Política

ÀSIA

La Xina reviu el matrimoni

El gegant asiàtic posa fi a un cicle de nou anys de declivi dels casaments amb 7,68 milions noves parelles legalitzades el 2023

El baix nombre de naixements preocupa les autoritats en un país on creix ràpidament l’envelliment de la població

El futur de la indústria relacionada amb els matrimonis dependrà de la força de l’economia xinesa

La Xina va regis­trar 7,68 mili­ons de noves pare­lles casa­des el 2023, 845.000 més que l’any ante­rior, el que els ana­lis­tes diuen que és un signe d’un repunt del casa­ment després de la pandèmia. Segons el Minis­teri d’Afers Civils del gegant asiàtic, en els pri­mers nou mesos de l’any es van regis­trar 5,69 mili­ons de matri­mo­nis, un incre­ment de 245.000 res­pecte del mateix període de l’any ante­rior. Aquest tren­ca­ment de la tendència dels pas­sats nou anys podria fer que el total anual superés els 7 mili­ons per pri­mera vegada des del 2021.

Entre els diver­sos fac­tors que han con­tribuït a aquest repunt en els matri­mo­nis hi ha, prin­ci­pal­ment, la demanda acu­mu­lada de matri­mo­nis endar­re­rits a causa de la pandèmia, que ha estat un fac­tor clau del feno­men. A més, l’Any del Drac, con­si­de­rat de bona sort per tenir fills, ha incen­ti­vat mol­tes pare­lles a casar-se. La nova política imple­men­tada des del juny de l’any pas­sat, que per­met els matri­mo­nis entre províncies, ha faci­li­tat els regis­tres, amb gai­rebé 200.000 matri­mo­nis regis­trats sota aquesta nor­ma­tiva.

Mal­grat tot, aquest aug­ment en el nom­bre de matri­mo­nis no garan­teix una solució als pro­ble­mes i des­a­fi­a­ments demogràfics que actu­al­ment té la Xina, que inclo­uen una taxa de nata­li­tat en declivi i un ràpid enve­lli­ment de la població. L’any 2022, el nom­bre de matri­mo­nis regis­trats va ser el més baix des dels anys setanta, amb només 6,83 mili­ons, molt per sota dels 13,47 mili­ons regis­trats el 2013. Aquesta dis­mi­nució ha estat atribuïda a diver­sos fac­tors, inclo­ent-hi els alts cos­tos de vida i les des­pe­ses que com­por­ten els infants, així com un canvi en les pri­o­ri­tats de les gene­ra­ci­ons més joves, que posen menys èmfasi en els matri­mo­nis tra­di­ci­o­nals.

El fet que l’any pas­sat la població de la Xina es va reduir per pri­mera vegada en sis dècades va pro­vo­car advertències que el país pas­sa­ria a tenir una població de sèniors tan gran com el Japó o Corea del Sud abans de poder-se equi­pa­rar a aques­tes potències. Sota el govern de Xi Jin­ping, que va asso­lir el poder el 2012, Pequín ha impul­sat una agenda social cada cop més con­ser­va­dora que anima les dones a casar-se joves per tenir més fills, però entre el 2010 i el 2020 l’edat mit­jana de les dones per casar-se per pri­mera vegada va aug­men­tar de 24 a gai­rebé 29 anys.

Pequín con­si­dera que el matri­moni és la base per aug­men­tar la taxa de fecun­di­tat, i algu­nes províncies ara ofe­rei­xen permís de matri­moni retribuït de fins a trenta dies per als nous casats. Mal­grat els nom­bro­sos incen­tius de governs regi­o­nals i naci­o­nals, aquests no han acon­se­guit convèncer una gene­ració de joves que s’enfron­ten a un rècord d’atur juve­nil i a nous des­a­fi­a­ments econòmics a causa de les con­seqüències de la pandèmia. Gràcies a l’enve­lli­ment de la població de la Xina, també hi ha menys per­so­nes en edat de casar-se per tenir fills cada any i, a més, mol­tes de les dones joves amb edu­cació uni­ver­sitària sovint cri­ti­quen el matri­moni com una “ins­ti­tució patri­ar­cal que opri­meix les dones”.

La recessió econòmica cau­sada per la pandèmia d’aquests dar­rers anys ha afec­tat més la classe mit­jana i els joves, i ha donat lloc a unes taxes d’atur ele­va­des i una des­pesa de les llars bai­xes. Segons els experts, els con­su­mi­dors més rics sem­blen estar més ben aïllats dels vents en con­tra macro­e­conòmics i s’espera que les empre­ses espe­ci­a­lit­za­des en ser­veis de gamma alta o a mida sur­tin millor que les de bai­xes o les gam­mes mit­ja­nes, en espe­cial en un àmbit com és el de les bodes.

Abans de l’arri­bada de la pandèmia, els casa­ments eren un gran negoci a la Xina: la con­sul­tora xinesa Daxue Con­sul­ting estima que la indústria fac­tu­rava al vol­tant de 3.600 mili­ons de iuans (457 mili­ons d’euros) el 2020. Tra­di­ci­o­nal­ment, les pare­lles com­pra­ven joies d’or, deco­ració ela­bo­rada i reser­va­ven els millors llocs de luxe que es podien per­me­tre, però actu­al­ment les pare­lles opten per res­trin­gir molt més els pres­su­pos­tos, amb una majo­ria de casa­ments que aspi­ren a paquets de poc més de 100.000 iuans (uns 12.700 euros).

Segons els repre­sen­tants d’aquesta indústria a la Xina, la gent actu­al­ment es mos­tra més incli­nada a anar a un casa­ment sen­zill i sense grans mun­tat­ges, tot i que, recorda, fa una dècada era habi­tual que les pare­lles gas­tes­sin mili­ons de iuans. Les empre­ses paral·leles a aquesta indústria, com les de joie­ria, res­tau­ració i hote­le­res, espe­ren que els pro­pers anys la demanda torni als nivells pre­vis a la pandèmia.

Alguns d’aquests experts, però, temen que aquest aug­ment del 2023 sigui perquè molts dels casa­ments pla­ne­jats per al 2022 s’ajor­nes­sin a causa del blo­queig de la covid-19 i que de cara a aquest 2024 tor­nin a bai­xar les xifres de matri­mo­nis. Tots cre­uen que el futur a llarg ter­mini de la indústria dependrà de la força de l’eco­no­mia xinesa, que no acaba d’enlai­rar-se.

245.000
matrimonis
més hi va haver el 2023 respecte dels celebrats el 2022.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.