Política

regne unit

A la recerca de l’estabilitat britànica

Els votants volen deixar enrere d’una vegada per totes el ‘Brexit’, el caos polític i la crisi econòmica

Keir Starmer és el gran favorit per ser el nou primer ministre en les eleccions generals d’avui

S’espera una gran desfeta conservadora i que els laboristes aconsegueixin una majoria històrica

Nigel Farage, el promotor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, entrarà probablement al Parlament

Avui se cele­bren al Regne Unit les elec­ci­ons gene­rals que posa­ran fi a una de les eta­pes més fos­ques de la his­to­ria moderna del Regne Unit després de catorze anys de polítiques d’aus­te­ri­tat i del Bre­xit, que han por­tat el país a la depressió econòmica. Amb una gran crisi pel cost de la vida, les hipo­te­ques dis­pa­ra­des i els preus de l’ener­gia pels núvols, 47,5 mili­ons de britànics estan cri­dats a acu­dir a les urnes per esco­llir el nou Par­la­ment. Els col·legis elec­to­rals han obert  a  les vuit  del matí  (hora cata­lana)   i tan­ca­ran a les onze de la nit, hora en la qual es publi­carà una pri­mera esti­mació dels resul­tats basada en els son­de­jos a peu d'urna. Els resul­tats ofi­ci­als es conei­xe­ran de mati­nada.

Res no tor­narà a ser com abans. S’espera una victòria històrica dels labo­ris­tes de Keir Star­mer i una des­feta sense pre­ce­dents dels con­ser­va­dors de Rishi Sunak, com­ple­ta­ment divi­dits i enfron­tats entre ells. Les enques­tes donen 425 escons als labo­ris­tes (que en van treure 202 el 2019) d’un total de 650 que té el Par­la­ment, i 108 als con­ser­va­dors (365 el 2019), men­tre que els libe­ral­demòcra­tes d’Ed Davey tor­na­rien a ser la ter­cera força a la cam­bra de West­mins­ter, en detri­ment del naci­o­na­lis­tes esco­ce­sos. S’espera també que el par­tit antiim­mi­gració Reform UK, lide­rat per Nigel Farage, antic par­tit del Bre­xit, obtin­gui 5 dipu­tats i que Farage entri al Par­la­ment.

En les gene­rals britàniques es fa ser­vir un sis­tema elec­to­ral uni­no­mi­nal majo­ri­tari (en anglès, first past the post), que es basa en la majo­ria sim­ple, no abso­luta. Hi ha 650 dis­tric­tes o cir­cums­crip­ci­ons elec­to­rals i cadas­cun escull un par­la­men­tari. Fun­ci­ona per acu­mu­lació de vot de tal manera que el ven­ce­dor de cada dis­tricte només neces­sita tenir un punt més que el segon per gua­nyar, encara que no superi el 50% dels vots. No s’ele­geix pri­mer minis­tre (que és nome­nat pel rei), sinó el Par­la­ment.

És un sis­tema que afa­vo­reix els par­tits majo­ri­ta­ris, o sigui el bipar­ti­disme con­ser­va­dors/labo­ris­tes, i limita la repre­sen­tació dels par­tits petits. Per exem­ple, el 2010, el 52,8% dels vots no van ser­vir per a res, ja que dona­ven suport a can­di­dats per­de­dors. En aques­tes elec­ci­ons, les enques­tes diuen que Reform UK obtin­dria 5 escons amb el 15% dels vots, men­tre que els libe­ral­demòcra­tes n’obtin­drien 67 amb el 12%. També afa­vo­reix les majo­ries abso­lu­tes. Des del 1922, 18 de les 23 elec­ci­ons gene­rals s’han gua­nyat amb majo­ria abso­luta.

Aques­tes elec­ci­ons posa­ran fi a la legis­la­tura del Bre­xit, la de Boris John­son, que el desem­bre del 2019 es va impo­sar amb una majo­ria acla­pa­ra­dora amb la pro­mesa de la sor­tida de la Unió Euro­pea (UE), exe­cu­tada el febrer del 2020. La imple­men­tació del Bre­xit va coin­ci­dir amb la pandèmia i després amb la guerra d’Ucraïna, cosa que va agreu­jar encara més la com­pli­cada situ­ació econòmica del país.

