Política

Cristina Ribas

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Gregori (ERC)

“Allarguem la mà a l’equip de govern per donar vida al poble”

“Hem estat molt crítics amb el model de poble, que ha d’estar basat en la diversitat i ha de garantir els drets del col·lectiu LGTBI”

“Volem que hi hagi persones amb valors d’esquerra i progressistes, que hi hagi una alternativa i altres formes de governança”

S’ha tancat al trànsit la plaça Rafael Masó perquè fos un espai lúdic i segur. Ho vam proposar i ho han fet

Cristina Ribas i Casademont (Sant Gregori, 1987) és advocada especialista en protecció de dades. Militant d’ERC i secretaria general de la federació del partit a la comarca del Gironès, Ribas és regidora a l’Ajuntament des del 2015. Va ser cap de llista per primera vegada l’any passat i la seva formació va obtenir 343 vots –el 17,93% dels sufragis– i dos regidors, per davant de la CUP (un regidor) i molt lluny de Junts, que va imposar-se per majoria absoluta amb l’actual alcalde, Quim Roca (Junts), al capdavant –1.242 vots, el 64,95% dels sufragis i nou regidors. Ribas està satisfeta de la campanya que van fer i diu que fan les coses amb “esperit de poble”, el seu lema de campanya. La portaveu republicana parla sempre de les persones en gènere femení. A la feina, també ho fa, diu.

Com va arribar a ser la cap de llista d’ERC l’any passat?
Feia temps que m’ho havien proposat i, després d’uns mesos de meditar-ho, vaig pensar que era el moment. L’estiu del 2021 ens vam reunir amb el grup i vaig comunicar que tenia la intenció d’encapçalar la llista. Tenia ganes i la força de liderar un projecte amb un grup de gent.
És regidora des del maig del 2015, quan va rellevar Josep Vidal. Ja coneixia l’Ajuntament, doncs?
Sí, el 2015 era el número 3 i, quan en Josep Vidal va plegar, vaig entrar de regidora, amb l’Enric Forés. El 2019, tot i no ser candidata, l’Enric ja va fer que jo fes de portaveu i assistís a les reunions de la junta de portaveus.
Quina valoració fa d’haver aconseguit dos regidors dels onze del ple, l’any passat?
A veure, vist amb perspectiva i considerant el resultat que hi van haver en altres pobles del Gironès, estem molt satisfetes d’haver obtingut les dues regidores. Potser no ens ha anat tan malament. Vam fer una bona campanya, estic superorgullosa de l’equip creat.
Històricament ERC a Sant Gregori ha aconseguit, com a màxim, dos regidors?
M’agradaria recordar que en el primer ajuntament democràtic hi havia un alcalde d’una llista vinculada a Esquerra. Van tenir cinc regidores de nou [Ramon Vidal Sabatés va ser el batlle].
Com definiria la gestió de Junts aquest any? I, històricament, abans amb Jordi Noguer, Lluís Ferrer i Joaquim Vidal, antics batlles de Convergència?
Sant Gregori és un poble tradicionalment de dreta, el que creiem que és important i necessari que hi hagi són persones amb valors d’esquerra i progressistes a l’Ajuntament. Volem que hi hagi altres coses, que hi hagi una alternativa i altres formes de governança.
Què necessita Sant Gregori, una població que ha anat augmentant el nombre d’habitants els darrers anys [de 3.928 habitants el 2020 a 4.198 el 2023, per exemple]?
El problema és la falta d’habitatge assequible. A més a més, en sabíem les causes i les conseqüències. Les estem constatant: el model de poble que s’està construint és horitzontal. Moltes cases, moltes cases, pocs pisos, se’n construeixen pocs. I els únics, per la normativa urbanística, són planta baixa i més dos, a banda dels de protecció oficial. El jovent no té la possibilitat de quedar-se a viure al poble, no pot independitzar-se, i ha de marxar a altres llocs de l’àrea urbana. S’està expulsant els joves del municipi.
L’Ajuntament ho pot revertir? O és qüestió del mercat?
Alguns van a Sarrià, van a compartir pis o casa en un altre municipi de la vall de Llémena. Com a polítiques d’habitatge, si no tenen aquesta mirada i aquesta sensibilitat... En poso un exemple. Per construir habitatges de protecció oficial, s’han construït 48 pisos i i s’ha trigat tretze anys. Tenim un informe de necessitats d’habitatge de pisos de protecció oficial, però de lloguer. De lloguer, n’hi ha molt pocs.
Què troba a faltar al poble?
Trobem a faltar un espai de trobada per a tothom, artistes locals i amateurs, gent gran i joves. Volem que hi hagi un casino i un espai de cohesió social, pensant un altre cop en un lloc per al jovent. I després ja veurem què proposen ells. En aquest casino, possiblement ens podem entendre [amb Junts]. I la seva proposta encaixa en el nostre lema, Esperit de poble. No tenim cap problema a allargar la mà a l’equip de govern si encaixa en el nostre model de poble.
Quina paper pot jugar el seu grup, amb dos regidors, a l’oposició?
Hi ha idees i propostes bones, com ara la de la plaça Rafael Masó, entre el pavelló, la biblioteca i l’escola. Vam proposar que es tanqués al trànsit perquè fos un espai lúdic i segur per a les famílies. Fa algunes setmanes que es va tancar. Independentment de l’aritmètica, es va tirar endavant el nostre programa de govern. El nostre objectiu és donar vida al poble, fer esperit de poble. Creiem en les nostres propostes i repeteixo que allarguem la mà a l’equip de govern.
Què no li ha agradat?
Més que no ens hagi agradat, el que hem estat més crítics és amb el model de poble. El model que concebem és un poble basat en la diversitat. Atenent la falta d’habitatge assequible, un model de poble divers i que garanteixi els drets del col·lectiu LGTBI. Del pressupost aprovat aquest any (5,6 milions), només s’hi dedica 4.132 euros.
Hi van votar en contra al pressupost? A què es destinen aquests diners?
La major part és a fer tallers de conscienciació a l’institut, que és per a persones de 12 a 16 anys. Les polítiques d’igualtat no arriben a tothom igual. A l’escola, es fa un projecte de coeducació, que està molt bé, i es treball de matèria d’igualtat i diversitat en alumnes i famílies. Hi podem participar en xerrades, ho porta l’AFA de l’escola Agustí Gifre. Està molt bé. Però hi ha dones més enllà dels setze anys, i ho reitero aquí. No és una crítica a la tasca ni als serveis tècnics de l’Ajuntament ni a les entitats del poble, és una cosa de criteri polític, i la violència de gènere és present a Sant Gregori. Tot i la bona voluntat, poques coses hi poden fer. Altres qüestions en les quals insistim molt és garantir l’ètica i les bones pràctiques i la transparència a l’Ajuntament, sobretot en la gestió de recursos públics. Veiem coses en matèria de contractació pública, tenim dubtes si ho són o no, de bones pràctiques, i demanem un informe a secretaria. Pensem que l’ètica i les bones pràctiques garanteixen la transparència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia