Camí de tornada a l'Iraq

L’allau de refugiats iraquians que es concentra en els districtes populars del sud de Damasc ha transformat l’entorn fins al punt que la població local ja no el reconeix com a seu. “Les nombroses banderes iraquianes, el parlar de la gent o els nois amb gorres estampades amb els colors de l’Iraq ens podrien fer pensar que som a qualsevol carrer de Mossul, Bàssora o Bagdad i no pas davant de casa meva, en un suburbi de la capital siriana”, diu en Hassan, un periodista sirià que des de l’inici de la crisi ha conviscut amb els refugiats arribats del país veí. Amb tot, sembla que la situació ha començat a canviar.

“La presència iraquiana a Damasc pot semblar una exageració, però ara n’hi ha molts menys que mesos enrere”, assegura. I és que el flux s’ha invertit i des del mes passat uns mil iraquians travessen cada dia la frontera per tornar a casa, segons va confirmar ahir l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). En total, es calcula que des de l’octubre uns 45.000 refugiats han marxat de Síria per encetar una nova etapa en un Iraq que finalment ha pres el camí de la reconstrucció.

La majoria dels refugiats tornen atrets per la sensació cada cop més estesa que la seguretat ha millorat. El cap de setmana, els EUA van confirmar amb dades el progrés: des de l’estiu els atemptats s’han reduït un 55% i el nombre de víctimes civils ha baixat un 60%. L’èxit de l’operació militar contra els reductes insurgents al centre del país i la col·laboració de les tribus sunnites en el combat contra Al-Qaida han donat els seus fruits i cada dia són més les regions de l’Iraq que tornen a la normalitat.

Amb tot, cal recordar que el moviment de població més gran al Pròxim Orient des de la crisi palestina del 1948 està lluny de trobar una solució i que encara hi ha prop de 4 milions d’iraquians desplaçats: 2 a l’estranger i 2 més dins les fronteres iraquianes. A més, no totes les històries del retorn tenen un final feliç i moltes han estat marcades per la desgràcia i la necessitat.

Brots de violència
Fa dos anys, el règim sirià va rebre amb els braços oberts un milió i mig de refugiats, cosa que va significar un augment en pocs mesos del 10% de la població de Síria, que mai no ha pogut pair l’allau d’iraquians. Ara la política de “portes obertes als germans àrabs” ja no és ben vista per molts sirians, que denuncien que els preus dels lloguers i els productes de primera necessitat estan pels núvols a causa de la presència massiva de refugiats.

La tensió acumulada per aquesta situació va esclatar fa pocs mesos, quan un grup de joves sirians va expressar de forma violenta el seu malestar destrossant alguns comerços i vehicles propietat d’iraquians al suburbi de Jaramana. Els incidents van forçar el govern a moure fitxa i va limitar els permisos d’estada dels iraquians.

Més recentment, Damasc ha decidit accelerar el retorn atorgant 539 euros a les famílies iraquianes que marxin. 4.700 ja s’han beneficiat de l’ajuda i 8.500 més estan en llista d’espera. Un tercer grup d’iraquians marxen de Síria perquè els és impossible trobar feina en un país mancat d’oportunitats i on els afortunats que treballen cobren un sou mitjà de 200 euros. Ara molts han de marxar amb el neguit de no saber si la seva ciutat ha estat una de les afortunades on les forces de seguretat han pogut controlar la violència.