Dispositiu per a la detenció de Puigdemont en una Ciutadella blindada, i pendents del jutjat

El cos de Mossos d’Esquadra està preparat. La resta de cossos de seguretat i l’aparell judicial, encara més. Una darrera reunió de la cúpula del cos de la policia catalana aquest dimecres ha acabat de perfilar l’operatiu de detenció i els possibles aldarulls o efectes que generi una concentració de gent al voltant del Parlament per a rebre Carles Puigdemont. O més ben dit, a fora del parc de la Ciutadella, ja actualment d’accés restringit i demà dijous d’accés prohibit a les persones no acreditades.

Els agents preveuen que Carles Puigdemont intentarà acostar-se al màxim al Parlament i en aquest dispositiu treballen. La rebuda al passeig Lluís Companys convocada per diverses entitats independentistes pot ser el punt clau, on intentarà arribar Puigdemont, i també perquè hi ha també una manifestació convocada de Vox perquè no s’aturi el ple del Parlament. Mossos d’Esquadra hi ha destinat les brigades de les Brimo i Arro per si hi ha aldarulls o es compliqués la sortida del vehicle policial que hauria de dur el detingut davant del jutge de guàrdia.

Puigdemont té vigent una ordre estatal de detenció per malversació de fons públics emesa pel magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Des que va marxar de Catalunya a finals d’octubre del 2017 no ha tornat a entrar a l’Estat i ara previsiblement serà detingut. Ho pot fer qualsevol cos policial espanyol i en qualsevol lloc i moment, però previsiblement ho faran els Mossos d’Esquadra quan pretengui acostar-se a la cambra catalana. Els controls a les fronteres, sobretot a la Jonquera, són poc efectius i la intenció declarada de Puigdemont d’acudir al ple d’investidura fa que la policia catalana reforci el dispositiu a la zona més propera al Parlament.

Un cop detingut pels agents del cos corresponent, Mossos d’Esquadra si és el territori català, Puigdemont passarà a disposició del jutge titular de la partida judicial corresponent. En cas d’entrar pel Pertús, seria Figueres, per exemple, o el de guàrdia allà on toqui. Aquest magistrat comunicarà al Tribunal Suprem (TS) que ha fet efectiva l’ordre de detenció a l’Estat per malversació agreujada, i també a Fiscalia.

Serà llavors quan entri en joc el Suprem i el jutge Pablo Llarena, que n’haurà de decidir el tipus de declaració que li pren. Podria dictar-ne el trasllat immediat, amb un límit de 72 hores, a les dependències del Suprem a Madrid per prendre-li declaració de manera personal. El trasllat en furgoneta policial ja va ser objecte de polèmica en el cas dels presos del 1-O, per les condicions i excessos dels agents. Essent acusat Puigdemont d’un delicte greu, podria ser la més probable, si tenim en compte que al vicepresident del seu govern el 2017, Oriol Junqueras, se’l va condemnar a 13 anys de presó, abans de l’indult.

El jutge Llarena podria optar per fer-lo declarar per videoconferència al mateix jutjat on hagi estat traslladat. Una possibilitat poc probable davant d’una declaració tan complexe com la que s’espera i amb tantes derivades. Aquesta opció, com la tercera i menys lesiva, serien les més favorables per al detingut. La tercera seria com la de Clara Ponsatí. Informació al detingut de què se’l acusa, citació corresponent d’aquí a uns dies al Suprem i alguna mesura restrictiva de llibertat, com retirada de passaport o obligatorietat de personar-se a algun jutjat. Sembla poc probable davant de la cacera que s’ha organitzat amb l’arribada del president, després de set anys de persecució judicial, però també la més raonable si l’implicat torna a l’Estat per voluntat pròpia.

Una última opció podria reclamar-se per part de la defensa de Puigdemont. Demanar al jutge aplicar un habeas corpus, reclamació de detenció il·legal inclosa en la Constitució espanyola i que obliga el magistrat a pronunciar-se en 24 hores, o fer-li arribar l recurs directament al Tribunal Constitucional, perquè es pronunciï sobre si se li pot aplicar la llei d’amnistia vigent.