Els fiscals del procés es planten i s’apartaran si els fan aplicar l’amnistia

Com era de preveure, els que s’oposen a la llei d’amnistia ja estan fent els primers moviments, només 24 hores després de la seva publicació al BOE, per impedir que es desplegui i pugui beneficiar fins a 1.616 represaliats, segons les dades d’Òmnium Cultural. Mentre els advocats dels investigats pel procés estan ja presentant els seus recursos per demanar el tancament de les causes, els quatre fiscals del Tribunal Suprem que van participar en el judici als líders independentistes del 2019, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, s’han plantat avui i han advertit al Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que s’apartaran si els imposa un criteri contrari al que defensen: que la llei d’amnistia no es pot aplicar al delicte de malversació. Com informa l’ACN, ho alerten en un escrit de nou pàgines on responen a la petició del Fiscal General, que ahir els va demanar que redactessin un informe sobre l’amnistia amb criteris tècnics i sense consideracions polítiques.

Al document els fiscals insisteixen –tal com havien fet als seus escrits anteriors– que l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació “és improcedent i contrària a les lleis” perquè “no s’ajusta als criteris més elementals de lògica jurídica i de legalitat penal exigibles en la interpretació i aplicació de la norma”. Els fiscals també recorden que en cas que Garcia Ortiz consideri que l’amnistia s’ha d’aplicar al cas “prescindint de l’anàlisi del fet concret i dels arguments jurídics exposats”, haurà d’emetre una ordre “per escrit, de manera motivada i fonamentada” i convocar una Junta de Fiscals de Sala.

En l’escrit, els fiscals també demanen mantenir les ordres de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. “Només si l’òrgan judicial estimés que aquests processats poden considerar-se beneficiaris de la llei d’amnistia i que els és aplicable respecte al delicte de malversació, s’hauria d’aixecar totes les mesures cautelars”, sostenen. En el cas de Marta Rovira, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena aposten per revocar l’ordre de detenció i remetre les actuacions a la Sala Penal, i en el cas de Clara Ponsatí –processada per desobediència– proposen l’extinció de la responsabilitat criminal perquè creuen que aquest delicte sí que es pot amnistiar. La fiscalia també defensa que es mantingui la inhabilitació d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Entén que en la mesura que no es pot amnistiar la malversació, les condemnes d’inhabilitació imposades pel Tribunal Suprem “no poden considerar-se finalitzades i extingides”.

Per bloquejar el desplegament de la llei, almenys a curt termini, els fiscals proposen que es plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’aplicació de l’amnistia als delictes de desobediència i subsidiàriament de malversació, i que no es faci cap pas mentre no arriba la resposta d’Europa. També creuen necessari plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ja que “la norma pot ser inconstitucional en vulnerar principis, valors i drets constitucionalment reconeguts”.

En la mateixa línia però en l’àmbit polític, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat avui la presentació del primer recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Així ho ha decidit el consell de govern de la comunitat, que ja ha fet l’encàrrec als seus advocats. Com ha recordat Ayuso, hi ha un termini de tres mesos per entrar el recurs al Tribunal Constitucional. El govern madrileny va encarregar fa uns dies un informe als seus serveis jurídics per veure si era viable el recurs. Els seus assessors han avalat recórrer la norma, que Ayuso ha qualificat d’“infàmia” i atac a la seguretat jurídica, la igualtat i la separació de poders.