“Hem hagut d’apujar taxes després de deu anys”

Hem passat l’any a un ritme trepidant, sense acabar d’atrapar el dia a dia. Som un municipi que no és petit del tot, però tampoc gran, i la gestió de la sequera ens ha afegit un plus de feina molt gran. Elaborar un pla i una nova ordenança de zero, per exemple, que s’ha pogut fer. I dissenyar la modificació de taxes, que feia una dècada que no apujàvem.

Hem hagut d’apujar el rebut de les escombraries perquè hem implantat la recollida porta a porta, i això encareix el servei, a més dels problemes amb Solius. També la taxa de vehicles i la de serveis urbanístics. I ens hem dotat d’una nova normativa de convivència, que fins ara no preveia sancions, i no resolia problemes.

Hem passat d’un 20% o 30% de selectiva a més del 80% de reciclatge. Però ens trobem que a l’estiu baixa. Hi ha dificultats amb els segons residents, potser una mica de desídia. I ho hem intentat resoldre amb la nova minideixalleria, on hem aprofitat diners del Puosc, i on hi ha disponibles contenidors d’emergència per a les diferents fraccions i l’accés regulat amb targetes per a cada llar.

La Generalitat està desapareguda. No veiem cap full de ruta clar, com el que pot exercir parcialment la Diputació, però que no pot arribar a cobrir un Puosc que necessitaríem urgentment, per acabar d’asfaltar carrers, i ajudes per mantenir netes les franges forestals, que tampoc no arriben.

Hem aprofitat una subvenció, aquí sí, de l’ACA, per canviar tots els comptadors per aparells digitals telegestionats. I no tenim pèrdues rellevants, segons les dades que ens fa arribar Aigües de Palamós (Capsa) i l’empresa externa que prepara les bases del nou contracte. Hem fet servir aigua regenerada de la depuradora per netejar carrers i hem posat reg per goteig per a algunes plantes. Però els parterres, per exemple, els deixarem assecar a l’estiu i ja rebrotaran quan plogui.

Hem anat rebent vídeos de veïns que continuaven regant amb aspersors. Algú encara no ha entès res. Però hem preferit anar advertint i fent pedagogia.

Els veïns n’estan contents. N’hi ha un de sol que és itinerant, i no ens en vam amagar, ens vam esforçar a anunciar-lo. La immensa majoria de gent que va a Palafrugell passa per Mont-ras, i calia prendre una decisió per resoldre el conflicte, encara que pugui semblar impopular.

Una consultora ens està assessorant. Malgrat que la xarxa està en relatiu bon estat, som conscients que hi ha canonades de fibrociment que caldrà substituir, i que potser haurem de pensar en una concessió més llarga en anys a canvi de més inversions i millores. El preu que paguem els veïns per metre cúbic també haurà de pujar, encara que intentem que la pressió fiscal es mantingui. Però hem de tenir en compte que aquí hem estat pagant un preu molt més econòmic respecte a la mitjana d’altres ciutats o països d’Europa.

Hem demanat suport al Col·legi d’Arquitectes per reactivar la redacció. Però ens hem trobat amb l’obstacle afegit que hi ha pocs arquitectes especialistes en la normativa dels planejaments, perquè molts s’han jubilat i falta relleu generacional. Ja es va intentar anys enrere, sense entesa, i el model de creixement que es plantejava aleshores segurament no seria el mateix que ara.

En la darrera actuació en aquesta zona s’ha fet un esforç d’integració paisatgística, tot i el sobrecost i les dificultats per als promotors. Però també hem de pensar en l’opció d’un nou supermercat, perquè ens hem quedat sense. La normativa actual, pensada des de Barcelona per evitar grans superfícies a la ciutat, ens ho posa difícil, però ara mateix estalviaria a molts veïns dependre exclusivament d’anar a comprar a Palafrugell o a Palamós.

Hi batallem, però es va dissenyar amb una dimensió desmesurada i en aquesta zona que, considerem, no és la idònia. Els 850.000 euros compromesos hi haurien de ser, però voldríem fer només una primera fase i segurament caldria avançar diners. La prioritat no és embarrancar-nos en obres que hipotequin el poble, perquè mantenim l’endeutament a zero.

Doncs amb pocs treballadors municipals, però que donen el 200% per fer feina i captar un milió d’euros de subvencions en tot el mandat anterior.

Treballem en el SAU-3, la zona que va del carrer Torres Jonama fins a l’avinguda de Palafrugell, on el 50% del sòl és de la Sareb. Hem aconseguit que venguin i hi hem implicat altres propietaris més petits, amb l’advertiment que podríem desclassificar si continuava el bloqueig. Sembla que alguna cosa es mou i la part municipal que tenim és clar que es destinarà a habitatge protegit i facilitar l’accés a aquells que no poden aspirar a una parcel·la de 300.000 euros o a una casa del doble.

A les nostres quatre cales hi havia desordre entre les embarcacions regulades a Palamós i Palafrugell. Banyistes encerclats per barques, motos d’aigua i gent fent surf de rem. Malgrat això, hi ha gent amb barques petites que demanen algun racó per poder-s’hi arrecerar els dies que es gira vent de garbí, i potser hi farem algun canvi.