Política

Vanesa Peiró i Royan

Alcaldessa de Mont-ras (JxCat)

“Hem hagut d’apujar taxes després de deu anys”

“Som un municipi que no és petit del tot, però tampoc gran, i la gestió de la sequera ens ha afegit un plus de feina molt gran”

“Voldríem fer només una primera fase del centre cívic, sense embarrancar-nos en obres que puguin hipotecar el poble”

Peiró (JxCat) ha com­plert el cinquè any a l’alcal­dia amb el repte de resol­dre temes pen­dents, després d’un pri­mer man­dat escapçat per la pandèmia i la pressió afe­gida de ges­ti­o­nar la sequera els dar­rers mesos.

Com ha començat el segon man­dat, en com­pa­ració amb el pri­mer?
Hem pas­sat l’any a un ritme tre­pi­dant, sense aca­bar d’atra­par el dia a dia. Som un muni­cipi que no és petit del tot, però tam­poc gran, i la gestió de la sequera ens ha afe­git un plus de feina molt gran. Ela­bo­rar un pla i una nova orde­nança de zero, per exem­ple, que s’ha pogut fer. I dis­se­nyar la modi­fi­cació de taxes, que feia una dècada que no apujàvem.
Què han apu­jat?
Hem hagut d’apu­jar el rebut de les escom­bra­ries perquè hem implan­tat la reco­llida porta a porta, i això enca­reix el ser­vei, a més dels pro­ble­mes amb Solius. També la taxa de vehi­cles i la de ser­veis urbanístics. I ens hem dotat d’una nova nor­ma­tiva de con­vivència, que fins ara no pre­veia san­ci­ons, i no reso­lia pro­ble­mes.
El porta a porta dona resul­tats?
Hem pas­sat d’un 20% o 30% de selec­tiva a més del 80% de reci­clatge. Però ens tro­bem que a l’estiu baixa. Hi ha difi­cul­tats amb els segons resi­dents, pot­ser una mica de desídia. I ho hem inten­tat resol­dre amb la nova mini­dei­xa­lle­ria, on hem apro­fi­tat diners del Puosc, i on hi ha dis­po­ni­bles con­te­ni­dors d’emergència per a les dife­rents frac­ci­ons i l’accés regu­lat amb tar­ge­tes per a cada llar.
Mont-ras, en la dar­rera dècada, havia esti­rat força recur­sos del Puosc, el pla únic d’obres i ser­veis de Cata­lu­nya. Creu que s’hau­ria de recu­pe­rar?
La Gene­ra­li­tat està des­a­pa­re­guda. No veiem cap full de ruta clar, com el que pot exer­cir par­ci­al­ment la Dipu­tació, però que no pot arri­bar a cobrir un Puosc que neces­si­taríem urgent­ment, per aca­bar d’asfal­tar car­rers, i aju­des per man­te­nir netes les fran­ges fores­tals, que tam­poc no arri­ben.
Pel que fa a la sequera, encara que l’esce­nari sigui ara menys dolent, com l’han afron­tat?
Hem apro­fi­tat una sub­venció, aquí sí, de l’ACA, per can­viar tots els comp­ta­dors per apa­rells digi­tals tele­ges­ti­o­nats. I no tenim pèrdues relle­vants, segons les dades que ens fa arri­bar Aigües de Palamós (Capsa) i l’empresa externa que pre­para les bases del nou con­tracte. Hem fet ser­vir aigua rege­ne­rada de la depu­ra­dora per nete­jar car­rers i hem posat reg per goteig per a algu­nes plan­tes. Però els par­ter­res, per exem­ple, els dei­xa­rem asse­car a l’estiu i ja rebro­ta­ran quan plo­gui.
Han san­ci­o­nat algú?
Hem anat rebent vídeos de veïns que con­ti­nu­a­ven regant amb asper­sors. Algú encara no ha entès res. Però hem pre­fe­rit anar adver­tint i fent peda­go­gia.
Quin balanç fa dels radars, o del radar iti­ne­rant, un any després?
Els veïns n’estan con­tents. N’hi ha un de sol que és iti­ne­rant, i no ens en vam ama­gar, ens vam esforçar a anun­ciar-lo. La immensa majo­ria de gent que va a Pala­fru­gell passa per Mont-ras, i calia pren­dre una decisió per resol­dre el con­flicte, encara que pugui sem­blar impo­pu­lar.
