Un dia de fúria i retorn a l’exili

Ja des de força abans de les nou del matí de dijous, l’hora anunciada per a l’acte de Carles Puigdemont a l’Arc de Triomf de Barcelona, la plana major de Junts s’aplegava davant del número 76 del carrer Trafalgar, fet que, per deducció, hi va atreure tota la premsa. O sortia de l’edifici o, amb el carrer ja tallat al trànsit per la gentada, havia d’arribar a peu per allà. Algú que podia ser membre de la seva seguretat temptejava el terreny en una cantonada al passatge de Sant Benet i, efectivament, pocs minuts després per allà apareixia caminant a pas ferm, amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ahir explicava a RAC1 que ja havia sopat amb ell dimarts a Barcelona. En efecte, havien entrat junts en cotxe al país –“hi havia molts silencis que deien moltes coses, sobretot quan travessàvem les comarques gironines, però era una situació de tensió”, explicava– i havien dormit dos dies a la capital –això sí, ell sense el mòbil–, on fins i tot havien canviat d’ubicació sense que ningú els detectés...

Segons expliquen a El Punt Avui fonts properes, Puigdemont ja considerava un triomf absolut arribar a protagonitzar l’acte públic, com així va ser. Però també tenia intenció d’entrar al Parlament –havia preparat fins i tot la seva intervenció en el ple d’investidura de Salvador Illa– i fins a l’últim moment, tot i que les dues parts han negat cap mena d’acord, va confiar que els Mossos li ho permetrien com a diputat electe, i que en tot cas el detindrien a la sortida. Però cap a un quart de nou del matí, el seu equip va interceptar una comunicació interna. L’ordre als agents era clara: detenir Puigdemont tan bon punt el veiessin i fos possible fer-ho.

Alertats per això, però sense cotxes ni agents identificats a la vista, la comitiva ampliada amb els càrrecs de Junts va obrir-se pas en tot just un minut entre desenes de càmeres, fotògrafs i curiosos per recórrer els 150 metres fins a l’Arc de Triomf. Puigdemont va pujar a l’escenari a la carrera i, amb certa precipitació i un indissimulat nerviosisme, hi va fer un discurs amb prou feines de cinc minuts. Amb la mateixa pressa, el seu advocat Gonzalo Boye se’l va endur pel braç i van desaparèixer rere el plafó blanc situat com a fons...

En aquell moment, per megafonia es convidava els milers d’independentistes presents a obrir pas i alhora a acompanyar Puigdemont i la comitiva que l’embolcallava –inclosos dos presidents, Artur Mas i Quim Torra– en el trajecte a peu que havia de fer fins a les portes del Parlament per un passadís de tanques que, des de quarts de vuit del matí, els responsables de Junts ja havien explicat també a la premsa que tindria tal fi. És per això que tothom s’hi va aplegar per veure’ls enfilar avall. I la comitiva, al cap de pocs minuts, va passar, i de fet va arribar a entrar a la Ciutadella per un accés en teoria tancat, al carrer Pujades, ja que l’únic accés obert, el gran filtre que havia de passar, era el de l’estació de França, on per cert ja hi havia una petita manifestació de Vox. Però Puigdemont ja no va ni sortir amb ells de l’Arc de Triomf...

Segons el relat que el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, va exposar ahir, Puigdemont, Turull i Boye van baixar de l’escenari per entrar en un dels tendals habilitats al darrere per l’organització. Allà, un “mur” de voluntaris, segons Sallent, la majoria reclutats per l’ANC –des de primera hora ja s’havien vist grups que rebien indicacions per a tasques d’organització i seguretat–, va impedir materialment l’accés de cap dels policies de paisà de la Comissaria General d’Informació que ja tenien posat l’ull en Puigdemont. I a sobre es van equipar amb barrets de palla per acabar-los de despistar. Poc després, ell i Turull, que a més d’amic i company polític és un dels seus advocats, van sortir-ne per darrere per pujar a un vehicle que havia sortit del pàrquing subterrani del passeig, conduït per una dona i amb una cadira de rodes al seient del copilot. Assegura l’entorn de Puigdemont que van canviar la idea d’anar-hi a peu per una qüestió de seguretat, veient l’allau que hi havia. “Hi ha gent que li vol tot el mal, i pel carrer a vegades hi circulen persones amb molt males intencions, així que en un acte previst, anunciat, has de vetllar molt per la seguretat personal”, esgrimia ahir Turull.

