Testant els dos extrems

Un any després de revalidar l’alcaldia, les aigües a Banyoles es mantenen plàcides. Miquel Noguer (Junts) afronta el segon any del seu cinquè mandat consecutiu i quarta majoria absoluta. Xicu Castañer a Porqueres (IdP) i Salvador Coll (Junts) a Cornellà del Terri governen també còmodament amb majoria. El resultat de les urnes de fa un any va obligar les formacions d’alguns municipis, amb canvis de lideratge a l’alcaldia, a entendre’s. Així, de moment, els matrimonis polítics s’avenen a Fontcoberta, on l’alcaldia es reparteix. Va encetar la legislatura Xavier Cros (ERC) i a partir de l’any vinent, Dolors Bustins (Junts) serà l’alcaldessa. A Serinyà, el pacte entre Gent per Serinyà (GpS-AM) i el PSC és el d’una entesa en pro de l’estabilitat necessària per fer front a reptes com el POUM, l’ampliació de l’escola i la depurador. Continuen dos batlles històrics: Jordi Xargay, a Palol de Revardit, i Xavier Quer, a Crespià.

Junts (10) i ERC (12) es reparteixen la majoria de les alcaldies de la comarca i l’equip de govern del Consell Comarcal del Gironès, amb la segona part d’un pacte entre les dues forces que va començar en el mandat anterior. Ara la presidenta és Sònia Gràcia, l’alcaldessa de Fornells, que supleix el seu homòleg de Sant Gregori, Quim Roca. Però un dels fets significatius de les municipals del 2023 al Gironès és el creixement de la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP i les seves llistes vinculades). A Girona, Sarrià de Ter, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Sant Julià de Ramis –aquí com a socis de govern d’ERC– les CUP han aixecat la veu.

A Girona Guanyem és una confluència de forces d’esquerres, però l’alcalde, Lluc Salellas, i el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, són de la CUP. L’inici d’una nova era és evident també a altres municipis de la comarca, amb paper protagonista de llistes d’unitat popular amb l’alcaldia de Sarrià de Ter (Isaac Ramió), Cervià de Ter (Guillem Surroca) i Sant Jordi Desvalls (Marina Brusi). A Sarrià, Poble Actiu (6 regidors) va pactar amb el PSC (2) per desplaçar ERC, mentre que a Cervià la formació Alternativa per Cervià i Raset governa amb solitari. A Celrà, hi continua el dirigent cupaire David Planas amb majoria absoluta. La CUP té 6 cadires al Consell, quatre menys que les d’ERC (10) i cinc menys que les de Junts (11). El PSC en té 5 i Vox, 1.

És especialment significatiu el relleu històric a Sarrià, el cinquè municipi més poblat –5.335 habitants segons dades del 2023 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Amb Ramió al capdavant, Poble Actiu va posar fi a l’hegemonia d’ERC, que s’allargava des del 2007, primer amb Roger Torrent –ara conseller en funcions i antic president del Parlament– i després amb Narcís Fajula, que el va rellevar el gener del 2018. La llista vinculada a la CUP gira full als governs republicans i obre una nova era perquè, abans d’ERC, els batlles només havien estat del PSC, ja fos com a municipi independent a partir del 1983 o abans en el Consell Municipal.

Junts ostenta 10 alcaldies i ha pres les regnes a Llagostera i a Quart pactant amb el PSC. A Llagostera, Narcís Llinàs va rellevar el republicà Antoni Navarro després de quatre anys d’entesa d’ERC i la CUP, mentre que a Quart, Ferran Rodero governa gràcies a l’acord amb l’incombustible Pere Cabarrocas. Rodero relleva Carles Gutiérrez (Quart Actiu). Junts també té la vara a Bordils, Flaçà, Fornells de la Selva, Juià, Campllong, Llambilles, Sant Andreu Salou i Sant Gregori. Un cas quasi únic és el batlle de Campllong. Regidor des de fa més de tres dècades, Lluís Freixas va accedir al càrrec el 1996. Fa 28 anys que és el batlle, ara amb Escoltem Campllong de soci.

