Elena López
Cap de l’oposició de Vilassar de Mar (Babord)
“Volem més valentia i decisió amb la brossa”
“Estem molt decebuts. No tirar endavant un govern progressista és un error i ERC queda sense autonomia per marcar el rumb”
“S’ha d’afrontar la valoració dels llocs de treball enquistada de l’Ajuntament, amb una plantilla infradotada”
Es pot fer molt més per regular pisos turístics, fer aflorar els buits i impulsar el tempteig i retracte per al lloguer social
Elena López ha estat regidora de Babord, a l’oposició, els últims quatre anys i no s’ho va pensar per ser la cap de llista d’aquesta candidatura, que aglutina gent de Comuns i la CUP. Nascuda el 1961, és llicenciada en dret i funcionària de la Generalitat.
Aconseguiu per primer cop ser la segona força. Com valoreu els resultats obtinguts?
Eren els nostres tercers comicis electorals després d’un mandat de molta feina per fer-nos presents al poble. No tenim un partit al darrere i això és un hàndicap per fer feina de formiguetes. La nit electoral vam tenir a tocar un cinquè regidor i guanyàvem en algunes taules fora del centre. Ens vam veure per primera vegada legitimats a liderar un govern progressista.
Què va fallar perquè fracassés?
Tant ERC com el PSC no ho van veure clar. I a nosaltres ens va agafar una mica per sorpresa. Ho vam intentar, però ERC va dir que preferien ser a l’oposició i el PSC en aquell moment estava negociant amb Junts.
Esteu decebuts amb el pacte?
Ens ho esperàvem més del PSC. Estem molt decebuts. És un error i ERC queda sense autonomia per marcar el rumb. En alguns moments se’ls nota la incomoditat, i els possibles èxits se’ls emportarà Junts. Ara amb una majoria la relació amb l’oposició ha canviat i no els cal donar explicacions.
Junts us va oferir entrar a formar govern?
No, perquè sap que Babord no és un company dòcil i segurament l’assemblea hi hauria tingut reticències. He de dir que a títol personal amb l’alcaldessa ens entenem força bé i mirem de no deixar-nos portar per un clima de malfiances. Tot i que insisteixo que s’ha notat un canvi de relació.
Des de l’oposició quins reptes us marqueu per al municipi?
S’ha d’afrontar la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament, que està enquistada, amb una plantilla infradotada que reclama millores des del 2019. La situació és bastant dramàtica. Sense tècnica d’habitatge, ens convertim en el poble que triga més a donar una llicència d’obres i tanquem a les tardes els serveis socials per falta de personal. Ara s’està fixant un calendari, però no té sentit anar creant places sense tenir una radiografia i planificar. L’altre gran repte és l’habitatge. Creiem que es pot fer molt més per regular pisos turístics, fer aflorar els buits i impulsar el tempteig i retracte per tenir lloguer social.
El model actual de recollida selectiva té els dies comptats.
Nosaltres volíem fer un porta a porta però un cop aprovat el nou model trobem a faltar més decisió i valentia. Els contenidors tancats seran d’orgànica i rebuig i fins ara només han arribat els de carrer i no sabem quan es canviaran els subterranis. Encara ens falten els nous camions i no s’ha fet l’ordenança reguladora ni tampoc la fiscal per tenir en compte les bonificacions. Veig just que tot plegat es pugui implantar a la tardor.
Treballeu en les inversions del 2025. En quina direcció?
Creiem que el regidor d’Hisenda està fent una bona feina per racionalitzar les inversions. Tenim unes propostes per millorar els espais públics adaptant-los al canvi climàtic amb zones d’ombra en places com la del Círcol i la Tarradellas. També demanem una partida específica per a habitatge per si surt l’oportunitat de comprar algun pis. És un treball incipient, però avancem.
El futur del passeig i de la platja us preocupa?
Que falti sorra per posar-hi la tovallola no seria el tema principal. Sí que ens preocupa que el passeig marítim corri el risc de cedir com indicava un estudi de la Universitat Politècnica, sobretot tenint en compte que hi tenim a tocar la via del tren, que tots volem per moure’ns. Estem en contra de l’abocament de sorra, però una altra cosa són els espigons submergits que es proposen i que podrien ajudar a protegir la façana.
La protecció patrimonial de la façana marítima és un encert?
Ens sembla bé la declaració de tot el conjunt patrimonial mariner perquè, més enllà de les casetes de Garbí, hi ha altres elements que no tenien cap protecció com ara la “sénia del rellotge”, on hi havia el Museu de la Marina, tancat des de fa anys. Tenim un passat mariner amb molts elements patrimonials, com les àncores del segle XVI que s’estaven malmetent a la intempèrie i barques que eren a l’espigó de Garbí i s’estan fent malbé als magatzems.
Veu el desenllaç del projecte de l’Ateneu?
Esperem que sigui a finals d’any com s’ha anunciat. Però pensem que la sala té limitacions i el poble vol més i demana un espai per fer un auditori. Pensem que hi hauria la possibilitat de fer-lo cap a la Xinesca compensant alguna zona verda per espai d’equipaments. Quan s’obri l’Ateneu, també serà una primera experiència de gestió cultural municipal.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.