Barack Obama: L'apòstol del canvi
Negre, de pare musulmà, amb un nom exòtic i desconegut fins fa quatre dies. Un currículum gens aconsellable per ser president dels Estats Units llevat que hagis irromput a l’escena política en el moment, en el lloc i amb el missatge oportú, el del canvi, i tinguis un poder de seducció gairebé sobrenatural. Barack Hussein Obama, nascut fa 47 anys a Honolulu (Hawaii), fill de mare blanca de Kansas i pare negre de Kenya, criat entre Hawaii i Indonèsia, educat a Harvard i forjat políticament als barris marginals de Chicago, ha aconseguit la quadratura del cercle: convertir el seu exòtic currículum en un actiu per plantar-se al llindar de la Casa Blanca.
Obama va aterrar a l’escena política dels Estats Units el juliol del 2004 a Boston, quan va pronunciar el discurs de la Convenció demòcrata, reservat a les figures emergents del partit. L’ara presidenciable va enlluernar els seus i bona part del país amb un discurs electritzant en què va fer un cant a la unitat dels nord-americans sense distinció d’orígens ni de races. “No hi ha uns Estats Units blancs i uns de negres, sinó els Estats Units d’Amèrica”, va dir davant l’entusiasme dels delegats del Partit Demòcrata.
Obama va glossar en aquell parlament la seva pròpia experiència multicultural i multiracial fruit del matrimoni entre Stanley Ann Dunham, una antropòloga blanca nascuda a Kansas, i Barack Obama sènior, un economista kenià educat a Harvard, que es van separar quan el petit Barack, aleshores anomenat Barry, només tenia dos anys. La mare d’Obama es va casar poc després amb Lolo Soetoro-Ng, un ciutadà d’Indonèsia, on el petit Barry va passar bona part de la infantesa. Les males llengües asseguren que va ser en una madrassa (escola alcorànica) d’allà on Obama va ser adoctrinat en l’islamisme radical que, segons ells, encara professa d’amagat. Però els periodistes que es van prendre la molèstia de visitar l’escola de Jakarta on va estudiar el petit Barry expliquen que en aquell centre hi havia alumnes de diverses nacionalitats, budistes, hindús, musulmans i cristians. No va ser fins al 2001 que a l’escola s’hi va afegir una petita mesquita.
El poder de la paraula
L’aventura asiàtica d’Obama es va acabar als deu anys. La seva mare el va enviar a viure amb els seus avis materns a Hawaii per procurar-li una educació millor i Barry hi va posar el coll. Tot i els actes de rebel·lia propis d’adolescent i els seus flirtejos amb les drogues, aquell jove que volia ser una estrella del bàsquet va superar amb nota els estudis i va ingressar a la Universitat de Columbia, a Nova York, on va estudiar ciències polítiques i va descobrir el seu enorme poder de seducció a través de la paraula.
Després va prendre una decisió que li va marcar la vida: va acceptar una feina de treballador social en un barri marginal de Chicago, de majoria negra, per un sou de 10.000 dòlars l’any, molt per sota del salari a què ell podia aspirar. “Recordo que vaig pensar: algú que és prou llest per fer aquesta feina hauria de ser prou llest per no fer-la. El sou era ridícul, l’estatus baix, les perspectives dolentes i s’havia de desplaçar a Chicago”, va explicar recentment al dominical The Observer Gerald Kellman, l’home que el va contractar entre el 1985 i el 1988.
A Chicago, Obama va conèixer de primera mà les mancances que patien els negres pobres i va aprendre l’art d’escoltar les idees dels seus col·laboradors i convertir-les en accions per transformar la societat. Abraçat al cristianisme, el jove va haver d’aprendre a nedar i guardar la roba, a conciliar els desitjos de polítics, clergues i ciutadans del carrer. Obama va perfeccionar aquest do a Harvard, on va estudiar dret, i es va convertir en el primer negre que dirigia la prestigiosa revista Harvard Law Review. Després va tornar a Chicago per treballar en un gabinet d’advocats, on va conèixer Michelle, la seva dona, amb qui té dues filles, Malia i Sasha, i que el va animar a fer el salt a la política.
La seva carrera política ha estat meteòrica. En només onze anys ha passat de ser elegit per al Senat d’Illinois a estar a un pas de la Casa Blanca amb només un mandat com a senador al Congrés nord-americà. Els crítics li retreuen la manca d’experiència, però els seus partidaris estan convençuts que amb la seva dèria malaltissa per l’ordre i l’organització aconseguirà fer realitat el canvi que promet a un país impacient per girar full. Fins ara ha estat capaç de derrotar els totpoderosos Clinton en les primàries demòcrates i de convertir la seva xarxa de deu milions de persones a internet en una màquina de recaptar diners. Ara només ha de demostrar que sí, ell pot, convertir-se en el primer president negre dels Estats Units i encarnar el canvi.