Abans també par­lava de la reno­vació del con­tracte d’abas­ta­ment d’aigua a les llars. Com està aquesta qüestió?
Una con­sul­tora ens està asses­so­rant. Mal­grat que la xarxa està en rela­tiu bon estat, som cons­ci­ents que hi ha cano­na­des de fibro­ci­ment que caldrà subs­ti­tuir, i que pot­ser hau­rem de pen­sar en una con­cessió més llarga en anys a canvi de més inver­si­ons i millo­res. El preu que paguem els veïns per metre cúbic també haurà de pujar, encara que inten­tem que la pressió fis­cal es man­tin­gui. Però hem de tenir en compte que aquí hem estat pagant un preu molt més econòmic res­pecte a la mit­jana d’altres ciu­tats o països d’Europa.
L’opo­sició d’AMM li reclama un nou POUM i més espais resi­den­ci­als a la zona de ser­veis. Quin encaix troba per a aquesta pro­posta?
Hem dema­nat suport al Col·legi d’Arqui­tec­tes per reac­ti­var la redacció. Però ens hem tro­bat amb l’obs­ta­cle afe­git que hi ha pocs arqui­tec­tes espe­ci­a­lis­tes en la nor­ma­tiva dels pla­ne­ja­ments, perquè molts s’han jubi­lat i falta relleu gene­ra­ci­o­nal. Ja es va inten­tar anys enrere, sense entesa, i el model de crei­xe­ment que es plan­te­java ales­ho­res segu­ra­ment no seria el mateix que ara.
Els dema­nen més sòl resi­den­cial al SAU-4.
En la dar­rera actu­ació en aquesta zona s’ha fet un esforç d’inte­gració pai­satgística, tot i el sobre­cost i les difi­cul­tats per als pro­mo­tors. Però també hem de pen­sar en l’opció d’un nou super­mer­cat, perquè ens hem que­dat sense. La nor­ma­tiva actual, pen­sada des de Bar­ce­lona per evi­tar grans superfícies a la ciu­tat, ens ho posa difícil, però ara mateix estal­vi­a­ria a molts veïns depen­dre exclu­si­va­ment d’anar a com­prar a Pala­fru­gell o a Palamós.
Manté el cen­tre cívic a l’agenda de pro­jec­tes?
Hi bata­llem, però es va dis­se­nyar amb una dimensió des­me­su­rada i en aquesta zona que, con­si­de­rem, no és la idònia. Els 850.000 euros com­pro­me­sos hi hau­rien de ser, però voldríem fer només una pri­mera fase i segu­ra­ment cal­dria avançar diners. La pri­o­ri­tat no és embar­ran­car-nos en obres que hipo­te­quin el poble, perquè man­te­nim l’endeu­ta­ment a zero.
I com s’acon­se­gueix?
Doncs amb pocs tre­ba­lla­dors muni­ci­pals, però que donen el 200% per fer feina i cap­tar un milió d’euros de sub­ven­ci­ons en tot el man­dat ante­rior.
Pel que fa a noves residències, i habi­tatge pro­te­git, quina pre­visió en fa?
Tre­ba­llem en el SAU-3, la zona que va del car­rer Tor­res Jonama fins a l’avin­guda de Pala­fru­gell, on el 50% del sòl és de la Sareb. Hem acon­se­guit que ven­guin i hi hem impli­cat altres pro­pi­e­ta­ris més petits, amb l’adver­ti­ment que podríem des­clas­si­fi­car si con­ti­nu­ava el blo­queig. Sem­bla que alguna cosa es mou i la part muni­ci­pal que tenim és clar que es des­ti­narà a habi­tatge pro­te­git i faci­li­tar l’accés a aquells que no poden aspi­rar a una par­cel·la de 300.000 euros o a una casa del doble.
La nove­tat aquest any és que han dei­xat de ser l’únic muni­cipi amb el lito­ral sense bali­ses. Com està fun­ci­o­nant?
A les nos­tres qua­tre cales hi havia desor­dre entre les embar­ca­ci­ons regu­la­des a Palamós i Pala­fru­gell. Banyis­tes encer­clats per bar­ques, motos d’aigua i gent fent surf de rem. Mal­grat això, hi ha gent amb bar­ques peti­tes que dema­nen algun racó per poder-s’hi arre­ce­rar els dies que es gira vent de garbí, i pot­ser hi farem algun canvi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.