Política

UNIÓ EUROPEA

Orbán, l’aliat incòmode

Les reunions del líder hongarès i president de torn de la UE amb Putin i Xi causen indignació a Brussel·les

Al final de la cimera de l’OTAN, en què va participar, tenia previst volar cap a Florida per trobar-se amb Trump

“No té cap mandat de l’Aliança ni de la Unió Europea per dur a terme cap mena de negociació”

Vik­tor Orbán s’ha con­ver­tit en una autèntica pedra a la sabata dels ali­ats. El pri­mer minis­tre d’Hon­gria i pre­si­dent de torn de la Unió Euro­pea (UE) sabo­teja la posició comuna de fer­mesa amb Rússia i el seu aliat, la Xina, viat­jant a Mos­cou i a Pequín per reu­nir-se amb Putin i Xi Jin­ping amb l’objec­tiu, ha dit, d’impul­sar la pau a Ucraïna. Ahir, el líder ultra­na­ci­o­na­lista tenia pre­vist redo­blar el des­a­fi­a­ment i volar de Was­hing­ton a Flo­rida al final de la cimera de l’OTAN –en la qual par­ti­ci­pava des de dimarts– per tro­bar-se amb Donald Trump, el can­di­dat pre­si­den­cial dels EUA que ha espe­cu­lat amb la idea de reti­rar el suport a Ucraïna si al novem­bre gua­nya les elec­ci­ons a la Casa Blanca.

Durant la tro­bada ali­ada, es va poder veure un Orbán aïllat en les con­ver­ses infor­mals entre els líders, i també durant el sopar de gala ofert per Biden, dime­cres a la Casa Blanca. El pre­si­dent fin­landès, Ale­xan­der Stubb, ha negat divi­si­ons sobre Ucraïna a l’inte­rior de l’Aliança tot asse­gu­rant que Orbán està “en franca mino­ria”. “Cre­iem en la prer­ro­ga­tiva dels estats sobi­rans de pren­dre les seves pròpies deci­si­ons polítiques en matèria d’afers estran­gers i de segu­re­tat; [però] el que Rússia està fent és impul­sar una guerra impe­rial. I Orbán no té cap man­dat de l’Aliança ni de la UE per dur a terme cap mena de nego­ci­ació”, va cri­ti­car.

El pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, pre­sent a la reunió ali­ada com a con­vi­dat, va dei­xar clar que la pre­sidència rotatòria euro­pea –que ostenta cada sis mesos un dels 27 estats mem­bres– “no repre­senta la UE a nivell exte­rior”. També l’alt repre­sen­tant de la UE per a Afers Exte­ri­ors i Política de Segu­re­tat, Josep Bor­rell, va reconèixer ahir en una entre­vista a l’agència EFE que hi ha “un pro­fund males­tar a la UE sobre aquest com­por­ta­ment” del líder hon­garès. Bor­rell va anun­ciar que els minis­tres d’afers estran­gers abor­da­ran aquesta qüestió en una reunió el pròxim 22 de juliol.

La mala maror ha arri­bat al Par­la­ment Euro­peu, on la pre­si­denta de Reno­var Europa (libe­rals), Valérie Hayer, va ins­tar Mic­hel a “cla­ri­fi­car” les res­pon­sa­bi­li­tats i man­dats del Con­sell de la Unió Euro­pea –que encapçala actu­al­ment Orbán– en afers estran­gers tot acu­sant el líder magiar d’inten­tar “mani­pu­lar” la pre­sidència hon­ga­resa de la UE “per impul­sar supo­sa­des mis­si­ons de pau a Kíiv, Mos­cou, Pequín i Was­hing­ton men­tre llança mis­sat­ges con­tra­ris a les posi­ci­ons adop­ta­des per la UE”. En paral·lel, Orbán ha acon­se­guit crear a Estras­burg un nou grup par­la­men­tari que aplega 13 par­tits d’ultra­dreta –inclòs el seu propi par­tit (el Fidesz), el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal de Marine Le Pen, la Lliga de Sal­vini i Vox–, que ja s’ha con­ver­tit en la ter­cera força de la cam­bra, davant dels libe­rals i del grup d’ultra­dreta que capi­ta­neja Meloni. Al grup d’Orbán, Patri­o­tes per Europa, hi ha també el PVV neer­landès de Geert Wil­ders, l’FPÖ austríac, el fla­menc Vla­ams Belang i el por­tuguès Chega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.