Una benvinguda contra el caïnisme

La ben­vin­guda donada per tota l’orga­nit­zació d’Òmnium Cul­tu­ral als pri­mers exi­li­ats retor­nats a Cata­lu­nya aga­fava ahir un clar matís d’alerta con­tra la tendència auto­des­truc­tiva de l’inde­pen­den­tisme pels retrets i menys­preus mutus entre els par­tits però també entre una part de la base social. Poc abans de la una del mig­dia, amb el car­rer bar­ce­loní de la Dipu­tació tallat entre Pau Cla­ris i Roger de Flor, Òmnium havia mun­tat un petit esce­nari per als par­la­ments dels retor­nats i un racó simbòlic d’arri­bada amb el lema Pro­tes­ta­rem sem­pre que cal­gui, una mena de posada al dia del Ho tor­na­rem a fer en referència a la pro­testa i mobi­lit­zació social inde­pen­den­tista amb la carta de la deso­bediència civil a la màniga. Òmnium havia vol­gut fer una ben­vin­guda popu­lar i el car­rer estava ja ple de cen­te­nars de per­so­nes d’Òmnium i l’ANC –per exem­ple el seu pre­si­dent, Lluís Llach– però també cares civils cone­gu­des com David Fernàndez o Julià de Jodar, i diri­gents dels par­tits com Jordi Turull, Albert Batet o Laura Borràs, de Junts, i Eulàlia Reguant, de la CUP.

Sense la presència de la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, que tenia ja ahir mateix reu­ni­ons al par­tit, arri­ba­ven cami­nant entre aplau­di­ments dels assis­tents qua­tre dels exi­li­ats impu­tats per ter­ro­risme en la causa de Tsu­nami Democràtic que s’ha aca­bat arxi­vant: el dipu­tat d’ERC Ruben Wagens­berg, l’empre­sari i acti­vista Josep Camp­majó, el peri­o­dista de La Directa Jesús Rodríguez i el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Ole­guer Serra. Però també els acom­pa­nya­ven tres altres impu­tats en la causa: la mem­bre d’ERC Marta Molina, que no es va exi­liar però el seu recurs d’apel·lació ha permès arxi­var la causa; l’edi­tor i acti­vista Oriol Soler, i Xavier Ven­drell, l’antic con­se­ller d’ERC i inte­grant de l’acti­visme que, des de l’ombra, va fer pos­si­ble l’1-O i mobi­lit­za­ci­ons poste­ri­ors de l’inde­pen­den­tisme. Al cos­tat del lema Pro­tes­ta­rem sem­pre que cal­gui, Serra i Ven­drell mos­tra­ven la pan­carta “Fre­e­dom for Cata­lo­nia” d’Òmnium.

Els par­la­ments van ser­vir als exi­li­ats i impu­tats per agrair el suport rebut de per­so­nes i enti­tats durant mesos, també de Suïssa, però va ser la crida a la recon­ci­li­ació i a posar fi a la lluita caïnita en el si de l’inde­pen­den­tisme el que va sobre­vo­lar l’espe­rit d’alguns par­la­ments. Va començar el pre­si­dent d’Òmnium, Xavier Antich, rei­vin­di­cant com una victòria la tor­nada dels exi­li­ats per l’arxi­va­ment de la causa. “Que no ens pren­guin el som­riure”, dema­nava Antich, abans de llançar la crítica a con­si­de­rar-ho un fracàs: “Som espe­ci­a­lis­tes a con­ver­tir les victòries en der­ro­tes. Doncs no. Això d’avui és una victòria.” Antich agraïa als impu­tats per Tsu­nami Democràtic el seu esforç per fer front a la “podri­dura” de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, que els ha “vol­gut trac­tar de cri­mi­nals”. El pre­si­dent d’Òmnium rei­vin­di­cava pel pre­sent i futur el dret de pro­testa –“què collons, ter­ro­risme”, reblava indig­nat–. La idea de con­si­de­rar l’arxi­va­ment de la causa com una victòria la reforçava Soler, que adver­tia que això no és una idea retòrica perquè, con­cloïa, una victòria és gua­nyar una bata­lla con­tra el que sem­bla “un mons­tre inven­ci­ble” i demos­trar que se’l pot gua­nyar. Soler rei­vin­dica el dia del referèndum de l’1-O, Tsu­nami, els indults o l’amnis­tia com a victòries davant la volun­tat repres­siva de l’Estat.

Però qui va alçar el to més crític per la tendència a l’insult i a la bara­lla de part de l’inde­pen­den­tisme va ser Xavier Ven­drell, que es va rei­vin­di­car com un “exi­liat econòmic” per la seva impu­tació en requa­li­fi­ca­ci­ons urbanísti­ques al Maresme en una peça sepa­rada del cas Vol­hov i la supo­sada trama russa del procés, un cas que el va por­tar a mar­xar a tre­ba­llar a Colòmbia.

“En aquest equip no hi ha boti­flers, no hi ha traïdors. S’ha aca­bat insul­tar-se entre com­panys que tenim un mateix objec­tiu”, retreia amb to enèrgic però con­tin­gut Ven­drell en una referència a les direc­ci­ons de Junts per Cata­lu­nya, ERC i la CUP però també a les bases inde­pen­den­tis­tes.