Ple inèdit per engegar el compte enrere

El rellotge ja corre. El Butlletí Oficial del Parlament va publicar ahir al migdia la resolució del president, Josep Rull, que constata la impossibilitat de presentar cap candidat a una investidura en el termini inicial previst en la llei, un fet inèdit, i feia oficial així l’acte equivalent que engega el compte enrere de dos mesos, fins al 26 d’agost, per investir un president de la Generalitat abans no es vagi automàticament a noves eleccions. Legalment no calia, però Rull va voler convocar un breu ple per donar la cambra per assabentada, sessió que els grups van aprofitar per marcar posició amb vista a unes negociacions ja iniciades però que tot fa pensar que van per llarg, ja que va quedar clar que estan molt verdes. No va quedar tan clar, en canvi, que acabin madurant.

El PSC i els comuns, en una aliança que ja es va mostrar de facto tot i que no està segellada, van subratllar que només hi ha dues opcions “aritmèticament i políticament viables”, segons Salvador Illa: un “pacte progressista” per investir-lo amb els vots també d’ERC, o eleccions el 13 d’octubre. “Els números són els que són, que no es disfresse la realitat, es generen falses expectatives i s’intente enganyar”, va insistir també la líder dels comuns, Jéssica Albiach. Per això tots dos van posar pressió sobre els republicans i es van conjurar per evitar tornar a les urnes. Illa va dir que ho farà “activament”, i per tant no adoptarà “l’actitud d’esperar” amb l’únic argument que el bloqueig és dolent per al país, tot i que s’hi sentiria “legitimat” per l’actitud constructiva del PSC en la passada legislatura. El socialista es va comprometre a buscar un acord basat en el desplegament de “polítiques ambicioses”, que serveixi per “millorar el finançament” de Catalunya i desplegar el potencial de la cultura, “amb singular atenció a la llengua”. “Metòdicament, respectuosament, amb convenciment, sense presses i sense pauses, dialogant... m’esforçaré”, va deixar clar, tot reiterant el compromís d’assumir el paper que li “correspon” de candidat “quan el moment arribi i la feina estigui feta”. “Tenim l’obligació, enmig d’una desafecció galopant, de ser capaços d’estar a l’altura i negociar tant com calgui per arribar a un acord”, el va secundar Albiach, que veu una “oportunitat” perquè la majoria progressista “és possible, però s’ha de treballar”. Això sí, posava en Illa la “màxima responsabilitat”, ja que són “els que més s’han d’esforçar i de moure’s i ser més proactius”.

Albert Batet, líder de Junts, creu que l’aritmètica del 12-M “fa possible una majoria independentista” a la Generalitat, amb un govern “d’estricta obediència catalana”. “Vagin amb compte a deslegitimar”, receptava a al PSC i els comuns, tot recordant que Pedro Sánchez i Jaume Collboni lideren el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona sense ser els més votats. Batet va valorar que aquest govern permetria desenvolupar “amb la màxima potencialitat” l’acord de Brussel·les entre Junts i PSOE per a la investidura de Sánchez, en què segons ell també el PSC “s’hauria de sentir còmode”. Un acord que també va posar com a exemple que “malgrat el desacord entre companys de trinxera”, un pacte amb ERC “hauria de ser possible”. “Explorem i esgotem totes les vies possibles, amb seriositat, humilitat i discreció”, va instar, amb vista al que ve.

Els vint vots d’ERC seran els més buscats, però el seu líder, Josep Maria Jové, ja advertia que “ningú els doni per fets”: ni Junts per compartir independentisme, ni el PSC perquè digui que també és d’esquerres. “Avui la responsabilitat els toca assumir-la a vostès, han de fer les propostes i si volen convèncer la militància d’ERC ja saben les nostres condicions”, va etzibar, tot instant-los a moure’s en el referèndum, la sobirania fiscal, la defensa dels serveis públics i el català, i encara hi afegia que els seus vots no serviran per tombar les “polítiques transformadores” que ha endegat el govern. “Si no volen abocar aquest país a noves eleccions, donin resposta valenta i ambiciosa a aquestes demandes”, s’espolsava. Jové, amb un to agre, va retreure al PSC i a Junts que no hagin tingut “ni la força ni el lideratge” per bastir una candidatura “alternativa” al govern, i els hagi faltat “coratge” en la primera oportunitat, tot i haver-se passat la legislatura passada sumant “per anar en contra” i “posant contínuament en dubte” la legitimitat d’ERC per liderar el país. “Per què no es voten mútuament si comparteixen model socioeconòmic? Per què no comparteixen govern?”, els reptava.

Per la resta, a banda que va quedar clar que Rull no ho tindrà fàcil amb les atzagaiades de la ultradreta de Vox i la debutant Aliança Catalana, el líder del PP, Alejandro Fernández, va dir que ells no “enganyaran” ningú i faran “el contrari” que el PSC. “Només investirem qui es comprometi a posar fi al procés, aquí i a Madrid”, cloïa. La CUP va lamentar que Junts vol fer govern “amb el vistiplau del PSC”, amb qui “comparteix un mateix programa”, i que això “en cap cas” serviria per fer política independentista. “No facilitarem de cap manera el retorn de la sociovergència”, advertia Laia Estrada, que lamentava que molta gent se sent “frustrada” per haver malbaratat les “oportunitats” del 2017. “Posarem tots els esforços per reconstruir un moviment independentista ampli”, concloïa.