Puigdemont torna, s’esvaeix i Illa és investit
El president a l’exili arriba, pronuncia un discurs a l’Arc de Triomf i marxa sense entrar al Parlament ni ser detingut malgrat el dispositiu dels Mossos
El socialista és elegit en un ple inesperat que va tenir sempre un ull posat fora
El dia del retorn –fugaç, de moment– de Carles Puigdemont a Catalunya serà recordat com el dia en què el Parlament va investir Salvador Illa. La frase també es pot formular al revés, a gust del consumidor. En tot cas, el país va posar punt final ahir a un cicle històric, el del procés sobiranista, amb el nomenament d’un socialista que havia donat suport al 155 com a president de la Generalitat, en una altra jornada per recordar, en què Illa va quedar força eclipsat per la tornada –i desesperat i frustrat intent de detenció per part dels Mossos– del president a l’exili. O ja no, perquè no se sap on és, després del veritable coitus interruptus que va protagonitzar ahir.
Gairebé set anys després del seu últim acte públic a Catalunya, el seu passeig per Girona aquell 28 d’octubre del 2017, el 130è president de la Generalitat va aparèixer ahir al matí, tal com havia promès, a l’Arc del Triomf de Barcelona per proclamar un “Encara som aquí” i oferir un breu discurs davant uns 3.500 independentistes, segons la Guàrdia Urbana, que l’esperaven, convocats per partits i entitats. Després, però, tot i que també havia anunciat que ho faria, Puigdemont ja no va entrar a peu, acompanyat per tots ells, a un blindat parc de la Ciutadella, on l’esperava una gernació de Mossos per detenir-lo, amb el cap Eduard Sallent al capdavant. Això, però, no va arribar a passar mai, perquè va marxar en cotxe. En un comunicat, els Mossos van haver de justificar després que la seva intenció era practicar l’arrest “de forma proporcionada i en el moment més oportú per no generar desordres públics”, i van haver de negar qualsevol “acord o conversa prèvia” amb l’entorn de Puigdemont per a una detenció pactada, per la qual cosa van assegurar que tot just havien activat un dispositiu “proporcional” que evités desordres perquè la seva prioritat era garantir la seguretat del ple. Malgrat això, els Mossos sí que van actuar –hi va haver denúncies que fins i tot havien utilitzat gas pebre– contra la mobilització independentista que va quedar instal·lada a les portes del parc, a tocar per cert d’una altra de molt més modesta, de signe contrari, que havia convocat Vox per demanar la presó per a Puigdemont.
Ple gairebé per sorpresa
Ben pocs auguraven que el ple convocat s’arribaria a fer, ja que qui més qui menys donava per fet que Puigdemont seria detingut i això obligaria a suspendre’l, amb el vistiplau ja anunciat d’ERC i comuns. Finalment, però, s’encetava puntualment a les deu del matí amb un breu discurs del candidat Illa –no va arribar als 40 minuts– en què va tenir una concessió a la situació en expressar la voluntat de treballar “pel restabliment íntegre” dels drets de tots els ciutadans, va reclamar “respecte” al poder legislatiu i l’aplicació “ràpida i sense subterfugis” de la llei d’amnistia. “Catalunya ha de mirar endavant, no pot perdre el temps i ha de comptar amb tothom”, va proclamar. És clar que, mentre començava a intervenir, s’havia obert ja també tot un món de rumors i especulacions sobre on era i les intencions que tenia l’expresident perseguit. Junts havia dit que no es presentaria al ple si detenien el seu líder, però la presència dels seus diputats era la prova que continuava en llibertat. Puigdemont havia dit també que s’hi presentaria, però no ho va fer, tot i que també havia dit que no es deixaria detenir. Ahir era una cosa o l’altra. Fins i tot després del primer recés matinal, de més d’una hora, en el qual hi va haver constants entrades i sortides de diputats de Junts al despatx del president del Parlament, Josep Rull, s’havia especulat que Puigdemont havia aconseguit entrar a les dependències, i que ell mateix intervindria quan li toqués. Però no va ser el cas.
Va parlar el líder del grup parlamentari, Albert Batet, que ja condemnava “l’escàndol” de les càrregues policials “desproporcionades” a les portes de la Ciutadella, ho qualificava de “ple d’excepcionalitat” i lamentava que ja en aquell moment Mossos estiguessin buscant Puigdemont “de la mateixa manera que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a les portes de l’1-O buscaven les paperetes i les urnes”. És clar que Batet també deixava anar una altra enigmàtica frase que va deixar totes les especulacions obertes al llarg del dia: “Esperem que abans que acabi el ple el president Puigdemont pugui exercir els seus drets com a electe i com a diputat d’aquest Parlament”, asseverava.
