Política

"La idea de Casa Gran pot arribar a tenir traducció electoral"

Entrevista: Artur Mas President de CiU i secretari general de CDC

Artur Mas apunta en aquesta entre­vista les incor­po­ra­ci­ons que vol fer a direcció de CDC en el congrés con­ver­gent del mes de juliol, man­te­nint, però, els diri­gents que actu­al­ment por­ten la cuina del par­tit, l'ano­me­nat pinyol. Anun­cia que CiU podria anar a les pròximes elec­ci­ons sota la fórmula de Casa Gran del Cata­la­nisme.

Al congrés de CDC vostè pro­posa la Casa Gran del Cata­la­nisme. Què hi veurà la gent?
Volem sumar massa crítica al cata­la­nisme. Acon­se­guir una forta cohesió al vol­tant d'aquest pro­jecte. I això obliga a obrir por­tes i a incor­po­rar gent, no necessària­ment al par­tit, sinó a aquest movi­ment cata­la­nista. Ens ha de per­me­tre una cosa fona­men­tal: con­tra­po­sar l'hege­mo­nia cata­la­nista a l'actual hege­mo­nia soci­a­lista del car­rer Nica­ra­gua. En el futur de Cata­lu­nya les alter­na­ti­ves estan clares: o el soci­a­lisme entre come­tes de Mon­ti­lla i Zara­goza o bé un pro­jecte cata­la­nista en majúscu­les, en part lide­rat per CiU. Dic en part. Cal con­tra­po­sar a l'hege­mo­nia del car­rer Nica­ra­gua un pro­jecte de matriu cata­la­nista que aple­gui tots els cata­la­nis­tes pos­si­bles. L'alter­na­tiva a un gran movi­ment cata­la­nista no és un altre gran movi­ment cata­la­nista millor. Igual que s'ha demos­trat que l'alter­na­tiva a CiU no era una ERC fantàstica i majo­ritària, sinó un tri­par­tit coman­dat pels soci­a­lis­tes.

¿Vol dir que la visi­bi­li­tat d'això serà una pla­ta­forma dins de la qual hi haurà CDC i altres?
Home, sota la coor­di­nació de Fran­cesc Homs he encar­re­gat a Agustí Colo­mi­nes i a la Fun­dació Trias Far­gas, que està vin­cu­lada a CDC, que facin visi­ble aquest pro­jecte de Casa Gran, agru­pant gent de sen­ti­ment de país, cata­la­nista, que esti­gui dis­po­sada a tre­ba­llar en el con­cepte de Casa Gran. Una manera de fer-ho és a la fun­dació. No necessària­ment han de ser mili­tants.

Però a la direcció de CDC?
Una altra forma serà la nova direcció de Con­vergència. Faré un esforç perquè el con­cepte de Casa Gran, d'aple­gar sen­si­bi­li­tats dife­rents, també s'hi vegi. I ter­cer: al seu moment, que no és ara, el con­cepte de Casa Gran pot arri­bar a tenir una tra­ducció elec­to­ral, fins i tot en les llis­tes elec­to­rals.

Una can­di­da­tura de la Casa Gran?
Ja ho par­la­rem en el seu moment, ja veu­rem com es va con­cre­tant amb el temps. Però si faig un dis­curs d'obrir por­tes, l'he de pen­sar fins a les últi­mes con­seqüències: en llis­tes elec­to­rals, en futurs governs lide­rats per CiU, de mol­tes mane­res.

¿Tot això pot pas­sar amb CDC sola, al marge d'Unió?
Jo faré un superes­forç perquè Con­vergència i Unió vagin ple­gats també de cara al futur. Si defen­sem la Casa Gran del Cata­la­nisme hi ha de cabre l'actual CDC, l'actual Unió i altra gent que no són ni de CDC ni d'Unió. Gent que pot­ser no és de cap par­tit però que s'aplega entorn d'un pro­jecte. Els noms ja vin­dran. Con­vergència ha de ser les parets mes­tres de la Casa Gran, però no pas les úniques.

