Una comunitat de monges de Burgos abandona l’església catòlica

A Belorado, els bordons dels pelegrins del Camí de Sant Jaume que hi fan parada han estat substituïts aquests dies per micròfons i càmeres dels mitjans. Aquest petit municipi castellà es va llevar dilluns amb la notícia que les seva comunitat de monges clarisses havia trencat l’obediència a Roma.

L’abadessa del monestir de Santa Clara, sor Isabel de la Trinidad, va anunciar en un comunicat que abandonava l’“església conciliar” i passava a estar sota la “tutela i jurisdicció” de Pablo de Rojas Sánchez-Franco, excomunicat el 2019 i líder de la de Pia Unió de Sant Pau Apòstol, un grup religiós ultraconservador al marge de la jerarquia catòlica.

En declaracions aquest dimecres a un popular programa de televisió espanyol, De la Trinidad ha negat la condició de papa a Francesc i l’ha acusat d’“usurpació”. L’abadessa fet una crida als catòlics que, com ella, se sentin “profundament decebuts” amb l’Església de les quatre últimes dècades a “escoltar” els seus plantejaments enfront de les “heretgies” que atribueixen al Vaticà.

La religiosa, però, ha amés que rere el conflicte hi ha un afer immobiliari. I és que la comunitat de clarisses de Belorado i Orduña (Biscaia) denuncia que Roma ha bloquejat la venda d’un convent buit que tenen en propietat a Derio, també a Biscaia, per poder comprar el d’Orduña, valorat en 1,2 milions d’euros i que pertany a la diòcesi de Vitòria, amb la qual ja tenien un acord de compravenda. L’arquebisbat alabès va acabar rescindint el contracte pels dubtes que generava la participació d’un desconegut comprador interposat que havia d’aportar el milió d’euros que faltava per completar la compra del cenobi d’Orduña, que transferiria a les monges quan aquestes li puguessin pagar amb els diners de la venda del de Derio. Les religioses acusen els arquebisbats de Burgos i Bilbao d’haver paralitzat la compraventa.

Durant l’entrevista, De la Trinidad ha intentant desvincular Pablo de Rojas de l’operació immobiliària que ha agreujat el seu enfrontament amb el bisbe de Burgos i la jerarquia eclesiàstica en general. No obstant, ha evitat que les altres monges aclarissin quan temps fa que coneixen el fundador de la Pia Unió. També ha volgut treure importància al pes de l’operació en la decisió de trencar amb Roma. Ara bé, preguntada sobre si a partir d’ara podran vendre l’immoble, l’abadessa ha respost: “Això espero”.

El suposat sacerdot Don José, un destacat membre del grup de Pablo Rojas i que va ser un conegut cocteler a Bilbao com a Fran Ceacero, s’ha erigit en portaveu de les monges i ha dedicat bona part del matí a atendre els mitjans que s’han apropat al convent, ha afirmat que l’arquebisbat de Burgos està fent un “paripé” perquè sap que “perfectament” que les monges no faran marxa enrere. “Li han plantat cara i no han estat submises. Ni han callat ni han cedit. I el senyor [Mario] Iceta [bisbe de Burgos] està molt nerviós perquè s’hi juga la birreta cardenalícia”, ha etzibat.

Fonts de l’arquebisbat al·ludit han explicat a l’agència Efe que treballen per intentar reconduir la situació generada per les clarisses de Belorado i Orduña i que el propi Iceta està implicat en aconseguir que reverteixin la seva decisió, malgrat que encara no ha aconseguit parlar amb l’abadessa.

El mateix Iceta va advertir dilluns que si les religioses tiraven endavant la decisió d’abandonar la disciplina de l’església catòlica podrien ser acusades d’un delicte de cisma, que pot ser sancionat amb l’excomunió. L’arquebisbe, que va posar la Santa Seu en coneixement de la situació, va fer una crida als fidels perquè no participessin per ara en cap acte litúrgic al monestir, com l’eucaristia que estava anunciada i que havia d’oficiar un presumpte capellà que no està reconegut com a tal per l’església catòlica.

Es dona la circumstància que el mateix Iceta va decretar l’excomunió de Pablo de Rojas quan era bisbe de Bilbao. El grup que lidera l’autoanomenat “bisbe” té similituds amb altres sectes ultraconservadores d’origen cristià com el Palmar de Troya. De fet, De Rojas afirma que va ser ordenat per l’antic jesuïta Derek Schell, que va ser ordenat bisbe al Palmar de Troya el 1976.