Una persona jurídica a reparar
La restitució de la independència de Medinyà es vehicula ara a través de la llei de memòria democràtica del Parlament
Prudència a Som Poble 1972 a l’hora de recuperar l’autonomia, havent patit el canvi d’una llei el 1998 i la sentència del TC el 2017
L’esperança és l’últim que es perd, diuen. I a Medinyà, un poble de 870 veïns, la mantenen viva, malgrat els revessos. “Som optimistes, però volem tocar de peus a terra perquè el passat ens diu que ens hem estavellat diverses vegades”, reconeix el portaveu de Som Poble 1972-Amunt, Arnau Casademont. Aquesta formació forma part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, que encapçala l’alcalde, Marc Puigtió (ERC). Els republicans van guanyar els comicis de l’any passat per majoria absoluta [6 regidors d’11].
Des del 4 de juny del 2015, amb una llei ad hoc aprovada al Parlament de Catalunya amb l’únic vot contrari de Ciutadans, i fins al 28 de setembre del 2017, Medinyà va tornar a ser un municipi. Era el número 222 de les comarques gironines. Havia estat la culminació d’una lluita encapçalada a mitjan de la dècada dels noranta del segle passat pel Col·lectiu Medinyà Independent. L’última vegada que les portes de la segregació es van tancar de cop va ser per l’acció del PP (un recurs del govern espanyol) i el Tribunal Constitucional.
La primera lluita del col·lectiu pro Medinyà Independent, que va reunir 334 firmes a favor de la segregació el 1995, va topar amb defectes de forma i una modificació de la llei municipal i de règim local de Catalunya. Mentre el col·lectiu lluitava pels seus drets, el 1998 el Parlament va modificar l’article 15 de l’esmentada llei, que exigia que els nous municipis havien de tenir, com a mínim, 2.000 habitants, cosa que Medinyà incomplia.
Va ser llavors quan es va activar la via d’una llei ad hoc –expressament per a Medinyà–, que va ser aprovada solemnement el 4 de juny del 2015. No es va materialitzar. La sentència 108/2017 del Tribunal Constitucional va considerar que era l’Estat qui tenia competències en l’administració pública, segons l’article 149.1.18 de la Constitució. Ho han exposat els advocats Benet Salellas i Vilar i Pau Camps i Vilert en el seu recent informe jurídic.
Som Poble 1972 treballa sota el paraigua de la CUP. Al gener Salellas i Camps van completar l’informe La recuperació del municipi de Medinyà. Anàlisi de la situació i propostes d’actuació. El text, de vint planes, recull la reivindicació medinyanenca per tornar a tenir una gestió pròpia dels seus béns i serveis i proposa vincular-la a la llei de memòria democràtica de Catalunya, que elabora el Departament de Justícia i que va ser publicada el març del 2023 al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
Restitució i vici
En l’informe jurídic de Salellas i Camps, es parla de “restitució” com el terme “més adequat i de major tradició jurídica. D’entrada, perquè ja tenim la restitutio ad integrum com a institució del dret romà que plantejava la nul·litat d’un acte o d’un contracte quan hi havia un vici en el consentiment, que és precisament el que ha passat aquí si entenem que el consentiment havia de ser prestat per una voluntat popular que no va poder expressar-se en aquell moment” (p. 19). El decret d’annexió de Medinyà, 2049/1972, es va fer el 13 de juliol d’aquell any, a les acaballes del franquisme, sense cap tipus de votació. Del decret, signat pel dictador Francisco Franco, se’n feia ressò l’edició del diari Los Sitios del 3 d’agost.
Tenint en compte que la sentència del Tribunal Constitucional 108/2017 barrava el pas a la creació de nous municipis de menys de 5.000 habitants atenent-se a una llei estatal, els advocats exploren ara la memòria democràtica i la reparació a Medinyà com una “solució extraordinària”. En el document, hi afirmen: “En l’actualitat l’ordenament jurídic espanyol ha anat incorporant normativa relativa a la necessitat d’esborrar tots els efectes jurídics de les decisions antidemocràtiques durant la dictadura” (p. 14).
L’informe proposa que la futura llei –en espera– hauria d’incloure, entre altres, un article referent a la reparació de persones jurídiques i institucions abolides o suprimides per les autoritats franquistes. Els autors de l’informe, els advocats Camps i Salellas, proposen un punt en l’hipotètic nou article amb el text següent: “Els ajuntaments suprimits per les autoritats franquistes mitjançant la seva incorporació a d’altres municipis tenen el dret de ser restituïts recuperant la seva personalitat i autonomia pròpies” (p. 20).
Curiosament, l’Ajuntament de Sant Julià reclama els diners que el règim franquista havia confiscat a particulars després que la Segona República emetés moneda amb el cop d’estat del 18 de juliol del 1936. El Tribunal Suprem va tombar la reclamació del consistori, que està a l’expectativa d’anar als tribunals europeus. Segons el projecte de llei de memòria democràtica, la Generalitat haurà d’investigar “la confiscació de paper moneda, obres d’art, béns immobles i altres béns i drets” (p. 18) entre l’esclat de la Guerra Civil i “el primer govern escollit democràticament a Catalunya”.
Poble esmentat en documents del segle XI i amb codi postal
El nom de Medinyà apareix esmentat per primer cop en documents oficials del segle XI i se sap que el 1860 el poble tenia 462 habitants, segons dades incloses en l’informe jurídic de Salellas i Camps. La ubicació del poble es manté des de fa anys –en una banda de la Costa-roja, a l’altra hi ha Sant Julià de Ramis– i són vàlids els arguments esgrimits en el preàmbul de la llei 8/2015, de 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà. El poble té codi postal propi (el 17482) i serveis i vida associativa.
Al poble es manté l’escut en les plaques d’alguns carrers [vegeu el de Pere Roure] i en alguns elements de la via pública encara s’hi pot llegir “Pueblo de Mediña. Partido y provincia de Gerona”. Medinyà té web propi ( www.medinya.cat ) i local social, en què l’Ajuntament de Sant Julià hi ha mantingut el rètol d’“Ajuntament de Medinyà”. “Tota la simbologia l’intentem cuidar molt perquè creiem que és molt important per anar-ho sentint”, diu el portaveu del grup municipal de Som Poble 1972, Arnau Casademont.
Els regidors de Som Poble (Casademont i Guillem Trias) gestionen totes les qüestions de Medinyà fruit del pacte de govern amb ERC. El primer any ha estat “sobretot un any d’aprenentatge” i han hagut de fer front al sobrecost de les obres del carrer del Doctor Fleming, en què una empresa va deixar la feina a mig fer. A partir de l’1 d’octubre, Marc Sayols rellevarà Marc Puigtió com a alcalde del municipi i farà d’interlocutor amb la Generalitat perquè la llei de memòria democràtica sigui efectiva.