Política

El represaliat que no volia fer mal

Sentència condemnatòria contra un veí de Dosrius per haver trepitjat el peu d’un guàrdia civil amb la moto durant l’1 d’octubre

Han presentat recurs a l’Audiència de Barcelona i, paral·lelament, la defensa confia que se li apliqui la llei d’amnistia

“El de l’Òscar és un cas evident de com l’Estat és incapaç de raonar des del sentit comú”
“Em va dir: «Tu m’has fet mal al peu, jo et trenco un dit.» I així ho va fer i jo no hi vaig poder fer res”

“Mai no vaig voler fer cap mal al guàrdia civil. Jo només els volia fer fotos amb el mòbil, però quan van venir cap a mi quatre d’ells em vaig espantar. Vaig voler marxar i vaig engegar la moto. No vaig fer ni un metre que ja els tenia al davant i, quan vaig avançar, un agent va ficar el peu a sota i l’hi vaig trepitjar amb la roda. No ho vaig fer expressament, no tenia cap intenció de fer mal; jo no soc una persona que faci mal a la gent. No soc violent. Un altre agent se’m va tirar a sobre i vam caure a terra tots dos. Dos agents més em van agafar i em van empènyer, vaig tornar a caure a terra perquè em vaig entrebancar i allà van començar a donar-me puntades de peu i a escridassar-me. Sort que tenia el casc de la moto posat! Quan em duien cap a les furgonetes, el policia que vaig trepitjar em va dir: «Tu m’has fet mal al peu, jo et trenco un dit.» I així ho va fer i jo no hi vaig poder fer res perquè em tenien agafat de les mans.” Òscar Morros és un jove de Dosrius que l’1 d’octubre va anar amb la moto fins al pàrquing de l’empresa Euroquímica, als afores del poble, per veure els furgons de la Guàrdia Civil que s’hi havien reunit després que els agents haguessin intervingut al veïnat de Canyamars per intentar aturar les votacions del referèndum. El municipi maresmenc havia estat dels primers a rebre de valent per part de les forces policials i quan Morros hi va arribar el contingent esperava ordres per intervenir-hi de nou. L’Òscar, que té diagnosticat un trastorn d’espectre autista, només els volia fotografiar. Quan els agents li van exigir que s’identifiqués, es va espantar, va intentar fugir i va passar per sobre el peu d’un dels guàrdies civils. Ell reconeix els fets i els explica prop de set anys després com si haguessin passat ahir mateix. Insisteix que es va veure desbordat per la situació, que va tenir por del que li podien fer els agents i que només va pensar a escapar. Va ser un dels primers –si no el primer– detinguts per les forces policials aquella jornada. El van traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil de Premià de Mar, li van prendre declaració i és on el van anar a buscar els familiars. Com a resultat de tot plegat, una denúncia, un judici sis anys i mig més tard i una sentència pel delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat “fent ús d’instrument perillós o vehicle a motor” i per un segon delicte de lesions. Nou mesos de presó, pagament de 495,30 euros a l’agent amb qui va caure a terra i de 150,40 euros al guàrdia civil a qui va trepitjar el peu amb la moto. La jutgessa del jutjat penal 1 de Mataró també li ha fet pagar les costes processals.

Morros, que també va denunciar els agents per lesions i per degradació moral d’un funcionari públic, reitera que l’actitud dels guàrdies civils va continuar sent hostil un cop l’havien detingut i quan el van fer entrar a la furgoneta emmanillat a terra: “Un d’ells em va posar l’himne nacional al seu mòbil perquè n’«aprengués» durant tot el trajecte, i a dins hi havia una bandera amb l’aguilucho.”

El cas d’Òscar Morros va ser un dels més mediàtics de la comarca del Maresme i va generar un corrent de simpatia i suport que es va traduir en l’acompanyament de prop d’un centenar de persones que li van fer costat davant el jutjat de Mataró quan va ser citat a declarar a finals de gener del 2018.

