta al Par­la­ment per pri­mer cop des del 2012. La frac­tura del movi­ment en els últims anys ha aca­bat pas­sant fac­tura a les urnes, on s’ha mobi­lit­zat el votant uni­o­nista i en canvi s’ha des­mo­bi­lit­zat bona part del sobi­ra­nista, i ahir mateix ja se’n van deri­var les pri­me­res con­seqüències. I la pri­mera víctima ha estat, ni més ni menys, que l’encara pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès. Tal com ja havia insi­nuat la nit elec­to­ral, el can­di­dat d’ERC, que va pro­ta­go­nit­zar el fracàs més gran de la jor­nada –va caure de 33 a 20 escons i va que­dar sense cap pos­si­bi­li­tat de reva­li­dar el càrrec–, va deci­dir assu­mir per­so­na­ment el dal­ta­baix i va anun­ciar ahir al mig­dia que no reco­llirà l’acta de dipu­tat quan el nou Par­la­ment es cons­ti­tu­eixi, com a màxim el 10 de juny, i per tant aban­do­narà la pri­mera línia política per ini­ciar “una nova etapa, des d’un altre lloc”, que va evi­tar con­cre­tar. Això sí, va dei­xar entre­veure que el “canvi de rasant” que el 12-M ha sig­ni­fi­cat per al país també supo­sarà una sac­se­jada en clau interna, ja que es va com­pro­me­tre, des del seu rol de coor­di­na­dor naci­o­nal d’ERC, a “faci­li­tar també una tran­sició” dins del par­tit, procés en què serà pre­sent per “tan­car un cicle elec­to­ral de mals resul­tats i con­tri­buir a obrir un nou cicle de crei­xe­ment”. “ERC por­tarà a terme una reflexió col·lec­tiva per enfor­tir el pro­jecte, es pren­dran les deci­si­ons col·lec­ti­va­ment”, va insis­tir, sense acla­rir ni mètodes, ni ter­mi­nis ni noms.

Tot ple­gat, això sí, anirà segu­ra­ment en paral·lel als esforços que dedi­carà ara a “faci­li­tar una tran­sició” des del ja govern en fun­ci­ons fins a l’elecció d’un nou pre­si­dent. “Segui­rem ser­vint el país des del govern fins que es pro­du­eixi el relleu”, va subrat­llar, i es va mos­trar orgullós de la feina feta en els últims tres anys, en què s’han ende­gat polítiques “avant­guar­dis­tes” que creu que amb el temps “seran reco­ne­gu­des com a pio­ne­res i estratègiques”.

Ara­gonès va con­fir­mar la decisió que ERC serà a l’opo­sició en la pro­pera legis­la­tura, ja que les dues opci­ons que han gua­nyat són les que han pro­ta­go­nit­zat un “blo­queig per­ma­nent” del seu govern. “Ara els cor­res­pon a ells ges­ti­o­nar el nou esce­nari”, va dir desen­te­nent-se’n. Els repu­bli­cans van evi­tar ahir avançar quina posició adop­ta­ran en el gran ven­tall d’esce­na­ris que s’obren ara, tot i que el ja pre­si­dent en fun­ci­ons va dei­xar anar dues pis­tes que podrien arri­bar a ser con­tra­dictòries. D’un cantó, va asse­gu­rar que ERC “ha deci­dit ser ele­ment de des­blo­queig”, i per tant va insi­nuar que no blo­que­jarà la inves­ti­dura d’un pre­si­dent per evi­tar així anar a noves elec­ci­ons. És clar que, després, va anun­ciar també explícita­ment que ERC “no hi serà per faci­li­tar una inves­ti­dura del PSC”, ni tam­poc par­ti­ci­parà en “ope­ra­ci­ons que neces­si­ten l’acord de Junts i PSC”. Dos par­tits que, en tot cas, sumen una àmplia majo­ria i tam­poc reque­ri­rien els repu­bli­cans... “En els pro­pers dies ja tin­drem temps d’entrar en qüesti­ons més ope­ra­ti­ves, i de valo­rar els dife­rents esce­na­ris i calen­da­ris en l’àmbit par­la­men­tari”, va aca­bar resu­mint, una feina que en tot cas ja va dei­xar clar que hau­ran d’expli­car els “lide­rat­ges” del grup par­la­men­tari, on d’entrada ara que­da­ria al cap­da­vant la número 2, Laura Vilagrà.

El més imme­diat en l’horitzó és que el 10 de juny s’ha de cons­ti­tuir el Par­la­ment i hi ha d’haver una mesa for­mada amb una pre­sidència. I el paper que deci­deixi adop­tar ERC serà segu­ra­ment clau. I és que si l’esce­nari que ha dei­xat el 12-M ja era prou com­pli­cat per for­mar majo­ries sòlides, el fet que ERC s’exclo­gui ja des de l’inici del govern, sigui amb qui sigui, i fins i tot deixi tot el pes de la nego­ci­ació en mans del PSC i Junts, encara ho pot aca­bar de com­pli­car més tot.

