política
Prèdica de model singular i poc marge fiscal al sac
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, va portar la prèdica del model de finançament singular a Madrid, al Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan que aplega el Ministeri d’Hisenda i els titulars autonòmics del ram i que dibuixa l’horitzó pressupostari i de dèficit, i convertit ahir en un clam de les comunitats del PP –al qual es va sumar amb efusió Castella-la Manxa, del PSOE– en contra de tota bilateralitat. “La proposta no causa cap perjudici a cap altre territori. S’ha de reequilibrar la proporció d’ingressos de cada nivell d’administració i amb aquest reequilibri entre els de l’Estat i els de les comunitats es planteja l’operativitat d’un model que no va en contra de ningú ni perjudica ningú”, va exposar Mas. “Que Catalunya pugui reduir el dèficit fiscal i fer un guany de sobirania amb aquests tributs”, però, no va ser entès ni avalat per la resta de consellers ni tampoc al cent per cent per la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que hi veu l’espantall del concert. “Bàsicament, la proposta que ha defensat sempre ERC i el govern en funcions és una mena de concert econòmic per a Catalunya que jo no comparteixo i tampoc el PSC”, etzibava abans de dir que admet “més singularitats” si les acorden ERC i el PSC. Montero va comunicar a les comunitats que el 2025 rebran 147.412 milions en entregues a compte, un 9,5% més de recursos que el 2024 i que és un nou rècord en el finançament, i que dona a la Generalitat i a la resta una mica més d’oxigen perquè fins ara tenien l’obligació de registrar un superàvit del 0,1% el 2025 i el 2026 i ara guanyaran dues dècimes més de marge fiscal perquè l’itinerari nou fixa un dèficit del 0,1% el 2025, el 2026 i el 2027.
“Governs, no. ERC i el PSC”
Si bé el finançament singular no figurava enlloc eb la convocatòria d’ahir, en l’ordre del dia s’hi havia inclòs a petició del PP i com a últim punt abans del torn de precs i preguntes que la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda oferís “informació sobre la posició del govern d’Espanya pel que fa al finançament autonòmic”. És aquí on Mas Guix va defensar “que Catalunya pugui reduir el dèficit fiscal i fer un guany de sobirania amb la recaptació dels tributs” gràcies a “un model que deriva d’una negociació bilateral amb l’Estat”. Però aviat va ser desmentida per Montero. “Qui està negociant a Catalunya no és el govern de Catalunya amb el govern d’Espanya. És ERC amb el PSC”, esmenava la vicepresidenta.
L’artífex del 155 al davant
Tot i oferir l’opció d’obrir el menú de la singularitat a la resta, Mas va topar amb un clam en què hi ha des de la consellera madrilenya Rocío Albert fins a l’aragonès Roberto Bermúdez de Castro, un vell conegut de la Generalitat perquè va ser l’artífex de l’aplicació de l’article 155 com a secretari d’estat d’Administració Territorial entre el 2016 i el 2018 i mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría al govern de Mariano Rajoy. Bermúdez de Castro, de fet, es vanta que és precisament la seva experiència en la suspensió de l’autonomia catalana com a gestor de la Generalitat intervinguda el que li va ensenyar que “Catalunya no està infrafinançada”. “Vam aplicar el 155 durant 200 dies i puc dir que, si hi ha una comunitat ben finançada, aquesta és Catalunya”, sosté l’actual conseller d’Hisenda en el govern del popular Jorge Azcón. “Per res del món ens plantegem un model similar al de Catalunya, és trencar el sistema i trencar encara més la igualtat”, refusava la valenciana Ruth Merino.
“No té prou legitimitat”
Qui va més lluny, però, és el conseller de Castella-la Manxa Juan Alfonso Ruiz, que posa en qüestió la legitimitat de Mas per proposar res. “Venen els catalans, així que s’han adonat que és aquí on s’ha de parlar de finançament autonòmic. És cert, però, que sembla que qui ve a explicar la proposta de finançament singular per a Catalunya és una consellera en funcions; no sé jo si té prou legitimitat per parlar de temes tan importants en representació de Catalunya”, va dir el conseller d’Hisenda del govern socialista presidit per Emiliano García-Page. “El que es proposa per a Catalunya és un xantatge per a la governabilitat de Catalunya i d’Espanya i, per descomptat, és un model injust i egoista que només busca privilegis i aconseguir la clau de la caixa comuna de tots els espanyols per trossejar la riquesa del país. No pot ser que dos partits de caràcter regional decideixin sobre les finances del conjunt”, reblava en al·lusió al partit germà, el PSC, i ERC.
Acord PSOE-PP i a Corts
Montero va admetre que el to del manxec deixa la lliçó que s’ha de fer “pedagogia a tots els territoris”, els del PP però també els del PSOE, i va avisar que “la millor manera” d’acordar un nou finançament és una entesa del PSOE i el PP que arribi al Congrés. I això perquè la base de tot és la llei orgànica de finançament (Lofca) aprovada el 1980 i que ha estat reformada tres vegades (2001, 2009 i 2015) en democràcia i el model actual vigent des del 2009 –pactat per Antoni Castells amb Pedro Solbes i més tard amb la successora, Elena Salgado, tres anys després de l’Estatut– està caducat des del 2014, quan Mariano Rajoy, amb majoria absoluta i la majoria de comunitats en mans del PP– va esgrimir les estretors de la crisi econòmica per incomplir la seva obligació.