Troben una sola de cautxú al refugi antiaeri de la Sagrera

El Servei d’Arqueologia de Barcelona i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya estan tractant una sola de cautxú de més de 80 anys trobada en el marc de la intervenció arqueològica del refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera, que aviat s’obrirà al públic. El refugi va quedar clausurat després de la guerra i no va ser fins el 2014 que es va redescobrir intacte amb motiu de les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici.

La sola s’atribueix a alguna persona que va buscar protecció al refugi durant els atacs aeris. Els arqueòlegs calculen que, pel material i el disseny, es podria tractar d’una espardenya. Per al Servei municipal d’Arqueologia, es tracta d’un objecte singular ja que és la primera vegada que es troba aquest material arqueològic. En aquest sentit, asseguren que procediment de conservació ha suposat tot un desafiament, fins al punt que primer s’han hagut d’informar mitjançant bibliografia existent i buscar assessorament a l’Institut Canadenc de Conservació, referent en l’àmbit de materials contemporanis. També han contactat amb la restauradora francesa especialitzada en plàstics Sylvie Ramel. En els dos casos, els experts van aconsellar que calia saber si el cautxú era natural o sintètic perquè el tractament de conservació és diferent en funció d’un tipus o altre. Així, es va enviar una mostra a l’Institut Químic de Sarrià i les anàlisis van determinar que molt probablement es tracta de cautxú natural, tenint en compte també l’època de l’objecte, de més de 80 anys.

A partir dels resultats, s’ha triat un tractament anomenat anòxia, un mètode que consisteix a mantenir l’objecte un cert temps aïllat dins d’una bossa de plàstic especial deixant-lo sense oxigen a través de la inserció d’un gas inert com el nitrogen amb l’objectiu d’eliminar insectes xilòfags i microorganismes que puguin fer malbé l’objecte.

“Quan arriba una peça de caràcter orgànic el pas previ és assegurar-nos la seva desinfecció. L’anòxia es va introduir per substituir productes químics tòxics que abans eren imprescindibles per realitzar aquesta tasca”, apunta Rosa Rocabayera, biòloga i professora de ciències i tecnologia de l’escola encarregada d’aquesta intervenció, que destaca la tasca en aquest camp de la pionera Nieves Valentín Rodrigo, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya.

“No estem fent restauració, sinó conservació preventiva o curativa”, destaca Kusi Colonna-Preti, conservadora restauradora del Servei d’Arqueologia de Barcelona.

“En arqueologia, resulta força inusual que es conservi aquesta sola de cautxú per la mateixa naturalesa del material perquè l’orgànic és molt estrany i extraordinari. En aquest sentit, pensem més en altres materials com ceràmiques, vidres o metalls”, afegeix Joan Escudé, secretari de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Després d’una setmana amb el procediment d’anòxia, la sola torna a estar sota custòdia del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Després d’un temps d’observació, passarà a formar part de l’arxiu arqueològic gestionat pel Museu d’Història de Barcelona.