El congrés serà el del dret a deci­dir. Com es veurà?
La Casa Gran serà una eina molt potent, però a més hi haurà el pro­jecte de refun­dació del cata­la­nisme, que encara és més impor­tant que l'ins­tru­ment. Es tracta de posar el cata­la­nisme al dia. I en això hi ha el dret a deci­dir, que des del punt de vista de Cata­lu­nya no té límits. Inclou totes les deci­si­ons que un poble pot arri­bar a pren­dre, però amb una con­dició: hi ha d'haver majo­ries sòlides que ens per­me­tin asse­gu­rar que allò que ens plan­te­gem deci­dir ho gua­nya­rem. Jo no em plan­tejo el dret a deci­dir per per­dre. I cal una gran massa crítica, perquè amb el 20, 25 i 30 per cent no es gua­nya, i amb el 50 per cent es divi­deix. Iden­ti­fi­quem els temes de país amb majo­ries sòlides, com infra­es­truc­tu­res o con­cert econòmic, i defen­sem el nos­tre dret a deci­dir.

¿El fet que CiU pugui col·labo­rar en la gover­na­bi­li­tat de l'Estat pro­vo­carà un pas enrere en aquest debat?
Entenc que no. El dret a deci­dir no és tenir-ho tot de cop demà mateix. No és la fri­vo­li­tat del 2014. És el que la soci­e­tat vol deci­dir per ella mateixa, i que és capaç de deci­dir per ella mateixa. El repte d'un par­tit naci­o­na­lista és esten­dre la nació dins de Cata­lu­nya, que la gent se la senti seva. I més a la curta o a la llarga la democràcia sem­pre s'acaba impo­sant. Defen­sem un cri­teri democràtic. Ara bé, tot això en un món on les inter­de­pendències són les que són. No podem deci­dir sobre els tipus d'interès i el canvi de la moneda. Estem dins d'un sis­tema.

Par­lem de la direcció de CDC. ¿Lluís Reco­der i els altres diri­gents que dema­nen més ober­tura en for­ma­ran part?
Encara no hi ha una pro­posta defi­ni­tiva. Però la meva volun­tat és incor­po­rar gent a la direcció en sen­tit de plu­ra­li­tat, de Casa Gran. En el benentès que incor­po­rar gent no és anar con­tra els que ja hi són. És incor­po­rar-ne de nous.

¿Vol dir que la direcció serà més àmplia?
Sí, més àmplia en el sen­tit de plu­ra­li­tat. El comitè exe­cu­tiu ja és molt ampli, té més de 50 per­so­nes. Ara bé, el nucli de decisió per­ma­nent, el del dia a dia, pot incor­po­rar per­so­nes noves. No per anar con­tra les que ja hi són, perquè han fet una bona feina que s'ha de valo­rar. Es tracta d'enri­quir el con­junt i no d'empo­brir-lo. Ho tinc tan clar que fa dos anys que a algu­nes per­so­nes els estic dema­nant que s'incor­po­rin a la direcció.

El deno­mi­nat pinyol, Oriol Pujol, David Madí i Fran­cesc Homs, entre d'altres, ¿con­ti­nuarà en la presa de deci­si­ons del dia a dia?
No és que con­tinuïn, és que ja hi són. Oriol Pujol és el nos­tre por­ta­veu al Par­la­ment i seguirà fent aquesta funció, que és d'una enorme res­pon­sa­bi­li­tat. Hi seguirà, òbvi­a­ment. I a Fran­cesc Homs l'acabo de desig­nar per nego­ciar el model de finançament amb el govern de la Gene­ra­li­tat. Per tant, evi­dent­ment por­tarà els temes d'auto­go­vern, perquè ho ha fet molt bé i s'hi ha de seguir comp­tant. I és molt evi­dent que vull que David Madí segueixi abso­lu­ta­ment vin­cu­lat a la nos­tra estratègia elec­to­ral, i fins i tot a la meva com a can­di­dat, dins de l'exe­cu­tiva. Tot això s'està fent cor­rec­ta­ment i no tenim per què debi­li­tar-ho.

Madí seguirà també com a por­ta­veu?
Això és una altra cosa, perquè el càrrec de por­ta­veu a CDC no sem­pre ha exis­tit. Pot ser-hi o no, ja es veurà.

