“Replanificar cada mandat seria anar fent cops de timó”

Ha estat un any de transició per cohesionar un nou equip de deu persones amb OTE i ERC, però hi ha molt bona sintonia, i l’esforç de gestió dels quatre anys anteriors està donant fruits. Era important sanejar comptes i hem reduït l’endeutament que ens havíem trobat del 72 al 34%. Però sense deixar de fer obres i preparar, tot i que alguns projectes s’han endarrerit una mica. Ara ja n’estem planificant de nous.

Hi hem treballat tot aquest any i no només per al que resta d’aquest mandat, sinó ja en l’horitzó del 2030, en la línia que ja havíem fixat. No cal fer planificacions cada quatre anys, perquè seria anar fent cops de timó, sinó potser reconduir projectes a mesura que s’avança.

És cert que s’ha hagut d’ajornar alguna de les inversions, com ara els lavabos o el camp de futbol vell, però també hem mirat de resoldre problemes sobrevinguts, o pendents, com ara l’adquisició o l’expropiació forçosa de parcel·les privades que s’havien qualificat per a equipaments els anys 2002 o 2010. Fins que vam actuar, el 2022, no s’hi havia fet res.

Estan en aquest àmbit de l’escola Guillem de Montgrí, la part més alta del nucli urbà, a peu del massís, i volem consolidar-hi una zona de transició cap al parc, al voltant de l’avinguda Pau Casals. En aquesta franja d’uns 100 metres hi cap un espai de benvinguda, amb lavabos, panells informatius i aparcaments tant per als visitants com per al personal docent o les famílies dels alumnes. I sense cometre aberracions que s’havien plantejat anys enrere.

En temps de l’alcalde Jordi Cordon havien estudiat que s’hi poguessin aixecar sis blocs d’apartaments a tocar del parc natural, saltant més amunt d’aquesta barrera simbòlica de l’avinguda Pau Casals.

A banda d’acabar la zona esportiva, també preveiem adquirir una parcel·la per a diferents serveis públics a l’Estartit, on també tenim el repte de millorar el front marítim. Però l’altra prioritat són millores generalitzades en el conjunt dels barris. A més de la zona nord, al carrer Figueres o l’Eixample cap a la Creu de la Rutlla. Cal que el conjunt faci un salt de qualitat urbana, i també continuarem amb el pla d’eliminació de barreres arquitectòniques als carrers del nucli antic, amb plataformes úniques, que són un incentiu per al comerç. I gestionar el turisme.

És un altre gran projecte que ja tenim en marxa, el pla de sostenibilitat turística, que ve de l’anterior mandat i que ja va ser pioner a tot l’Estat. Ja hem començat a veure’n accions plasmades: tres noves places públiques als Griells, la Jacques Cousteau a l’Estartit, carrils bici o la nova senyalització patrimonial i la reforma integral de Can Castells a Torroella, un edifici històric que donarà molta força al nucli antic amb les oficines de Turisme, de Promoció Econòmica, i alhora seu de l’associació de comerciants, de Ràdio Montgrí i un coworking. Però també el nou projecte Hidronet Baix Ter.

Pretén pal·liar les inundacions al voltant de les carreteres del Baix Ter, tant entre Torroella i l’Estartit com cap a Gualta i Ullà. Consisteix a fer basses de laminació en camps, que permetin canalitzar i contenir les aigües en una de les zones amb més risc d’inundabilitat de Catalunya.

Són quatre parts diferents, i tres anirien relativament bé. L’Estat n’assumiria un parell: tot el front de la platja gran fins a la pineda. I la connexió dels Griells amb la Pletera, tot i que hi ha un problema amb un particular que esperem que s’aclareixi aviat. I la Generalitat, des d’Acció Climàtica, treballa en la connexió entre el Ter Vell amb la Pineda i els Griells, amb recorreguts i aparcaments dissuasius, un projecte de 3 milions d’euros amb el fons Next Generation. El més complicat és el tram del port fins al Freu, perquè Ports de la Generalitat descarta fer nous passejos marítims. Estem explorant, tant l’Ajuntament com l’EMD de l’Estartit, acords amb la mateixa Generalitat o amb l’Estat, per trobar finançament per poder començar una primera fase, almenys, aquest mandat, i acabar en el futur.

Una part segur que sí, però la intenció seria recuperar-ne dins del mateix passeig, en el projecte de l’Estat. I després caldrà continuar habilitant noves bosses de pàrquings a l’entrada de l’Estartit, que assegurin no haver de patir per dèficit de places en el futur.

Potser no són grans obres, si les quantifiquéssim en milions, però inversions de formigueta, que van millorant el dia a dia de la gent. O com l’Espai Medes, que a finals d’any també veurà la llum. De projectes, en tenim, el problema és que no hi ha prou calés per fer-ho tot de cop, tot i que busquem subvencions, com ara una altra de l’ACA per obrir Torroella al rec del Molí i el curs del Ter.

És un projecte privat, que depèn de les fundacions Cousteau i Mascort, però que ens fa molta il·lusió i ens agradaria veure iniciat i acabat tan aviat com fos possible. Han doblat pressupost, perquè intenten fer-lo encara més gran, i tenir-lo aquí, a tocar de les Medes, seria molt bo, perquè ja som una potència en economia blava però hi enfortiríem la recerca universitària i científica.

Estem en un coll d’ampolla on cal trobar una alternativa per a la mobilitat de tota la Costa Brava, el màxim d’adaptada a la xarxa existent. Però que resolgui el forat negre entre el pont del Ter a la C-31 i el giratori de l’antic empalme. La pilota és al teulat de la Generalitat, però calen solucions que tinguin present també els tractors i que cada cop hi ha més cicloturisme.