ERC, ja sigui amb les sigles del partit o amb la marca d’Acord Municipal, ostenta les següents 12 alcaldies: Aiguaviva, Bescanó, Cassà de la Selva, Canet d’Adri, Madremanya, Salt, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Vilablareix i Viladasens. Els republicans mantenen Salt amb Jordi Viñas i Bescanó amb Xevi Vinyoles. El primer, mantenint Junts de soci, i el segon, en minoria. A Cassà, Pau Presas (Fem Cassà) ha rellevat Robert Mundet (Junts), l’anterior alcalde que havia pactat el 2019 amb el PSC. Presas (ERC), vicepresident primer de la Diputació, i Mundet són socis d’un govern de 15 regidors.

El 2023, ERC i les seves llistes (Acord Municipal) van obtenir 104 regidors; Junts i agrupacions vinculades via Compromís Municipal, 93; la CUP, 44, i el PSC, 23. En nombre de vots es van imposar els juntaires (18.415 sufragis) sobre els republicans (14.230).

A la Garrotxa, el principal focus d’atenció política d’aquest primer any ha estat el pacte de govern de Junts i ERC a l’Ajuntament d’Olot, on el primer d’aquests partits, amb Pep Berga al capdavant, venia de governar amb majoria molt còmoda, i que, d’acord amb les declaracions d’ell i del líder d’ERC, Josep Quintana, té tan bona salut que ni uns ni altres tenen la sensació que són d’un únic equip. Sigui com sigui, no han evidenciat cap fissura, però encara no han fet públic el seu pla de govern, que apliquen, però sobre el qual no es coneix el contingut. De fet, és una de les principals crítiques que reben de l’oposició, amb una CUP liderada per Jordi Gasulla, que, un cop superat el fracàs de l’intent d’un govern amb el PSC i ERC, diu que ja treballa per a un futur ajuntament d’esquerres. A la resta de la comarca, destaca també la bona entesa de Junts, ERC i Estimem les Planes al Consell Comarcal de la Garrotxa.

Hi ha capitals de comarca que tenen un gran pes específic en un territori, i sens dubte la de l’Alt Empordà n’és una. Ara mateix, si ho analitzem en clau política, Figueres és com un gran feu on Junts vindria a ser com un monarca amb majoria absoluta, no pas absolutista. Al llarg d’aquest primer mandat s’ha evidenciat d’una manera clara. A l’Ajuntament de Figueres, la maquinària del govern de Junts, doncs, va ben encarrilada i, de moment, sense cap ensurt. La majoria absoluta de tretze regidors fa que el projecte, liderat per Jordi Masquef, amb una oposició limitada a les tasques de control i sense pes específic en els plens, avanci seguint el full de ruta del seu programa. En aquest moment, i entre altres temes, s’està a les portes d’aprovar el nou contracte de deixalles; s’avança en les mesures contra l’incivisme, amb un nou cap de la policia inclòs; s’ha creat el comissionat per als estudis de grau mitjà i universitaris, que presideix l’exconsellera Àngels Chacón, totalment desvinculada de la política; es tramita la ronda nord, i es posa en marxa el pla d’ajust financer fins al 2027. Cal posar sobre el mapa altres poblacions per fugir d’aquesta centralitat. A Cadaqués, el nou POUM, una reivindicació històrica, tira endavant i es preveu aprovar-lo inicialment abans de final d’any, juntament amb el nou contracte de les deixalles. A Roses, el govern està donant impuls a un projecte per convertir l’espai de l’antiga depuradora de marisc en un centre per a l’estudi dels ecosistemes marins.

Palamós ha estat el gran focus d’inestabilitat els primers dotze mesos de mandat. ERC va perdre la majoria absoluta i només va poder pactar amb el PSC. Al republicà Lluís Puig li faltava encara un regidor quan va reconèixer, mesos després, que anava de copilot amb un exregidor en un vehicle municipal enxampat per un radar a l’autovia. Van ressonar tambors de moció de censura entre els grups de l’oposició, tot i que amb Vox com a aliat necessari i incòmode. I Junts va acabar saltant cap a dins de l’executiu. Per justificar el moviment van defensar una actitud d’exigència que amb el darrer desmarcatge respecte al projecte del passeig del Mar pot acabar en nova trencadissa.

