L’espanyolisme perd posicions clau a l’eurocambra
El PP i Cs deixen de liderar les comissions de Peticions i d’Afers Jurídics
La suma d’un socialista a la mesa pot desencallar l’ús del català a la cambra
L’espanyolisme ha perdut el control sobre les comissions al Parlament Europeu (PE) que va fer servir la legislatura passada per atacar l’independentisme: la comissió d’Afers Jurídics i de Peticions, presidides abans per Ciutadans i el PP. L’eurodiputada popular Dolors Montserrat ha perdut la presidència de la comissió de Peticions i ara en serà vicepresidenta primera, i la comissió d’Afers Legals continua quedant en mans del liberals, però ja sense Ciutadans, que no va aconseguir treure cap eurodiputat en els comicis europeus del juny.
La sortida de Cs del Parlament Europeu també suposa un daltabaix per a l’espanyolisme a la cambra, tot i que es veu en part compensada per l’augment de representants del PP i Vox. Tot i així, la desaparició de Ciutadans pot fer desencallar algunes qüestions pendents, com per exemple la petició perquè el català esdevingui llengua de treball a la cambra.
En la legislatura passada les comissions d’Afers Jurídics i Peticions van ser la plataforma des de la qual el PP, Cs i Vox van engegar la confrontació europea contra l’independentisme. La comissió de Peticions, presidida per Montserrat, va estar envoltada de polèmica la legislatura passada per crítiques sobre un ús partidista per part de la popular. Entre altres, Montserrat va impulsar un informe i una missió d’europarlamentaris per avaluar el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes, va tirar endavant un debat sobre la llei d’amnistia o va desestimar, en canvi, una petició sobre el bloqueig del PP a la renovació del Consell General del Poder Judicial. L’ara també eurodiputat del PP Adrián Vázquez, que en l’anterior legislatura ho era de Ciutadans, ja no serà president de la comissió d’Afers Jurídics, des de la qual va tractar la immunitat dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els tres eurodiputats van acusar Vázquez de falta d’imparcialitat en els processos, amb declaracions públiques dures contra els representants independentistes, que les han arribat a fer servir en els procediments davant la justícia europea com a prova per intentar tombar, per exemple, la retirada de la immunitat. Sota la presidència de Vázquez, que va deixar Cs davant la imminent desaparició del partit al Parlament Europeu i ara s’ha sumat a les files del PP, la comissió d’Afers Jurídics no va validar les credencials dels eurodiputats de Junts. Vázquez va elevar la qüestió a la presidenta del PE, Roberta Metsola, que la va deixar en un calaix. En aquesta legislatura, Vázquez serà vicepresident de la comissió d’Afers Constitucionals.
López i el català
En la nova legislatura, el socialista Javi López és el representant català amb la posició més rellevant dins de l’eurocambra en haver estat escollit com un dels 14 vicepresidents. Com a membres de la mesa del PE, una de les qüestions que els vicepresidents poden haver de debatre durant aquesta legislatura és la de permetre o no l’ús del català als plens del Parlament Europeu.
Tot i que cap català serà president de cap comissió europarlamentària aquesta legislatura, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba serà la vicepresidenta tercera de la comissió de Cultura i Educació, que estarà liderada per l’alemanya Nela Riehl, de la mateixa família política que Riba. Per la seva banda, Montserrat continuarà a la comissió de Peticions, ara com a vicepresidenta primera. En general, els eurodiputats catalans han optat aquesta legislatura per les comissions d’àmbit social i per apartar-se de les relacionades amb la indústria, l’economia o la defensa.
Més enllà de les comissions europarlamentàries, una de les qüestions que el Parlament Europeu té pendent d’abordar és la petició perquè el català es pugui fer servir com a llengua de treball. La legislatura passada un dels principals obstacles era la manca d’una majoria clara a la taula de vicepresidents. Aleshores, els grups que s’havien mostrat favorables a la proposta –socialistes, Verds i l’Esquerra– sumaven sis membres a la mesa. Ara, els socialistes han passat de quatre a cinc membres i la desaparició de Cs al PE pot fer que els vicepresidents liberals –grup del qual formava part la formació– es decantin per no bloquejar la proposta.