Mor Alfons Llorenç, periodista i polític que va participar en la reconstrucció del País Valencià

Alfons Llorenç Gadea, periodista i polític del País Valencià, ha mort aquest matí, a l’edat de 73 anys, segons han informat fonts familiars.

Nascut a Alcoi l’any 1951, va llicenciar-se en Filosofia i Lletres i es va doctorar en Filologia. Va dirigir l’empresa A Gust Viatges, amb què va organitzar visites culturals a ciutats i pobles del país i l’any 1976 va entrar a treballar com a redactor de la delegació territorial de TVE a València. Des d’allà va fer el guió de la primera emissió en valencià de la cadena, un homenatge a Jaume I, però sobretot és coneguda la seva tasca en guardar i no destruint moltes filmacions de notícies que la censura de l’època no volia que s’emetessin. Entre elles, l’atemptat contra Joan Fuster l’11 de setembre de 1981, l’arribada de l’exili el 1976 del comunista Josep Renau, o diverses vagues obreres. Per altra banda, va ser cap d’emissions de la cadena Hispavisión, va exercir de corresponsal a Destino, Canigó i El Noticiero Universal, i va ser col·laborador en els diaris Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV i El País.

L’any 1978 va participar de l’Aplec de la Joventut amb un discurs molt potent i crític cap al menysteniment del Consell preautonòmic del País Valencià que s’acabava de constituir. En una entrevista el 2022 a VilaWeb, Llorenç explicava que poc després, aquell discurs va arribar a orelles de Josep Lluís Albinyana, qui era aleshores president del Consell, i va demanar-li que s’incorporés al seu equip com a Cap de Gabinet de Premsa. Una feina que va acceptar amb molt d’honor fins que l’any 1980 els van fer fora. Tot i disposar d’un temps molt breu i de trobar-se molts entrebancs espanyolistes, Llorenç explica que van voltar poble per poble per difondre l’autoritat d’aquella nova institució i van cuinar el que serien les bases per refer el país, com per exemple, es va oficialitzar la Senyera quadribarrada amb l’escut del Consell i la denominació per al territori de País Valencià. A més van organitzar una campanya per fer que els ajuntaments valencians demanessin l’Estatut d’Autonomia per la via ràpida.

Més endavant, va comissionar el 750è aniversari del Naixement del Poble Valencià, va ser assessor per a assumptes culturals del president de la Generalitat Valenciana (1989-1995), batlle de Planes (1991-1999), i president de la Mancomunitat de Municipis El Xarpolar. Era membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va ser guardonat amb diversos premis com el Premi Barnils de Periodisme d’Investigació (2006), per un reportatge sobre la repressió i mort que va patir Enrique Palau Salvador i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2012) per El Sant del dia.