El Suprem porta l’amnistia al Constitucional

El Tribunal Suprem mou fitxa i portarà la llei d’amnistia davant del Tribunal Constitucional. L’alt tribunal ha acordat avui presentar una qüestió d’inconstitucionalitat contra la norma en vigor des de l’11 de juny, en considerar que pot vulnerar el dret constitucional a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, també considera que la llei pot vulnerar el principi d’exclusivitat jurisdiccional que la Constitució atorga als tribunals. El tribunal ha pres la decisió en estudiar el cas d’un condemnat per aldarulls ocorreguts a Girona l’octubre del 2019.

L’acord d’avui es produeix després que el passat 10 de juliol la sala penal del Suprem –formada pels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez, Antonio del Moral, Carmen Lamela Díaz i Leopoldo Puente— ja obrís la via del Constitucional donant deu dies a les parts de dos procediments –dues causes obertes contra tres manifestants independentistes per participar en protestes l’octubre del 2019 a Barcelona i Girona– perquè es pronunciessin si calia presentar una qüestió d’inconstitucionalitat contra el conjunt de la llei davant el Constitucional. Pel Ministeri Fiscal, en escrit de data 15 de juliol, es va considerar que resultava pertinent el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat, mentre que la representació del condemnat va considerar que no hi concorrien les circumstàncies per fer-ho.

“Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret a fer-ho, la ideologia que els va portar fins aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i els de la resta d’Espanya per haver intentat alterar per la força dels fets l’ordre constitucional democràtic. És que afirmen, en allò que ja és un eslògan, que ‘ho tornaran a fer’. Des de tribunes públiques, des del Congrés mateix dels Diputats, davant de membres del Govern d’Espanya, davant dels representants dels ciutadans i, en última instància, davant de la comunitat tota, proclamen que no accepten cap perdó, que simplement han vençut i, com aixafament repeteixen, amenacen que ho tornaran a fer”, avisa el recurs.

Segons la interlocutòria, la norma qüestionada “repugna el dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que imposa”. “El sistema constitucional se substitueix pel que s’ha anomenat gràficament com una mena d’amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica”, apunta. “No som aquí davant un debat polític de més o menys importància. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, els que són aquí en qüestió”, conclouen.

Al llarg de 49 folis, el tribunal argumenta que s’han transgredit els límits constitucionals i afirma que no té cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma. “No va ser, precisament, la tensió institucional la que va donar lloc a la intervenció de la justícia. Aquesta es va produir, pel que fa a l’ordre jurisdiccional penal, a conseqüència de la comissió de diversos delictes, de variable gravetat, comesos, molts dels quals, precisament pels qui, en la condició d’autoritats o funcionaris públics, més obligats venien al compliment de la Constitució i les lleis”, resolen.

El moviment suposa un salt d’escala respecte l’hostilitat que l’alt tribunal havia mantingut fins ara respecte la mesura de gràcia, i que es focalitzava en delictes com el de malversació. Ara l’esmena, ja és a la totalitat, ja que considera que la llei pot ser discriminatòria per, entre altres motius, vulnerar el dret a la igualtat davant la llei.