García-Castellón desmunta la trama russa del procés

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón segueix veient indicis de terrorisme en el cas Tsunami però ell mateix ha desmuntat, i ja fa temps, la trama russa del procés. Les defenses dels investigats en el cas Vólkhov han accedit a una resolució de García-Castellón de fa quatre anys, de juliol de 2020, en la qual tanca una investigació sobre “un suposat ciberatac ideat perpetrat per persones afins al moviment independentista català i membres d’agències de la Federació Russa” assegurant que no hi ha indicis de delicte sinó “només opinions”. Tot i que el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, va rebre aquesta resolució al mes de març, el magistrat ha seguit endavant i la setmana passada, amb la llei d’amnistia ja en vigor, va obrir una nova peça sobre la suposada ingerència russa en el procés. Hi implicava, entre d’altres, els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, pels delictes d’alta traïció i malversació.

Com publiquen avui diversos mitjans, entre ells El Nacional, Vilaweb i El Món, les defenses dels investigats han accedit avui a aquesta resolució, amb la qual es contestava un requeriment del jutge Aguirre, que havia demanat que li remetessin els informes sobre la presència d’agents dels serveis secrets russos a l’Estat per donar suport al procés. En aquesta interlocutòria del 2020, el jutjat central de l’Audiència Nacional, del qual és titular el magistrat Manuel García-Castellón, sostenia que la investigació es basava en la declaració d’un testimoni protegit i no s’havia aportat cap indici “sòlid”, indica Efe. “Res no s’aporta per la via policial que ens permeti mantenir oberta aquesta investigació, llevat que pretenguem una causa general a la recerca d’algun indici que ens permeti confirmar la tesi de partida, oblidant que en un procés penal amb totes les garanties aquest tipus d’investigacions estan prohibides”, remarcava la interlocutòria.

L’escrit també advertia que acudir a cites o reunions pro-independència, tant en organismes nacionals com estrangers, “no serveix de res per a la investigació” perquè “la ideologia no pot ser objecte d’investigació en una societat democràtica, sobretot quan la seva expressió es fa per vies legals”. A més apuntava que el fet que la llista de noms aportada pel testimoni protegit fos propera a les tesis independentistes no suposa que pugui ser objecte d’investigació, sobretot “quan les activitats realitzades es fan a la llum i a través de mitjans de cap manera il·legals”. L’advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye, també investigat en aquesta trama, ja va anunciar fa uns dies que presentaria una querella contra el jutge Aguirre per prevaricació.