El filòsof seriós

Compartir matins a La Moncloa amb Salvador Illa quan ell era el ministre de Sanitat sota la lupa de la gestió de la pandèmia de la covid-19 i els periodistes acudíem a les compareixences en reduïts grups de sis ordenats per l’exsecretari d’estat de Comunicació Miguel Ángel Oliver va oferir el privilegi d’assistir en directe a la vivència del pes de la responsabilitat. En aquells mesos de confinament de la primavera del 2020, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va adreçar un missatge intern als seus companys de partit: “Compte amb aquest polític que transmet sobrietat i que, quan li fan preguntes, ell respon sempre al que li pregunten i tot el que diu sona sensat.” A Rufián no el guiava l’amor als colors futbolístics –tots dos són de l’Espanyol i el republicà va fer de mediador perquè Illa visités mesos després el programa d’humor Perico que vola–, sinó l’alerta de veure com la duresa de la pandèmia forjava un líder que podia amenaçar electoralment ERC en un futur no gaire llunyà. I el futur va arribar ahir, quan Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 58 anys) va prendre possessió com a 133è president català i vuitè des del restabliment de la Generalitat protagonitzat pel seu admirat Josep Tarradellas.

Quan el 26 de gener del 2021 va deixar el Consell de Ministres per ser el cap de llista del PSC a la Generalitat, aquest llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona i MBA per l’IESE va ser objecte de mirades de menysteniment com si ell fos víctima d’una suposada astúcia de Miquel Iceta a l’hora de ser enviat a l’escorxador de liderar l’oposició al Parlament mentre que l’incombustible líder del PSC i amant dels haikus feia el salt a Madrid i esdevenia ministre de Cultura. Avui, ironies del destí, Iceta és una nota a peu de pàgina en la Catalunya postprocés com a ambaixador d’Espanya davant la Unesco a París, mentre que Illa és el president socialista amb més poder perquè ni Pasqual Maragall (2003-2006) ni José Montilla (2006-2020) van poder governar la Generalitat en solitari com farà ell. Tot un cim biogràfic per a qui va ser alcalde de la Roca del 1997 al 2005 i per a qui a partir del 2020 va rebre mofes primer a Catalunya pel fet que Pedro Sánchez li confiés una cartera aparentment buida de competències com la de Sanitat i, més tard, a Madrid pel fet de ser un filòsof qui gestionés la pandèmia. “El filósofo” era l’etiqueta que volia ser despectiva i amb què se l’atacava a la Villa y Corte com si associar algú amb el pensament fos una ofensa. En aquell any que va del gener del 2020 al gener del 2021 Illa es va guanyar l’admiració dels ministres del PSOE però també dels de Podem, fins al punt que és impossible escoltar un antic company seu del Consell de Ministres que no parli meravelles d’ell des d’un punt de vista polític i humà. Amb Sánchez, a més, ha forjat una amistat i una entesa política que es visualitza amb les ja clàssiques cites del G-2 al Fornet del Poblenou, on té la seu el PSC. En veure que Illa portava el PSC dels 33 escons del 2021 als 42 del 12 de maig del 2024 que li han obert el Pati dels Tarongers, Rufián va exclamar al Congrés que era un polític “avorrit” el que guanyava. “Seriós. Això és el que és. Rufián s’ha oblidat del més important”, va corregir el diputat del PSC José Zaragoza aquell dia al pati del Congrés. El filòsof amant de la temprança i enemic de l’estridència podrà ara examinar-se de seriositat com a 133è president.