“El pacte estava fet inclús a esquena de les bases”

La mateixa nit elec­to­ral ja vaig dir que l’ale­gria era molt efímera i que no seria un camí fàcil pel fet que Junts i Futur per Puig­cerdà suma­ven per si sols, i en la pri­mera reunió amb uns i altres per inten­tar nego­ciar ja vam veure que eren molt durs amb nosal­tres i molt afins entre ells. I el temps ens ha aca­bat donant la raó. Inclús gent afí dels dos grups ens han cor­ro­bo­rat que aquest pacte ja estava fet d’abans i que sim­pa­tit­zants o mili­tants no n’eren cons­ci­ents. El pacte entre els dos caps estava fet inclús d’esquena a les seves bases.

Exacte, no obli­dem que tots sur­ten del mateix lloc, encara que no for­men part del grup de CiU, excepte el cap de Futur, Fran­cesc Armen­gol. Ara, s’ha de veure què pas­sarà.

Per les guer­res que estem vivint aquests dies.

En tots els esce­na­ris. Guer­res a l’equip de govern amb les dis­crepàncies que hi pugui haver amb cer­tes irre­gu­la­ri­tats pel tracte de favor en deter­mi­nats expe­di­ents del cap de Futur. Entre els mem­bres dels dos equips de govern, hi ha gent que vol que les coses es facin bé i d’altres miren cap a una altra banda. Aques­tes fric­ci­ons hi són, estan damunt la taula i inclús la gent del car­rer ho veu.

No, no. No m’atre­veixo a ser molt ago­sa­rat, però això hi és i és una rea­li­tat que vivim cada dia. No sé com aca­barà. En el dia d’avui, amb la guerra que tenim amb el tema de l’Armen­gol, veus que hi ha una part del govern que mira cap a una altra banda; a altres els dol aquesta situ­ació i les matei­xes reso­lu­ci­ons que sur­ten de l’Ajun­ta­ment no les apli­quen com a tal. No sé quin dels dos sec­tors, inter­na­ment, tindrà més força.

Dels que afec­ten nego­cis del senyor Armen­gol. És un expe­di­ent que cueja des de fa molts anys; per una banda, la guerra que té amb el cen­tre comer­cial amb ben­zi­nera que s’havia de fer, i per l’altra, les acci­ons que ha fet al seu propi esta­bli­ment d’ampli­a­ci­ons sense tenir els expe­di­ents com tocava. Des de l’Ajun­ta­ment se li ha rei­te­rat mol­tes vega­des que havia d’atu­rar l’acti­vi­tat i no con­ti­nuar les obres, i ha tirat pel dret. Vam detec­tar aquesta irre­gu­la­ri­tat fa un parell d’anys i, a hores d’ara, encara no s’ha actuat amb la con­tundència que cal­dria. Vull dir, però, que els pro­ble­mes del poble són molts d’altres.

No sé si el des­truirà o no, però, real­ment, hi ha una patata calenta molt impor­tant. Si tu no tens la casa endreçada, ens costa d’enten­dre que puguis fer com­plir la lega­li­tat al veí del cos­tat. Que aquesta per­sona pugui ser alcalde de la vila, fruit del pacte amb Junts, a nosal­tres no ens sobta, sinó que ens indigna.

Doncs no. Cada vegada ens lli­guen molt més i ens limi­ten el grau de par­ti­ci­pació. Sem­pre ens hem ofert per col·labo­rar en el que fes falta. Mai, però, no ens han dema­nat res, i ens han anat tan­cant cada vegada més les vies d’accés a la infor­mació. Per altra banda, no es dei­xen aju­dar. Quan veiem que l’actu­a­li­tat els passa per sobre, en comp­tes de dema­nar-nos ajuda, pre­fe­rei­xen con­ti­nuar amb aquesta inacció i inca­pa­ci­tat de ges­ti­o­nar.

Hi ha molta gent pen­dent d’això i cap a on aca­barà caient, però evi­dent­ment no és el nos­tre focus de tre­ball. És el més sorollós, però la nos­tra ban­dera és l’accés a l’habi­tatge, un camp en el qual l’equip de govern encara no ha fet res; l’eficiència energètica, sobre­tot als edi­fi­cis i dependències muni­ci­pals, on tam­poc no s’ha fet res, i la neteja i l’estat de la vila, que fa molts anys que no s’hi actua. Els veïns han de sen­tir orgull de cami­nar per les pla­ces i car­rers, i des de fa molts anys Puig­cerdà ha tin­gut un des­gast i una falta d’inversió molt forta que fa que l’estat del muni­cipi sigui el que és.

La reco­llida d’escom­bra­ries és un tema lli­gat a la neteja i que encara tenim pen­jat. Tren­quem una llança a favor de la regi­dora de Medi Ambi­ent, però fins avui no s’havia fet res. El que es va dei­xar pre­pa­rat per a la nova con­cessió s’ha hagut de refer. Hi hem per­dut temps i molts recur­sos públics.

Al ser una població i una comarca on hi ha molta segona residència i turisme, hi ha molt d’habi­tatge, però no en el parc de llo­guer, i tam­poc no hi ha ini­ci­a­ti­ves públi­ques en aquest sen­tit. Hi ha poc llo­guer i una grandíssima demanda, i això fa que els preus siguin els que són. A més, tenim un públic d’un poder adqui­si­tiu mitjà alt i això fa pujar els preus i impos­si­bi­lita que els que vivim aquí, que tenim unes con­di­ci­ons labo­rals bas­tant precàries en mol­tes oca­si­ons, puguem acce­dir a un habi­tatge digne i a preu rao­na­ble.

Vaig començar a l’última cam­pa­nya d’en Joan Pla­ne­lla, que, per a mi, és un refe­rent. Quan hi va haver el tren­ca­ment d’en Car­re­tero amb ERC per crear Rea­gru­pa­ment, va cos­tar refer el par­tit, però a les dues últi­mes elec­ci­ons hem regis­trat una tendència a l’alça.