Pendents de l’amnistia

L’advocat d’Òscar Morros, Andreu van den Eynde, explica que va arribar al cas a partir dels atestats utilitzats durant el judici del procés al Tribunal Suprem, on ell va actuar com a lletrat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. “En el cas de l’Oriol, hi vaig identificar la majoria dels problemes que anirien apareixent en la resta de casos del procés, com ara magnificar uns fets absurds i elevar-los a la categoria de violència ambiental, que és el que volien fer creure que es va viure aquell dia”, indica, i recorda que “no hi va haver cap agent que tingués la mínima decència d’explicar que hi havia hagut violència davant els fets objectius, impossible”. L’advocat explica que la mateixa Guàrdia Civil va deixar lliure l’Òscar un cop a comissaria, “reconeixent que allò no era res”. “Però van demanar tres anys de presó”, destaca, i insisteix: “Crec que encara no s’ha resolt un debat bàsic de l’1 d’octubre: que l’única violència que l’Estat va fer servir per legitimar la seva actuació va ser la violència que ell mateix va provocar.” Un debat que Van den Eynde lamenta no haver pogut resoldre al Tribunal Suprem, però que ara s’ha traslladat a Estrasburg.

“El més normal en el cas de l’Òscar hauria estat que quatre agents antiavalots no se li haguessin llançat a sobre i s’haguessin limitat a demanar-li la documentació amb normalitat”, assenyala, i hi afegeix que, també en aquest episodi, “es repeteix la metodologia i la tècnica que fan servir les forces policials, que es tradueix a trepitjar, torçar els dits a la gent, vexar-la... Un model policial d’un estat amb la democràcia a mig fer”. “El de l’Òscar és un cas evident de com l’Estat és incapaç de raonar des del sentit comú”, insisteix. Van den Eynde admet que l’aplicació de la llei de l’amnistia obre una nova porta a deixar sense efecte la sentència contra el veí de Dosrius. “Hem presentat recurs a l’Audiència, però paral·lelament la jutgessa hauria d’enviar-hi la causa només per dictaminar si té cabuda o no en l’amnistia”, concreta el lletrat, que recorda que el període establert perquè s’apliqui la llei és de dos mesos. “Parlant clar, dependrà de la secció que toqui”, valora, i només veu un motiu pel qual no es volgués amnistiar Morros: “Que volguessin desvincular els fets del context polític en què van passar, però aquest és precisament el punt curiós: que els fets polítics els han creat ells.” “El que és evident és que l’Òscar va anar fins a l’Euroquímica per tot el que estava passant l’1 d’octubre”, constata.

Un relat que no ha canviat gens

A casa d’Òscar Morros el temps ha passat molt a poc a poc des de l’1 d’octubre. La mare, Pilar Travesa, no dubta a qualificar-ho de “viacrucis”. “No recordo pràcticament res d’aquell dia. Vaig quedar en xoc i ell no ens volia dir res”, explica. “Va estar plorant quatre dies i no volia parlar amb ningú fins que amb la seva germana el vam convèncer que calia explicar-ho tot tal com va passar”, assenyala. Des de llavors, l’Òscar és fidel a la mateixa versió, l’expliqui les vegades que l’expliqui. “Ho té molt present, molt detallat”, diu. Segons comenta, un dels aspectes que més el van desestabilitzar va ser la violència gratuïta utilitzada contra ell. “L’Òscar és un nano molt tranquil, que fuig de les situacions tenses i que va trobar en les manifestacions i actes independentistes una manera de relacionar-se, de participar, de distreure’s”, recorda la seva mare, que assenyala el 2012 com l’any en què el seu fill es va involucrar més en el procés. Pilar Travesa explica que les denúncies que van posar contra els guàrdies civils “es van arxivar de seguida” i assegura que des del primer moment va témer que el cas no es resoldria amb facilitat. L’amnistia és volguda, però genera sentiments oposats. “Jo el que vull és l’absolució, perquè el meu fill no va fer res amb mala intenció i es va trobar enmig d’una situació que no va crear ell. Estic rabiosa perquè hauria pogut anar a la presó i no hi ha anat perquè la jutgessa ha acceptat com a atenuant que el judici es va aturar més de tres anys, no perquè el consideri innocent”, lamenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.