Salvador Illa és escollit 133è president, malgrat tot
Tot i els esdeveniments atípics que es van succeir al llarg del dia, i amb una dosi menor de protagonisme que la que li correspondria per la transcendència del càrrec, Catalunya té des d’ahir nou president de la Generalitat. Aquí sí que no hi va haver cap gir inesperat de guió, i Salvador Illa va ser escollit 133è president del govern català, amb els vots del PSC i els d’ERC i els Comuns gràcies als pactes que s’han formalitzat en els darrers dies. Majoria absoluta en primera votació –68 vots– amb una diferència de només dos vots –66 en contra–. Que la proclamació d’Illa acabés sent una realitat, però, no significa que la presa de possessió fos cap bassa d’oli. La sessió va arribar a tenir dues interrupcions forçades per Junts i, en diferents moments, es va arribar a plantejar la suspensió definitiva del ple. La mesa del Parlament rebutjava aturar el ple d’investidura a petició de Junts, després de reunir també la junta de portaveus. Primer, pel dispositiu policial per detenir Carles Puigdemont i, després, per la suposada ordre de detenció contra el secretari general de Junts, Jordi Turull, per haver ajudat Puigdemont a desaparèixer.
Un cop recuperada una certa normalitat, les intervencions dels diferents partits van anar en la línia que s’esperava. L’encara candidat a la presidència de la Generalitat, començava el seu discurs conscient de la situació que es vivia, i ho feia exigint al poder judicial i, en particular, al Tribunal Suprem, l’aplicació immediata de la llei d’amnistia a tots els efectes i sense desacataments: “La meva voluntat i la del meu grup, juntament amb el compromís de treballar per fer-ho possible, pel restabliment íntegre de la totalitat dels drets polítics de tots els ciutadans i de totes les formacions polítiques. És a dir, de l’aplicació de la vigent llei per a la normalització política, social i institucional de Catalunya.” I Illa també va reiterar quina és la seva posició respecte al paper que ha de jugar Catalunya en el conjunt de l’Estat. “Respecto altres plantejaments, però el meu és que la nació forma part d’una Espanya plurinacional i una Europa federal”, va llançar com a avís als independentistes.
I és que aquest model i confrontat a la independència i el beneplàcit del PSC a l’aplicació del 155 van valdre algunes de les crítiques més cruentes a Illa. El portaveu de Junts, Albert Batet, el va qualificar com “un president espanyolista d’una Generalitat sucursalista”, i va vaticinar una desnacionalització de tots els seus àmbits. Batet va fer un discurs dur, en què va retreure a Pere Aragonès que l’endemà de les eleccions “va assegurar que ERC en cap cas facilitaria la investidura d’Illa, i aquí estem ara”.
Acord amb condicions
Òbviament els resultats electorals no permetien que Illa fos president sense necessitat de ningú. I els dos partits que li han donat suport van insistir a limitar el pacte al dia d’ahir. Enmig d’un discurs de defensa de la posició d’ERC, el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, va deixar clar que l’acord d’investidura no és cap garantia per al conjunt del mandat. “Aquest és un sí carregat de nos, és un sí en guàrdia”, va asseverar. En el mateix sentit es pronunciava la presidenta del grup parlamentari de Comuns, Jéssica Albiach. Assegurava que se sentia “orgullosa” de l’acord amb el PSC però avisava que faran “oposició ferma” en tot allò que no han pogut pactar, des de “dins i fora” de les institucions. Dues advertències que Illa va entomar reconeixent que ni amb ERC ni amb Comuns hi ha cap acord de legislatura, però sí que els va admetre que la cessió dels seus vots per fer-lo president els converteix en socis preferents per al proper executiu.
Un pacte, aquest de la investidura, que la CUP va qualificar d’“aberració”. La diputada Laia Estrada va declarar que Illa serà “una mena de virrei executor” de les polítiques de l’Estat i que “no respectarà el poble de Catalunya”. I també va tenir paraules per a Puigdemont. Mentre que partits com Comuns, ERC o Junts insistien que l’expresident hauria d’haver pogut ser present a la sessió, Estrada expressava la mateixa queixa, però lamentava que a la seva arribada de l’exili “s’ha posat a disposició dels interessos del partit”. “El seu retorn certifica la defunció del procés”, va concloure Estrada. En un sentit diametralment oposat, el líder del PP, Alejandro Fernández, culpava Illa, i el president espanyol, Pedro Sánchez, de “l’humiliant esperpent” pel retorn de Puigdemont.
133è president català
Un cop ja investit com a 133è president de la Generalitat, Illa va agrair a tots els diputats el “tarannà de la sessió en un dia complex”, i els va demanar que al llarg de la legislatura es mantingui el “normal funcionament de les institucions”. El president es va comprometre a “governar per a tothom” i el primer “pas per fer-ho serà respectar la pluralitat”. “Servir el poble de Catalunya és el màxim honor que es pot tenir, i vostès ho han fet de la millor manera que han sabut, i reitero que crec que han deixat un país millor del que es van trobar”, va dir dirigint-se a l’executiu de Pere Aragonès.
Illa podria prendre possessió del càrrec demà mateix, un cop el president del Parlament, Josep Rull, comuniqui el resultat al rei Felip VI. Si això és possible, durant el cap de setmana es podria fer públic els noms dels consellers i conselleres que formaran el seu govern i, ja de cara a dilluns, constituir-lo.