Illa afirma que governarà per a “tots els catalans” amb l’objectiu d’“unir i servir”

Res a veure amb la presa de possessió del 24 de maig del 2021 de Pere Aragonès. Ni actuació musical, recuperant l’escenari del remodelat Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i no al Pati dels Tarongers i amb molta brevetat, el 133è president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, s’ha compromès a governar per “a totes i tots els catalans”, fent-ho amb “humilitat”, per complir els dos eixos de la seva acció de govern: “unir i servir”. I ho farà respectant la “pluralitat i la diversitat del poble de Catalunya en moments on, aquí i arreu, els plantejaments divisius, demagògics i populistes avancen” i que, al seu parer, poden posar “en risc” no només “la unitat civil del nostre poble, sinó la mateixa convivència”.

En voltat de més de 400 autoritats, familiars, amics i veïns de La Roca del Vallès, Illa ha fet un parlament de poc més de sis minuts en el que també ha agraït la tasca del seu predecessor, Pere Aragonès, per un traspàs “exemplar, exhaustiu i respectuós”. Aragonès li ha imposat lla medalla i el nou president ha assegurat que donarà continuïtat al llegat d’un dels “trets característics” de l’executiu sortint d’ERC: que sigui un govern en el que tothom s’hi senti representat perquè “és el meu principal neguit”.

Illa s’ha compromès a no perdre la proximitat ni el contacte amb les persones i el carrer i ha aprofitat per recordar la figura d’Ernest Lluch i la seva definició “dels valors socialdemòcrates que són el fonament de la meva acció política”: màxima llibertat, prosperitat i igualtat possibles. El ja president en funcions ha afegir que Catalunya continuarà sent terra d’acollida i solidària amb “voluntat de conviure”, assegurant davant la presència de la delegació de ministres espanyols–Maria Jesús Montero, Félix Bolaños, Jordi Hereu, Ernest Urtasun i Diana Morant– que “la defensa de la nostra llengua, cultura i terra no és mai ni contra ningú ni per perjudicar ningú”.

A l’inici de la seva intervenció també ha tingut paraules de reconeixement per a tots els presidents de Catalunya –i citant-los– des de Josep Tarradellas, molts dels quals com Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Quim Torra, eren presents a la sala, per la seva tasca al capdavant de la institució “per haver servit Catalunya des de les seves conviccions i els seus ideals”.

Illa ha fet el jurament al càrrec utilitzant la fórmula clàssica: “Prometo per la meva consciència i el meu honor complir fidelment les meves obligacions del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat al rei, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i les institucions nacionals de Catalunya”, allunyant-se de la que va fer Aragonès el 2021 apel·lant “al compliment de la voluntat popular de la ciutadania”.

Ls cerimònia va ser més semblant a la del traspàs de Pasqual Maragall a José Montilla del 28 de novembre del 2006, per la brevetat de la seva intervenció. A diferència de l’expresident d’Iznájar, no ha citat cap poeta. Montilla va recitar Salvador Espriu i els versos de La pell de brau, mentre que les al·lusions d’Illa un cop el PSC ha recuperat la Generalitat 14 anys després, han sigut per a Ernest Lluch, la definició de la política de Michel Montaigne o, per a l’oració fúnebre del general Tucídides a Pèricles del segle V a.C del llibre Història de la Guerra del Peloponès, que “posa en boca al governant d’atenes la més bonica, a criteri meu, definició de la democràcia” i que la caracteritza com un sistema polític basat en el fet que “si bé no tothom és capaç de governar, tothom és capaç de judicar la feina dels governants”. Per això ha afegit que en la seva tasca de govern a Catalunya “hi posaré el millor de mi mateix” i que se sotmetrà al criteri dels ciutadans de Catalunya “al servei dels quals estic”.