Pel que fa a la resta del Baix Empordà, en general, la tònica ha estat de petits ruixats entre governs i oposicions. Dos alcaldes socialistes que tornaven al càrrec –Òscar Aparicio, a la Bisbal, i Juli Fernández, a Palafrugell– no s’han estat de retreure als anteriors executius d’ERC el fre al nou geriàtric bisbalenc –que l’anterior alcalde veia insostenible– o bé la inacció política en la contractació, a Palafrugell. Més sonada ha estat la picabaralla a l’Estartit, en aquest cas a l’Entitat Municipal Descentralitzada, amb l’encàrrec d’una auditoria sobre la gestió de l’anterior president, Francesc Ferrer, que ha amenaçat amb accions judicials. I on hi ha continuïtat, l’oposició en bloc ha criticat, per exemple, l’encariment i extensió de la zona blava a Sant Feliu de Guíxols. Les puges de taxes, problema comú, han estat especialment dures pels tancaments de l’abocador i la planta d’orgànica de Solius. I el problema sembla que s’agreujarà amb vista a 2025.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret de Mar –PSC, Junts i En Comú– va començar, ara fa un any, el mandat de manera convulsa amb l’oposició –Tots per Lloret, ERC Lloret i Sumem– per un comunicat referent a una suposada “mala gestió” de l’anterior govern i l’augment dels impostos municipals. Tot i que allò es va solucionar i van arribar a una entesa, actualment, tenen una altra disputa oberta amb la petició d’apartar un regidor del PSC, Joan Escalona, fins que s’aclareixin les seves accions al capdavant de la junta de l’AFA Pompeu Fabra. Enmig de tot això, el govern encapçalat per Adrià Lamelas està enfocat a revitalitzar el comerç i atraure esdeveniments al municipi. Per la seva part, l’equip de govern de Blanes és un pacte de quatre partits –PSC, Junts, Grup Blanes i Blanes, Sí– que va permetre a Jordi Hernàndez arribar a la majoria absoluta després d’un govern d’ERC, amb trencament de pacte amb BECP al final del mandat. El consistori vol convertir el municipi en un referent cinematogràfic, amb la reticència de l’oposició, que no hi veu un retorn al poble. També, tant Vidreres –govern de Junts– com Maçanet de la Selva –Som Maçanet–, van revalidar la victòria amb majoria absoluta i estan centrats en la gestió de l’aigua mentre continuen els litigis amb Rec Madral.

Fins ara l’extrema dreta havia tingut una presència testimonial als ajuntaments de les comarques gironines i majoritàriament ha estat l’espanyolista de Vox i els intents fracassats de la Plataforma per Catalunya i el testimonial del Front Nacional de Catalunya. A Ripoll, però, hi està governant des del principi d’aquest mandat, amb Sílvia Orriols, d’Aliança per Catalunya, a l’alcaldia. Després dels estira-i-arronsa fracassats dels actuals partits de l’oposició (Junts, ERC, PSC i Alternativa per Ripoll) per fer un govern de coalició, sí que s’ha marcat de molt a prop el partit al govern en minoria. El resultat ha estat un deixar fer en les qüestions menys ideològiques i frenar les que han evidenciat el tomb del govern ripollès cap a l’extrema dreta. Els grups abans esmenats més el de Som-hi Ripoll, també a l’oposició, li van tombar els pressupostos generals de l’Ajuntament per manca d’ambició. Cal destacar també que Orriols no ha pogut aplicar la negativa a empadronar alguns nouvinguts, tal com recollia el seu programa electoral. A la resta de municipis de la comarca no s’han produït coses rellevants i als municipis on hi ha pacte de govern, com a Campdevànol, on Junts té l’alcaldia amb el suport del PSC i de la CUP, el mandat està sent, ara per ara, molt plàcid. En aquest últim municipi de la vall del Freser s’han tirat endavant iniciatives com els pressupostos participatius, que, en aquest cas, es tracta de la primera vegada que s’ha possibilitat.