Qui­nes per­so­nes noves hi haurà?
Per exem­ple, en Lluís Reco­der. Fins ara m'ha dit que la seva pri­o­ri­tat era l'alcal­dia de Sant Cugat del Vallès. Tenia unes elec­ci­ons difícils que havia de gua­nyar per majo­ria perquè si no li hagues­sin fet un tri­par­tit. Jo ho vaig res­pec­tar, però això no impe­deix que hi hagi insis­tit molt. També és públic i evi­dent que a Josep Rull li estic donant fun­ci­ons cada vegada més impor­tants. I algu­nes per­so­nes que es comen­ten a nivell ter­ri­to­rial les vam incor­po­rar a les llis­tes al Par­la­ment i ara són dipu­tats. Amb tota aquesta gent hi comp­tem, però això no vol dir que gent que ha fet bé la seva funció no pugui seguir tre­ba­llant-hi. Hi haurà algun relleu, no obs­tant.
Jordi Pujol és pre­si­dent de CDC. ¿Sor­tirà del congrés amb un càrrec més honorífic, per tal que quedi més clar que Felip Puig és el número dos?
Encara és molt pre­ma­tur. Em consta que el pre­si­dent Pujol sem­pre ha estat a dis­po­sició de les neces­si­tats del par­tit en cada moment. Però és molt aviat. Ara bé, des d'un punt de vista de direcció, pre­tenc que el congrés ofi­ci­a­litzi un tàndem entre Felip Puig i jo mateix, en la con­creció que sigui, és igual. Poc o molt ja ho vaig apun­tar quan vaig dema­nar a Felip Puig que es dediqués al par­tit. Però a més d'aques­tes dues per­so­nes, que esta­rem més a la cúpula, molta altra gent assu­mirà la direcció del par­tit i del pro­jecte.

¿El tàndem es for­ma­lit­zarà de manera més pública, amb el pas de Felip Puig a secre­tari gene­ral i vostè al de pre­si­dent de CDC?
Això repe­teixo que és pre­ma­tur. El com no és el més impor­tant. No ani­rem a una bicefàlia estricta, sinó a un tàndem de lide­ratge amb molta gent al cos­tat coli­de­rant.

El congrés tor­narà a deba­tre les rela­ci­ons amb Unió. Vostès van inten­tar una fusió, i no va ser pos­si­ble. Què en sor­tirà ara?
El meu desig sem­pre ha estat que CiU fun­cionés com una sola for­mació política, encara que esti­gui com­posta per dos par­tit dife­rents, amb històries dife­rents. El punt de con­tacte és el cata­la­nisme. És evi­dent que encara no som en aquest punt de ser una força única, hem de veure hones­ta­ment si hi podem arri­bar o no. A par­tir d'aquí, un desig pot ser com­par­tit o no del tot. És el que hau­rem d'esbri­nar en les pròximes set­ma­nes.

Amb els entre­bancs que viu el tri­par­tit dos, en quin esce­nari tre­ba­llen? Elec­ci­ons cata­la­nes a la tar­dor? I a Madrid?
De l'esce­nari a Madrid no en diré res. No ens ho hem plan­te­jat. Abans de fer-ho cal acla­rir la situ­ació a Cata­lu­nya. No té sen­tit que un par­tit com CDC faci fort un govern espa­nyol i accepti un govern de Cata­lu­nya dèbil, perquè per nosal­tres el govern fort ha de ser el de Cata­lu­nya. El de Madrid, miri, ja s'ho faran. Si podem els aju­da­rem en deter­mi­na­des coses, com sem­pre hem fet, però el nos­tre govern és el de Cata­lu­nya. I ara com ara al país tenim un govern extre­ma­da­ment dèbil. Com més dies pas­sen més es demos­tra que el segon tri­par­tit és pit­jor que el pri­mer, que ja és dir.