Boris John­son va ser forçat a dimi­tir el setem­bre del 2022 després de les fes­tes il·legals durant el con­fi­na­ment a la seva residència ofi­cial. El va suc­ceir Liz Truss, que només va estar 49 dies al càrrec després d’abai­xar els impos­tos i dis­pa­rar les hipo­te­ques. La va suc­ceir Rishi Sunak, al càrrec des de fa un any i mig. Sunak no té pos­si­bi­li­tats de gua­nyar. Ni tan sols té asse­gu­rat ser ele­git al seu dis­tricte elec­to­ral. Acon­se­guir 150 par­la­men­ta­ris seria un bon resul­tat per als con­ser­va­dors, als quals espera una tra­vessa pel desert a par­tir de diven­dres, si es com­plei­xen els augu­ris.

Farage, el pro­mo­tor del Bre­xit, aspira a que­dar-se el vot con­ser­va­dor més dretà, d’aquells que se sen­ten dece­buts amb les polítiques mode­ra­des de Sunak, men­tre que els labo­ris­tes ambi­ci­o­nen el vot mode­rat con­ser­va­dor i recu­pe­rar el que va pres­tar a John­son el 2019.

Els prin­ci­pals temes de la cam­pa­nya han estat el cost de la vida, el Ser­vei Naci­o­nal de Salut, pri­va­tit­zat en part durant l’última dècada, i la immi­gració. Un tema en què no han vol­gut entrar ni Sunak ni Star­mer ha estat el del con­flicte isra­e­li­a­no­pa­lestí, perquè tots dos donen suport a Israel.

Suport dels empre­sa­ris

Tam­poc no s’ha par­lat del Bre­xit. Els con­ser­va­dors de Sunak perquè no reco­nei­xen que és a l’ori­gen de la crisi actual. Els labo­ris­tes, perquè saben que divi­di­ria el seu par­tit, tot i que Star­mer va ser el líder dels euro­peis­tes durant el referèndum de juny del 2016. Però s’espera que amb Star­mer a Dow­ning Street, millo­rin les rela­ci­ons amb Brus­sel·les. Almenys això és el que desit­gen els empre­sa­ris, que donen suport al líder labo­rista. Bus­quen esta­bi­li­tat.

L’SNP s’enfonsa a Escòcia

Daniel Postico

Aquestes eleccions estan sent especialment complicades per als nacionalistes del Partit Nacional Escocès (SNP). Les enquestes projecten que perdrà el 64% dels escons i passaria de 48 a 20. Els gran guanyadors serien els laboristes, que obtindrien el 35% dels vots, contra el 29% dels nacionalistes. La caiguda de l’SNP va començar el novembre del 2022, quan el Tribunal Suprem va dictar que el Parlament d’Edimburg no té poders per convocar un referèndum d’independència sense el consentiment de Londres, en resposta a una petició de l’aleshores ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon.

Tres mesos més tard, Sturgeon va anunciar la dimissió per sorpresa. Ella i el seu marit, president del partit, estan sent investigats per corrupció en un cas que ha danyat la reputació de la formació. El successor de Sturgeon, Humza Yousaf, no va aguantar ni un any al càrrec després que, en un nou error de càlcul, trenqués la relació amb els Verds, amb els quals formaven coalició de govern. El nou líder, John Swinney, fa tot just dos mesos que ocupa el poder i no ha tingut temps de reconstruir la formació. Hi ha algunes estadístiques reveladores com, per exemple, que el 25% dels votants de l’SNP en les últimes eleccions tenen intenció de votar avui laborista, o que la independència és el cinquè motiu més important pels escocesos per votar. El principal és el Servei Nacional de Salut i, després, el cost de la vida. A Escòcia, l’SNP és la principal força política en les generals britàniques des del 2015, quan van aconseguir 56 dels 59 escons que la nació té adjudicats a la Cambra dels Comuns i, pràcticament, va esborrar del mapa els laboristes, dominants fins llavors. Ara tot apunta que els laboristes recuperaran part del terreny perdut. L’SNP és encara el partit dominant en les regionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.