Amb això, va pujar al cotxe encara amb la idea d’anar al Parlament, asseguren, tot i que Sallent rebatia ahir que mai va tenir aquesta intenció, que és la que els Mossos havien donat per feta. En tot cas, aleshores es va desencadenar tot: el cotxe va enfilar l’avinguda de Vilanova i els mossos de paisà que en seguien els passos el van començar a perseguir corrent. És aquí que, segons l’entorn, Puigdemont en confirma “l’hostilitat i agressivitat”, abandona la idea d’entrar al Parlament i passa a un altre dels escenaris previstos: l’evasió. “El dispositiu policial no tenia cap lògica ni proporció, no ens podíem aplanar”, indicava Turull, que fins i tot capgirava el raonament i assegurava que Puigdemont va voler evitar la “mala imatge” que s’haurien guanyat els Mossos amb una foto de la detenció “amb un dispositiu tan agressiu”. “Es van anar precipitant una sèrie de coses que ens van fer anar prenent decisions a mesura que avançava el dia”, resumia.

Mentre tot això passava, el cercle més íntim de Puigdemont –Boye, Jami Matamala i Josep Lluís Alay– accedia a peu a la Ciutadella per l’estació de França. Però després d’una estona a les portes de la cambra –on alimentaven així la versió que circulava que potser Puigdemont hi havia pogut entrar–, poc després d’iniciar-se el ple feien el camí de retorn entre la multitud per agafar un taxi a la ronda de Sant Pere i perdre’s. Al llarg del dia, de fet, des de Junts es va contribuir a la cerimònia de la confusió, ja que sempre van deixar oberta la possibilitat que el seu líder accedís a la cambra en qualsevol moment abans de la votació, fet que n’hauria precipitat la detenció i, per tant, la suspensió del ple abans que Illa fos investit. De fet, que ningú entre la premsa ni entre la resta de grups acabés d’entendre el sentit polític de la maniobra que havia protagonitzat al matí abonava la tesi que faltaven coses per passar, que ningú va descartar fins que es va completar la votació, sense el vot de Puigdemont, que no l’havia delegat.

A la nit, Boye anunciava a TV3 que el seu client “ja era a casa”, sense especificar quina, i el president de l’ANC, Lluís Llach, assegurava a X que Puigdemont li havia assegurat que estava “sa, estalvi i, sobretot, lliure”. Ahir al matí, el mateix advocat confirmava a Catalunya Ràdio que ja no era a l’Estat espanyol, i Turull explicava que l’havia acompanyat en tot moment des que va entrar fins que va sortir de l’Estat, i que havia dormit a la Catalunya del Nord, per enfilar ahir el camí de tornada cap a Waterloo, tot i que els Mossos no s’ho creien i ahir van tenir activats dispositius de recerca.

Hi ha moltes incògnites encara, com ara si va fugir directament cap al nord o va restar unes hores a Barcelona per si veia la possibilitat real d’entrar al Parlament. També molts es pregunten encara el sentit de tot plegat. “Havia de demostrar que no tenia cap por d’entrar a l’Estat”, raonava ahir Boye. Un esperat missatge de Puigdemont a X confirmava anit que, després d’un dia de fúria i uns dies “extremadament difícils”, s’ha consumat el seu retorn a l’exili de Waterloo. “Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l’operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré”, va dir, però d’aquí a uns dies, per poder reposar. El jutge Llarena ha estat ridiculitzat un cop més, si bé ara el míssil també ha impactat de ple en els Mossos. I això aixecarà polseguera.