Acusen els EUA de pagar 20 milions de dòlars com a rescat

Les condicions de l’alliberament d’Íngrid Betancourt van convertir-se ahir en objecte de grans especulacions després que una ràdio suïssa llancés al migdia la hipòtesi d’un muntatge orquestrat per l’exèrcit colombià. Segons aquesta informació, la causa real de l’alliberament hauria sigut una transacció de 20 milions de dòlars per a les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Així ho va explicar l’esposa d’un dels guàrdies que vigilaven els ostatges a la Ràdio Suïssa Romanda, emissora pública dels territoris francòfons. Segons aquesta testimoni, que hauria servit d’intermediària per a la transacció, els Estats Units es trobarien a l’origen del pagament per aconseguir l’alliberament dels quinze captius, entre els quals hi havia tres nord-americans.

En cas de confirmar-se la versió d’aquesta ràdio suïssa, la triomfal operació militar del president colombià, Álvaro Uribe, hauria sigut una simple “posada en escena” per afavorir la seva reelecció en uns eventuals comicis anticipats.

Reacció de pànic
La mateixa Íngrid Betancourt va rebutjar ahir la hipòtesi de la recompensa subvencionada per part dels Estats Units i del muntatge de l’exèrcit. “No penso que el que vaig veure fos una posada en escena. Hi havia un grau de tensió”, va explicar. L’exostatge va descriure la reacció de pànic que va tenir el guerriller que la vigilava en ser detingut per justificar el seu escepticisme. “No penso que algú que ha rebut una recompensa pugui tenir una expressió com aquella”, va explicar.

El govern francès també va desmentir haver contribuït al pagament. “La resposta és molt simple: no”, va declarar el portaveu del ministeri d’Exteriors, Éric Chevallier. “No hem estat associats a aquesta operació ni a les modalitats de finançament, si és que n’hi ha hagut”, va expressar.

Aquestes especulacions arriben després que l’ambaixador nord-americà a Bogotà reconegués que Washington estava al corrent de l’operació i que l’exèrcit dels EUA va cooperar-hi en “aspectes tècnics”. Una empresa israeliana d’assessoria militar també hauria estat consultada, segons un diari de Tel-Aviv.