Per què?
Se'ns va ven­dre que aquest seria un govern sense gran per­fil polític i pre­si­den­cial, però que s'ocu­pa­ria de la gestió del dia a dia. Però això s'ha esmi­co­lat. El govern no té ni per­fil, ni lide­ratge, ni gestió. Ha que­dat demos­trat en el tema de l'aigua. Ni entre­nant-se no ho podien fer pit­jor. Han introduït la sen­sació nega­tiva que els temes impor­tants els acaba reso­lent el govern espa­nyol. A Cata­lu­nya hi ha un govern pro­vin­cial, però no naci­o­nal, perquè un govern naci­o­nal no es deixa que el tema de l'aigua l'hi resol­gui el govern espa­nyol amb la humi­li­ació cor­res­po­nent.

¿Però a Cata­lu­nya creu que hi haurà elec­ci­ons anti­ci­pa­des?
En això vull ser molt clar. Inter­na­ment he dit a CiU que s'ha de tre­ba­llar com si les elec­ci­ons fos­sin l'any 2010, que és quan toquen. Si després hi ha un avançament elec­to­ral, ja ens hi tro­ba­rem. Però no l'hem de pre­veure de forma necessària.

Per què?
Perquè política­ment el segon tri­par­tit és pit­jor que el pri­mer, però alhora està més afer­rat al poder a qual­se­vol preu. I com que actuen així és molt pro­ba­ble que, passi el que passi, s'enro­quin en aquesta posició.

I el congrés d'ERC del juny?
Queda aquesta incògnita. Jo no en faig gaire valo­ració, ja ho saben.

¿I amb aquesta ERC ines­ta­ble hi veu pos­si­bi­li­tats d'acord de cara al futur?
No tin­dria sen­tit fer el dis­curs de la Casa Gran del Cata­la­nisme i negar con­tac­tes amb ERC. I tam­poc en tin­dria negar-los amb el món soci­a­lista cata­la­nista. No dic noms per no per­ju­di­car els qui tenen aquest sen­ti­ment. Si el PSC volgués tenir per­fil de país, el pri­mer que faria seria tenir un grup par­la­men­tari propi a Madrid. Un alt diri­gent soci­a­lista i del govern es queixa que no ha sen­tit la veu dels 25 dipu­tats del PSC en la inves­ti­dura de Zapa­tero.

¿Aquest [Antoni Cas­tells] és un dels con­tac­tes?
Miri, no em dedi­caré a cre­mar cap nom. Prou feina tenen, que la facin. Nosal­tres estem en una posició de sen­tit de país. Tenim la porta oberta per arri­bar a acords des d'una òptica cata­la­nista. Ara, els altres han de voler. I això exi­geix gene­ro­si­tat. I, si t'equi­vo­ques, adme­tre l'error, ser con­seqüent i posar en pràctica la penitència, que és l'inici de la solució...

...que és pac­tar amb CiU?
Jo no he dit, això. Si fos així esta­ria dema­nant una moció de cen­sura.

La des­carta del tot?
Sí. Jo vull que Cata­lu­nya tin­gui un govern fort i amb un lide­ratge potent, que s'enfronti als pro­ble­mes i als rep­tes. Que quan hagi de pren­dre deci­si­ons tin­gui la cre­di­bi­li­tat de les urnes, del vot de la gent. I un govern fort i un pre­si­dent amb lide­ratge sur­ten de les elec­ci­ons. Egois­ta­ment, CiU podria posar ara molta pressió sobre ERC par­lant de moci­ons de cen­sura. Però això com­por­ta­ria molt tac­ti­cisme a curt ter­mini i molt poca idea del país que volem. Estem actu­ant amb enorme res­pon­sa­bi­li­tat, que no és el pa que s'hi dona, com també fem en la qüestió de l'aigua.

