Política

Turquia

La diversitat, enemiga de la pàtria

El president de Turquia s’apropa als conservadors i islamistes i ataca el col·lectiu LGTBIQ+

El discurs governamental consisteix a presentar-lo com un lobby extern que envaeix el país

La nova sèrie de la televisió pública ‘True colors’ demonitza i criminalitza la comunitat

“Els LGTBI no es poden infiltrar entre nosaltres [...]. La família és sagrada”, va dir Erdogan en ser reelegit

El 25 de juny del 2023, durant la marxa del Dia de l’Orgull, a Istanbul van ser detingudes 113 persones, segons Human Rights Watch. Cinc de les quals no tenien nacionalitat turca, i una era en Mika, d’origen australià. Va ser portat a un centre de detenció per a migrants, des d’on va ser deportat a Austràlia. El gener d’aquest any, el jutge va sentenciar que la deportació va ser un error perquè el fiscal no li havia obert un cas judicial.

El nombre de detinguts el Dia de l’Orgull els últims anys s’ha incrementat, comptant casos de detenció dels mateixos advocats que defensen els arrestats. Des del 2016, la marxa de l’Orgull està prohibida a Istanbul, anunciat per un comunicat oficial que especificava: “El nostre govern no permetrà que s’organitzin reunions ni marxes d’aquest tipus els dies mencionats, tenint en compte la seguretat dels nostres ciutadans i l’ordre públic.” Des de llavors, la prohibició s’ha mantingut cada any.

En Bawer fa 14 anys que viu a Barcelona i és d’origen kurd. Va emigrar de Turquia per motius de gènere i va fundar Velvele fa quatre anys com a blog personal. La plataforma s’ha convertit en un mitjà queer amb la voluntat de servir de contacte i solidaritat per a les persones exiliades pel mateix motiu.

Una de les iniciatives és el pòdcast d’entrevistes Queer diaspora talks. Defensa que és molt important l’organització del col·lectiu LGTBIQ+ també a les zones rurals: “Sobretot a l’Anatòlia Central, la situació és alarmant. És important reforçar el moviment en clau local trobant noves formes i estratègies.”

Segons el Rainbow Map, un índex que classifica els drets del col·lectiu LGTBIQ+ a Europa, Turquia se situava el 2023 en el penúltim lloc, amb només un 4% dels drets garantits. L’AKP, partit liderat pel president del país, Recep Tayyip Erdogan, veu els membres de la comunitat com els enemics de l’Estat, contraris als valors religiosos i tradicionals. Les paraules que va dirigir als partits opositors després de la reelecció el maig passat van ser: “El CHP, l’HDP i d’altres són pro LGTBI, però el moviment LGTBI no es pot infiltrar entre nosaltres. Renaixerem. La família és sagrada.”

Aquesta instrumentalització és necessària per mantenir el poder, detalla el Bawer: “En aquell moment la imatge d’Erdogan trontollava una mica i l’hostilitat LGTBIQ+ va tornar al camp, amb la Gran Marxa Familiar –una manifestació a favor dels valors tradicionals familiars–. Com tots els partits de dretes, l’única manera que té l’AKP per mantenir el poder és crear enemics i lluitar contra ells.”

A l’inici del govern de l’AKP, els drets i les llibertats dels membres de la comunitat eren més amplis, però la deriva conservadora i islamista del partit, sobretot a partir del 2015 –amb l’apropament a partits d’extrema dreta com l’MHP i a grups islamistes–, els ha anat assenyalant com a rivals de la pàtria.

Fora del Conveni d’Istanbul

Un altre dels moments destacats va ser el 2021, quan Turquia va sortir del Conveni d’Istanbul, la primera eina jurídica internacional per prevenir la violència domèstica i envers les dones. En aquell moment, una de les raons que es van donar des de l’Oficina Presidencial va ser que el conveni s’esforçava a “normalitzar l’homosexualitat”.

Aquest discurs demoníac està fomentat pels mitjans de comunicació. Kaos LG, que anualment fa un estudi del discurs d’odi dels mitjans turcs cap a la comunitat, va analitzar 4.876 articles el 2023 i va detallar que, en el 69% dels casos, les persones LGTBIQ+ eren retratades com a “immorals”, “criminals”, “perverses” o “enemigues”. En els productes audiovisuals directament s’invisibilitzen, explica l’experta en història cinematogràfica turca Ayse Toy Par: “Fins al 2012 més o menys, sí que hi havia una certa representació del col·lectiu en les sèries, que és on hi ha més censura. Des de llavors, és inexistent gairebé. Si apareix un personatge de la comunitat LGTBI, acostuma a ser secundari i homosexual. Es caricaturitza com a femení i es ridiculitza.”

La cirera de la criminalització ha estat l’estrena de la nova sèrie True colors a TRT, la televisió estatal, que té l’objectiu de “desmuntar el lobby LGTBI”. Una dona que va destransitar, un professor que van fer fora per declaracions homòfobes i la mare d’un noi transsexual són alguns dels protagonistes. I “pedofília”, “deixa els nens ser nens” i “orwellià”, algunes de les paraules destacades. Gairebé tots els entrevistats són estrangers, de manera que es reforça el discurs governamental que assenyala que la comunitat és una invasió estrangera que vol destruir la pàtria, detalla el Bawer: “Fa vint anys que formo part de la lluita de l’alliberació LGTBIQ+ i, tant des de la dreta com des d’alguns partits d’esquerres, sempre han afirmat que «l’homosexualitat ve d’Occident». Aquesta combinació d’antioccidentalisme i hostilitat no té res a veure amb la realitat.”

Pregunta als periodistes

El febrer passat, en el marc de la reorganització de la secció espanyola de TRT, la cap de recursos humans va fer una entrevista de feina a una periodista catalana establerta a Turquia. L’última de les preguntes va ser: “Estaries disposada a produir una peça amb el titular «Les persones LGTBI destrossen famílies»?” La seva resposta va ser “no”. Mai més l’han tornat a contactar.

4
per cent
de reconeixement de drets, només, tenia el 2023 el col·lectiu LGTBIQ+ a Turquia, segons l’índex Rainbow Map.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.