Més de 300 militants i càrrecs d’ERC demanen una “renovació general” de la direcció

Més de 300 militants i càrrecs d’ERC han signat un manifest en què reclamen com a "necessària" una “renovació general de la cúpula dirigent” del partit, i per tant es posicionen implícitament contra la intenció expressada pel fins fa una setmana president, Oriol Junqueras, de tornar a optar a la reelecció en el congrés convocat per al 30 de novembre si en els mesos que falten detectava prou suports en el procés de diàleg amb les bases que va anunciar que iniciaria. Sense citar-lo, el text publicat ara sota el títol “Reactivem l’Esquerra Nacional” , el desautoritza i fa una crida en canvi a "repensar i modernitzar" l'organització, i a dissenyar un "procés de renovació sobre els principis de la generositat i la inclusivitat", mentre reclama menar el partit cap a un model “més coral i col·lectiu, transparent i amb més participació de la base, l’estructura territorial i dels actius municipalistes”. El manifest, que ahir a la nit va avançar el diari digital Nació i al qual va tenir també accés l’ACN, constata que el país “ha canviat” vistos els resultats electorals del 2023 i el 2024 , fet que ha "certificat" l'esgotament d'un cicle i la "necessitat imperiosa" d'obrir-ne un de nou. Per això creu que la reflexió “profunda” i l’entrada “d’aire fresc” a ERC són “imprescindibles”.

El text el signen destacats càrrecs actuals i passats del partit, com la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà, i sis consellers més del govern (Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Natàlia Garriga, Meritxell Serret i Manel Balcells), a més del viceconseller Sergi Sabrià o el secretari del govern, Xavier Bernadí; integrants destacats de l’executiva com Marta Vilalta, Raquel Sans o Marta Vilaret; exconsellers com Teresa Jordà, Ernest Maragall, Alba Vergés, Joan Manuel Tresserras, Josep Huguet o Marta Cid; exdirigents històrics com Joan Puigcercós, Ernest Benach, Xavier Vendrell o Marina Llansana, i un ampli reguitzell de diputats i exdiputats com Laia Cañigueral, Irene Aragonès, Alba Camps, Jordi Orobitg, Mònica Palacín, Montserrat Fornells o Eugeni Villalbí; diputats al Congrés i senadors com Pilar Vallugera, Sara Bailac i Josep Maria Reniu, i alts càrrecs del govern com Joan Ridao, Isaac Peraire, Oriol Amorós, Núria Cuenca, Marc Ramentol, Anna Barnadas o Marta Molina. El signen igualment una quinzena d’alcaldes com el manresà Marc Aloy, Lluís Puig (Palamós), Jordi Parent (Olesa de Montserrat), Alba Pérez (Navarcles),  Dionís Guiteras (Moià), Oriol Pallissó (Montblanc), Carlos Brull (Falset) o Jordi Molinera (Altafulla), així com el tinent d’alcalde a Girona, Quim Ayats, el regidor a Barcelona, Jordi Castellana, l’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà i desenes de regidors d’arreu del país.

Els signants consideren que el congrés del 30 de novembre és una “finestra d’oportunitat” per culminar la “revisió” que el partit té la “responsabilitat històrica” d’entomar -defensen- per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular. Així mateix, l’escrit es fa seu un dels conceptes que ja havia utilitzat la secretària general Marta Rovira -de qui es poden considerar partidaris en la particular pugna que s’ha desencadenat a ERC, en contraposició al sector més proper a Junqueras- quan defensa una “indefugible transició interna tranquil·la", que ha de ser "la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador". "Amb generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent. Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, continua el text.

Els signants, així, consideren “urgent” entomar una renovació política que, a partir del testimoni de les “victòries ideològiques” empeses per ERC, condueixi a nous consensos socials amplis per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això creuen que el partit ha de liderar els espais de reflexió estratègica, a fi de posar-la al servei del conjunt del moviment independentista i de la resolució democràtica del conflicte polític amb l’Estat mitjançant la negociació i el referèndum. En aquest sentit, es proposen la fita de bastir "un nou projecte il·lusionant i aglutinador de l'espai de l'esquerra nacional".

El manifest es publica un mes després de l’executiva extraordinària del 15 de maig que va acabar amb un doble anunci: el de Junqueras que dimitiria temporalment del càrrec passat les eleccions europees -després que la vigília s’hagués mostrat disposat a continuar en una carta oberta- i el de Rovira, que va explicar que deixaria la secretaria general després del congrés del novembre, i que actualment comanda el partit i les negociacions per a la investidura. Tot plegat va passar només dos dies després que el president de la Generalitat ja en funcions, Pere Aragonès, hagués anunciat que abandonaria la primera línia política quan entrés el seu relleu i que també deixaria les funcions de coordinador nacional d’ERC al novembre.

L'exlíder al Congrés Joan Tardà, considerat afí a Junqueras, ha lamentat en una piulada que ha repiulat el seu successor, Gabriel Rufián, "no haver estat prou mereixedor de formar part dels 300 signants" a qui van passar el manifest per reivindicar l'esquerra nacional i la renovació "pel sol fet de creure que ambdós objectius no exigeixen necessàriament llençar Junqueras a la paperera". Al seu torn, alguns impulsors del manifest, com Dionís Guiteras i Alba Camps, han reclamat a Catalunya Ràdio i a la Ser, respectivament, que el text també el pot signar el tàndem actual. "El que més ens agradaria és que Marta Rovira i Oriol Junqueras es fessin seu el manifest, tanquéssim aquest debat de noms i ens poséssim a treballar per la nova ERC que necessita aquest país", ha indicat Guiteras, que ha defensat que el document ha de ser "el punt inicial" per al congrés del 30 de novembre.

L'executiva del partit, de la qual formen part alguns signants del manifest, ha constatat la seva existència però no n'ha entrat a parlar ni a valorar el contingut, segons ha detallat després la portaveu, Raquel Sans, que ha recordat que els que hi han donat suport ho han fet a títol individual, i per tant l'òrgan màxim del partit no s'hi ha posicionat. "N'hem parlat però no hem entrat en el fons, és lògic que surtin veus diverses en el procés congressual fins al 30 de novembre", s'ha esbandit, mentre ha declinat fer-ne més valoracions personals -ella és una de les signants- perquè com a portaveu entén que no li correspon.