Vostès han estat defen­sors del mini­trans­va­sa­ment. ¿Enten­dria que alcal­des de CiU es mani­fes­tin el 18 de maig a Amposta con­tra la inter­con­nexió?
És clar que sí. Els alcal­des han de defen­sar els interes­sos locals. Hi tenen tot el dret del món. Si l'ales­ho­res con­se­ller Joan Puig­cercós se'n va anar a Per­pinyà a mani­fes­tar-se con­tra la MAT, per què un alcalde de CiU no pot anar a una marxa en defensa dels interes­sos locals? Ara, els diri­gents de CiU a nivell naci­o­nal no podem enga­nyar la gent. Quan els diri­gents de CiU a nivell naci­o­nal par­lin amb la gent de les Ter­res de l'Ebre els direm el que sem­pre hem dit, que érem defen­sors d'una inter­con­nexió de doble direcció sem­pre que s'acabés por­tant aigua del Roine, de l'Europa unida, cap al sud de Cata­lu­nya. Ens poden dir que no estan d'acord amb nosal­tres, però no ens poden dir que hem enga­nyat. En canvi el tri­par­tit va uti­lit­zar mise­ra­ble­ment la gent de les Ter­res de l'Ebre i la va enga­nyar mise­ra­ble­ment, i ara se'n paguen les con­seqüències.

¿En la nego­ci­ació del finançament, hi ha alguna con­dició sine qua non perquè CiU vagi del bra­cet del govern en la nego­ci­ació?
Sí , més d'una. La pri­mera és que s'ha de treure el 100 per cent de ren­di­ment del que diu l'Esta­tut. L'hem d'inter­pre­tar el clau cata­lana.

Això també ho diu el govern català, que pre­veu bata­llar a Madrid...
Ja sabem que ens hau­rem de bara­llar a Madrid. Com sem­pre. Però si vas a aquesta bata­lla renun­ci­ant tu d'entrada als teus plan­te­ja­ments, ja no hi ha bata­lla sinó una impo­sició. És el que ha succeït amb la qüestió de l'aigua. Com que el govern de la Gene­ra­li­tat no tenia un pro­jecte, i no sabia on anava, al final s'ha hagut d'empas­sar la solució del govern espa­nyol. Espero que en finançament el tri­par­tit hi vegi més clar que amb l'aigua.

En què es con­creta per a vostè un ren­di­ment del cent per cent?
Els lle­trats del Par­la­ment diuen molt clara­ment què se'n pot treure d'aquest sis­tema de finançament. Vol dir que hi pot haver una nego­ci­ació bila­te­ral, i s'han de com­plir els calen­da­ris que deta­lla l'Esta­tut. Hau­rem de veure quina és la posició del PSC i del tri­par­tit. Si ens volen por­tar a una lec­tura dis­minuïda de l'Esta­tut, que és la que convé al PSOE i a Zapa­tero, que és també el que van inten­tar amb l'Esta­tut, o si mar­quem una posició clara des de Cata­lu­nya que tre­gui el cent per cent del que diu l'Esta­tut. I si un cop tin­guem això, anem després a Madrid a defen­sar-ho. I aquesta vegada CiU no els traurà les cas­ta­nyes del foc com amb l'Esta­tut.

¿Vol dir que no pac­ta­ran bila­te­ral­ment?
Que no els trau­rem les cas­ta­nyes del foc com va suc­ceir amb l'Esta­tut. Allà ningú no s'atre­via a fer un pacte, a tot­hom li tre­mo­la­ven les cames. Aquest cop no serà així. Si s'acor­den uns temes a Cata­lu­nya sobre el finançament, el PSC s'haurà de mullar des del pri­mer moment. No pot ser que s'ama­gui dar­rere de les cor­ti­nes o sota les cati­fes en el moment de la veri­tat. Oi que tenen 25 dipu­tats? Doncs que els facin ser­vir.

¿També demana que els facin ser­vir per votar en con­tra, en el cas que no hi hagi acord amb Sol­bes?
Sí, si no ho fes­sin així ja no serien el PSC. Si el PSC no és capaç de votar en con­tra d'una cosa que va mala­ment per a Cata­lu­nya, vol dir que és el PS.

En les con­ver­ses que han man­tin­gut fins ara amb el PSOE, ¿en algun moment els ha ofert entrar en el govern cen­tral?
No. Saben per­fec­ta­ment que la situ­ació política cata­lana impe­deix que CiU pugui actuar a Madrid amb el Par­tit Soci­a­lista si a Cata­lu­nya els hem de fer opo­sició. Són apro­fi­tats, però ton­tos no.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.