El Fons Català de Cooperació denúncia des de Lesbos la vulneració dels drets dels refugiats

El Fons Català de Cooperació està de missió per seguir la ruta dels refugiats cap a Europa per la via dels Balcans. L’inici d’aquest viatge és a Lesbos. Des d’allí el Fons ha insistit en la necessitat de documentar i denunciar els casos de vulneració dels drets humans. El Fons ho fa a través d’entitats com La Garriga Societat Civil o el Legal Center Lesbos des de 2017. Han assistit més de 6.000 casos. La visita coincideix amb el 20-J, dia mundial de les persones refugiades, en un context d’alerta per l’enduriment de la seguretat a les fronteres. El director del Fons Català, David Minoves, ha denunciat avui el pacte europeu contra la migració i l’asil ja que “impedeix donar assistència i respondre amb humanitat a aquesta crisi”.

La delegació del Fons Català de Cooperació s’ha trobat aquest dijous amb el Legal Centre Lesbos (LCL), una entitat internacional grega que treballa des del 2016 per prestar assessorament jurídic i defensa. Juguen un rol clau en el context actual dels refugiats ja que l’Estat grec defuig la responsabilitat d’oferir suport legal.

També està a Lesbos Teresa Niubó, representant de La Garriga Societat Civil, que des de 2017 col·labora amb el LCL, vehiculant finançament de l’Ajuntament de la Garriga i altres aportacions d’entitats, escoles i privats. Des de que va començar aquesta tasca, dèiem, s’ha donat assistència a més de 6.000 casos. Entre els anys 2020 i 2021 es van obrir més de 1.200 casos nous i el 2022 es van disparar de forma alarmant les assistències jurídiques per evitar expulsions a Turquia. Van ser prop de 800 casos. Al llarg del 2023 es va atendre a 2.723 persones.

David Minoves ha explicat que la situació s’ha “agreujat” des el 2015, que van començar a donar suport a l’acollida en l’àmbit de la salut i la protecció de garanties bàsiques. Actualment s’ha passat a una “estratègia” d’assessorament jurídic, de protecció legal i litigi. Ha assenyalat que allò que abans era percebut com “allaus de persones” que no podien accedir a necessitats bàsiques, ara són persones que estan patint una vulneració de drets fonamentals a les fronteres hostils.

Per aquest motiu, el principal objectiu del Fons per al 2024 en el marc del projecte Món Local Refugi és consolidar i continuar les activitats de primera línia centrades en l’assistència jurídica, la defensa i els litigis estratègics per prevenir les violacions de drets humans, i documentar i denunciar els casos.

Des de l’entrada en vigor, el març de 2016, de l’acord de caps d’Estat i de govern de la Unió Europea i Turquia, les illes gregues com Mitilene, amb Lesbos, s’han convertit en centres de detenció per a totes les poblacions que demanen protecció internacional a Europa. Estan obligats a quedar-se mentre el tràmit de la seva sol·licitud d’asil es va cursant. Es queden atrapades i sense llibertat de moviments. A Lesbos, fins al setembre de 2020, hi havia el campament de refugiats més gran de la UE, amb capacitat per a unes 3.000 persones, tot i que en va arribar a acollir 20.000. Aquest camp es va incendiar al setembre de 2020 i els refugiats es van traslladar al camp de Kara Tepe .

Lesbos està a 7 quilòmetres de Turquia, unes 15 milles nàutiques, que suposen un accés relativament fàcil per als refugiats que volen arribar a Europa. Les persones que aconsegueixen creuar però, corren el risc de ser deportades. Arriben d’Eritrea, el Kurdistan, Palestina, Síria, Somàlia o el Sudan, entre d’altres. David Minoves lamenta que necessitin la nostra ajuda i en canvi vegin vulnerats els seus drets a les “illes presó” com Lesbos, o les “fronteres fortalesa” que s’estan implantant a la UE.

Amb motiu del 20-J, el Fons Català de Cooperació ha volgut donar visibilitat a una situació que fa anys que es viu a Lesbos però que també es pot veure a les costes de Ceuta i Melilla, i a les Illes Canàries. Ha remarcat la necessitat de canviar, perquè “qualsevol pot ser un refugiat i quan això passi, necessitarà protecció jurídica”.

Actualment hi ha més de 1.600 persones refugiades al camp de Kara Tepe però entre 200 i 300 persones més viuen repartides en diferents punts pel seu propi compte a Lesbos. Així ho assenyala Leila Bar Bari, una activista del Legal Centre Lesbos. Ella també és una refugiada; va arribar a l’illa l’any 2019 procedent de l’Afganistan. A l’ONG fa tasques de traducció i manté contactes amb altres organitzacions que treballen al camp. Ara com ara és impossible entrar i sortir del camp cada dia i només es pot fer de forma puntual alguns dies de la setmana. Al camp els refugiats ho tenen complicat per accedir a aigua i menjar i també tenen dificultats perquè se’ls reconegui legalment.