De fet, Junts va voler forçar la màquina durant la pausa per dinar, quan va registrar una petició a la mesa perquè la sessió fos suspesa. Adduïen l’activació de l’operació Gàbia, fet que, segons la seva portaveu, Mònica Sales, era “gravíssim i inexplicable”, “totalment desproporcionat” i fins i tot una “malversació de fons”. El segon motiu era la detenció –i el rumor que n’hi hauria més, com va ser– d’un agent dels Mossos acusat de col·laboració amb Puigdemont, que hauria marxat de l’acte del matí amb un cotxe propietat seva. A tot plegat, encara s’hi va afegir poc després la citació a declarar del secretari general de Junts, Jordi Turull, en el marc de la investigació oberta per la Comissaria General d’Informació sobre les possibles responsabilitats penals de l’evasió d’ahir.
La petició de Junts, i posterior reconsideració, va obligar a reunir la mesa, i per tant deixava la decisió en mans dels dos representants d’ERC, que formen una possible majoria independentista amb Junts... però també una majoria d’investidura amb el PSC. Ahir va prevaldre aquesta segona, ja que els republicans de seguida van deixar clar que ells estaven per la represa del ple, malgrat que en tot moment també van expressar la seva solidaritat amb Puigdemont. Ho van fer al matí, amb la presència d’una delegació a l’Arc de Triomf encapçalada per la portaveu del partit, Raquel Sans; la vicesecretària, Marta Vilaret, i la diputada al Congrés Pilar Vallugera. Després, dins l’hemicicle, el discurs del líder parlamentari, Josep Maria Jové, també va ser inequívoc: “No sabem què passara en les properes hores. Primer de tot, la nostra solidaritat passi el que passi. Us esperem per veure-us aquí lliure en una Catalunya lliure”, va proclamar, després de denunciar que el poder judicial vol “pervertir” el normal funcionament de les institucions. “Avui no hi ha garanties que respectin la llibertat i integritat de Puigdemont”, lamentava.
Junts i ERC, trencats
En tot cas, el suport d’ERC a Puigdemont no va amagar que les relacions entre els grans grups de l’independentisme estan, ara sí, totalment trencades. I és que Jové es va esforçar a dir que l’acord amb el PSC “no és estratègic”, com sí que va ser el tripartit encetat el 2003, i va recordar a Illa que són “molt lluny” i que “no té una majoria per girar full”. Això sí, també constatava que la majoria independentista ara “és inexistent en escons i en vots”. “Negar-ho o no voler-ho viure és negar la realitat, i viure de quimeres que només portarien a situació de bloqueig i noves eleccions”, justificava, mentre també lamentava que es vulgui diferenciar “entre bons i mals catalans, o bons i mals independentistes”. “No hi entrarem, en aquest joc”, advertia. “No volem dues comunitats a Catalunya ni un independentisme fragmentat i excloent. És el moment de refer l’independentisme, de refer-nos, recuperar aquell moviment capaç d’oferir una esperança”, acabava. Però el discurs de Batet ERC va ser més agre amb ERC: “La unitat política d’abans avui és inexistent”, etzibava, abans de qualificar d’“error monumental” el seu sí a Illa, ja que segons ell han “assumit el marc mental” que és un conflicte entre catalans. “No vam rendir-nos després de l’1-O ni ens rendirem”, deixava clar, mentre avançava que buscaran aliances “amb organitzacions cíviques i el suport del carrer per tirar endavant”. “Junts exercirem el lideratge com a primera força de l’oposició i d’estricta obediència catalana”, proclamava, mentre assegurava que són “l’única alternativa”. També la cupaire Laia Estrada, que havia estat també en l’acte de rebuda al matí, deixava clar que les posicions dins l’independentisme són llunyanes, i es mostrava crítica. “El retorn de Puigdemont no s’ha posat a disposició de la ruptura amb l’Estat sinó dels seus interessos de partit”, lamentava, i tampoc estalviava crítiques a ERC. “Avui mor el procés a les institucions, però continuem avançant per la independència des dels carrers”, concloïa.
Després de totes les vicissituds, i sense cap més cop d’efecte d’última hora de Puigdemont, que va planar fins al final en l’ambient, poc després de dos quarts de vuit del vespre Illa era oficialment investit amb 68 vots i 66 en contra (va faltar per votar ell). “Governaré per tothom tenint en compte la pluralitat i diversitat de Catalunya”, va proclamar, després d’agrair a l’executiu d’Aragonès que “deixen un país millor del que es van trobar”. Avui tots dos es reuniran per preparar el traspàs, abans que prengui possessió demà del càrrec. Dilluns hi podria haver el nomenament del nou govern; mentrestant, en tancar aquesta edició, Puigdemont continuava en parador desconegut. “Se n’ha anat a casa”, deia a la nit el seu advocat, Gonzalo Boye, a TV3, cosa que fa pensar que finalment ha tornat a l’exili. Això sí, va ser a Catalunya el dia que s’hi va consumar el canvi de cicle polític.