Junts no es ren­deix

Entre­tant, a Junts, l’altra cara de la mateixa moneda, Car­les Puig­de­mont es resis­teix a llançar la tova­llola i a donar per morta l’opció de la seva res­ti­tució, que cer­ti­fi­ca­ria defi­ni­ti­va­ment la defunció del procés sobi­ra­nista, i ahir també va moure fitxa en cons­ta­tar que no hi ha una alter­na­tiva clara. I és que el pre­si­dent a l’exili va anun­ciar des d’Arge­lers que ell també pre­sen­tarà can­di­da­tura a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, adduint que tin­dria més pos­si­bi­li­tats de ser inves­tit en segona volta que no pas el soci­a­lista Sal­va­dor Illa, gua­nya­dor de les elec­ci­ons i que diu­menge a la nit ja va anun­ciar la seva can­di­da­tura, tot i no tenir tan­cats tam­poc els suports neces­sa­ris. “Podem agru­par una majo­ria cohe­rent més àmplia que la que pot sumar el can­di­dat soci­a­lista”, esgri­mia Puig­de­mont, que creu que li és pos­si­ble reco­llir “de 55 a 59 vots” –els de Junts més els d’ERC i la CUP–, un fet que per­me­tria for­mar un govern “de coherència sobi­ra­nista”, al qual mal­grat tot insis­ti­ria als repu­bli­cans que entres­sin, però no a la CUP, amb qui compta com a crossa par­la­mentària però que no seria “un ele­ment que donés esta­bi­li­tat” a l’exe­cu­tiu. És clar que per cul­mi­nar aquesta caram­bola també cal­dria que el PSC s’abs­tingués com a mínim, i ahir ja ho va des­car­tar. Puig­de­mont, en tot cas, con­fia a arri­bar al pri­mer debat d’inves­ti­dura, al qual va refer­mar que anirà per­so­nal­ment, amb més suports que Illa, fet que veu fac­ti­ble perquè només li compta com a ali­ats natu­rals uns comuns amb qui suma­ria 48 escons, tenint en compte que, si no es forma un tri­par­tit d’esquer­res –opció que ell dona per des­car­tada per part d’ERC–, qual­se­vol alter­na­tiva depen­dria “ine­xo­ra­ble­ment” del PP, atès el com­promís dels soci­a­lis­tes de no pac­tar amb la ultra­dreta i no bene­fi­ciar-se “de cap de les mane­res” del suport dels onze dipu­tats de Vox. En aquest supòsit, Puig­de­mont, que també va des­car­tar del tot una soci­o­vergència, va adver­tir que, si el PSC es bene­fi­cia dels vots del PP, incor­re­ria en una “aliança con­tra natura” que faria que Junts donés per tren­cat el suport par­la­men­tari que ofe­reix al PSOE al Congrés, i obri­ria un esce­nari d’ines­ta­bi­li­tat a l’Estat. “Ells han de veure i pren­dre les seves deci­si­ons”, avi­sava, tot recor­dant als soci­a­lis­tes que sem­pre han fet ban­dera de l’“esta­bi­li­tat”.

La fórmula d’inves­ti­dura i d’exe­cu­tiu inde­pen­den­tista en mino­ria que plan­teja per­me­tria, en canvi, “dotar Cata­lu­nya d’un govern que fun­ci­oni amb capa­ci­tat de plan­tar cara a Madrid, i alhora estal­viar una repe­tició elec­to­ral”, esce­nari que no desitja, tot i que creu que li dona­ria la pos­si­bi­li­tat de fer cam­pa­nya en igual­tat de con­di­ci­ons, i que en tot cas no des­carta. “Hi ha molta més for­ta­lesa par­la­mentària en un govern encapçalat per nosal­tres que en un d’Illa, que abo­ca­ria Cata­lu­nya a una situ­ació simi­lar a la de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, que no pot apro­var pres­su­pos­tos i para­litza el país”, adduïa.

Junts ja ha ini­ciat con­tac­tes pre­li­mi­nars amb els repu­bli­cans a fi de “refer ponts”, si bé el can­di­dat, que ahir es mos­trava res­pectuós i evi­tava fer sang del dal­ta­baix d’ERC –que, al cap i a la fi, para­do­xal­ment enterra gai­rebé del tot l’espe­rança de la seva res­ti­tució–, adme­tia que encara són “lluny d’esta­blir un marc nego­ci­a­dor”. En aquest sen­tit, això sí, dema­nava als antics socis que “no seria bo” que tan­ques­sin la porta d’entrada “a una pos­si­bi­li­tat real” com la que asse­nyala. “Les opor­tu­ni­tats són cer­tes. Si són via­bles o no, ja ho veu­rem a mesura que avan­cin les con­ver­ses”, subrat­llava. Unes con­ver­ses que s’ini­ci­a­ran per la mesa i la pre­sidència del Par­la­ment, a la qual avançava que Junts també aspi­rarà amb una “majo­ria rela­tiva d’obediència cata­lana”. “És més fàcil refer ponts amb qui has inves­tit pre­si­dent, com­par­tit govern i fet coses grans pel país, tot i que les distàncies estan allu­nya­des i neces­si­tem molts esforços”, refle­xi­o­nava. Esforços que es com­pro­me­tia a fer ell el pri­mer.

