L’ambaixador palestí a Madrid subratlla que el reconeixement arriba en “el moment propici”

L’ambaixador palestí a Madrid, Husni Abdel Wahed, ha donat la benvinguda aquest dimarts al reconeixement de Palestina com a Estat sobirà per part de Noruega, Irlanda i l’Estat espanyol, que eleva a 146 els Estats que ja han fet aquest pas.

En una roda de premsa, Wahed ha destacat que aquest reconeixement no és només simbòlic sinó que té “implicacions jurídiques, polítiques i pràctiques” i és “de gran importància a nivell internacional”. Segons el representant palestí, aquest és un gest “congruent amb la legalitat internacional i les resolucions de les Nacions Unides” que contribuirà “de manera positiva a tots els esforços internacionals adreçats a posar fi a la ocupació israeliana i a aconseguir la pau i l’estabilitat a la regió”.

Wahed ha assenyalat que la iniciativa d’Oslo, Dublín i Madrid és “important pel moment en què es declara i pels països que han pres la decisió”. L’ambaixador palestí ha defensat que aquest era “el moment propici” per fer el reconeixement, “quan el govern d’israel està perpetrant un genocidi” i “el poble palestí és víctima d’una política d’extermini”.

En aquest sentit, ha emfatitzat que la declaració “reafirma el compromís de bona part de la comunitat internacional amb el futur, la pau, la justícia i la llibertat”. Wahed ha compartit el seu desig que altres membres de la Unió Europea facin el mateix, per bé que ha remarcat que Palestina respecta les decisions que pugin prendre altres Estats europeus.

L’enviat de Ramal·lah ha reiterat el seu agraïment als tres països europeus que, ha recordat, tenen una “relació especial amb Palestina”. Wahed ha recordat que el procés de pau que va culminar a Noruega el 1993 amb els Acords d’Oslo, va arrencar a l’Estat espanyol amb la Conferència de Madrid de 1991.

El diplomàtic ha indicat que aquest reconeixement que demanen a altres països europeus “no és un objectiu sinó un pas necessari” per a etapes posteriors que “necessàriament s’han de centrar en la solució de dos Estats”: un israelià, “que ja existeix i que Palestina va reconèixer”, i el palestí, “que és el que falta”.