Man­te­nir el procés amb vida

En tot cas, Puig­de­mont no dona per morta la con­se­cució d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació ni d’un finançament sin­gu­lar simi­lar al basc, com pro­posa també ERC, i va dei­xar clar que la pèrdua de la majo­ria inde­pen­den­tista no ha d’afec­tar la taula de nego­ci­ació que Junts té en marxa amb el PSOE, que forma part dels acords d’inves­ti­dura de Sánchez i té vida autònoma. Per tant, va des­lli­gar del tot aques­tes con­ver­ses, que segons ell man­tin­dran calen­dari i con­tin­guts, de les que s’obrin a par­tir d’ara per for­mar govern a Cata­lu­nya. “El que serà objecte de nego­ci­ació serà el que aprova el Par­la­ment, i el que ja ha apro­vat, i cap decisió s’ha des­fet”, va des­ta­car, i recor­dava que durant anys hi ha hagut una majo­ria clara per la inde­pendència i el referèndum al Par­la­ment, i això a Madrid “no ha pre­o­cu­pat ningú”. “Allò que nego­ciem amb el PSOE a Suïssa ho boi­co­te­jarà el PSC al parc de la Ciu­ta­de­lla?”, es pre­gun­tava.

En la mateixa línia, Puig­de­mont des­vin­cu­lava les nego­ci­a­ci­ons que vol obrir ara amb ERC per a la for­mació de la mesa del Par­la­ment, de la seva inves­ti­dura i fins i tot d’un even­tual pro­grama de govern, de l’anàlisi més pro­funda i la “con­versa serena” que segons ell ha d’obrir el con­junt de l’inde­pen­den­tisme sobre el full de ruta que ha de seguir ara a fi de recu­pe­rar l’hege­mo­nia par­la­mentària per­duda. “Per què hi ha una part de l’inde­pen­den­tisme que no ens vota i no ens dona la majo­ria al Par­la­ment? L’anàlisi s’ha de fer, i d’aquí ha de sor­tir l’estratègia en els pro­pers anys”, con­cloïa.

En aquest sen­tit, això sí, també Ara­gonès for­mu­lava les seves refle­xi­ons al vol­tant del camí que ha de fer ara el movi­ment, per cons­ta­tar que l’inde­pen­den­tisme “ha d’afron­tar el futur rei­vin­di­cant-se com un pro­jecte polític neces­sari” per al país. I creu que cal fer-ho “assu­mint la rea­li­tat, però per trans­for­mar-la, no per con­for­mar-nos-hi”. “Lluny de per­so­na­lis­mes i bata­lles estèrils, i més encara avui que tot­hom assu­meix l’estratègia que des d’ERC hem lide­rat de la nego­ci­ació,” cloïa.

La CUP recela de Junts

Entre­tant, el ter­cer grup inde­pen­den­tista en discòrdia, tot i que amb un pes dis­minuït pel fet d’haver cai­gut de nou a qua­tre dipu­tats, és la CUP. La seva can­di­data, Laia Estrada, es refer­mava ahir a TV3 i des­car­tava cap tipus d’entesa amb el PSC, tal com ha promès en cam­pa­nya, i hi afe­gia que ho veu “com­pli­cat” amb Junts, ja que troba “ambigu” que Puig­de­mont apel·li a un govern “d’obediència neta­ment cata­lana”. Segons ella, això obre la porta a l’auto­no­misme, i cal­dria saber exac­ta­ment què vol fer el can­di­dat. “Si vol res­ti­tuir la con­vergència de tota la vida amb el mateix pro­grama econòmic que el PSC, serà com­pli­cat”, avi­sava. Estrada va asse­gu­rar que la seva for­mació fa “autocrítica” dels resul­tats del 12-M, en què va per­dre més de 60.000 vots, i va reconèixer que no han sabut rever­tir la tendència de pèrdua de vots, immers com està encara el grup en un procés de debat estratègic intern per ana­lit­zar el seu paper a les ins­ti­tu­ci­ons.

Pel seu cantó, Clara Pon­satí (Alhora) va dir que es retira de la pri­mera línia, si bé seguirà tre­ba­llant per la inde­pendència.

Ve de la pàgina ante­rior

Ve de la pàgina ante­rior

L’ANC
demana als partits independentistes que no contribueixin a la investidura de Salvador Illa i que treballin per la unitat d’acció.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia