estats units
Harris promet construir una “economia d’oportunitats” als EUA
Garanteix que lluitarà per reduir el cost dels aliments i que perseguirà les empreses que inflen els preus
La vicepresidenta i candidata demòcrata a la presidència, Kamala Harris, ha presentat aquest divendres les línies generals d’un pla per a crear una “economia d’oportunitats” als Estats Units i s’ha centrat a prometre que lluitarà per reduir el cost dels aliments i perseguir empreses que inflen els preus.
“Vull parlar de construir el que he anomenat l’economia d’oportunitats”, ha explicat en un esdeveniment electoral a Raleigh (Carolina del Nord), on ha dit que hi ha productors i empreses del sector alimentari que “no segueixen les normes” i que si és elegida presidenta, les perseguirà.
“La meva principal prioritat és reduir els alts costos on importen més, en el cost dels aliments”, ha indicat la vicepresidenta en la primera presentació de la seva política econòmica si arriba a la Casa Blanca després de les eleccions del 5 de novembre.
Segons Harris, hi ha empreses “oportunistes” en el sector alimentari que estan inflant artificialment els preus i que aquells que no segueixen les normes “han de rendir comptes”.
La vicepresidenta ha assenyalat que grans empreses estan registrant beneficis rècord i “mentre algunes cadenes de supermercats transfereixen l’estalvi de cost al consumidor, unes altres no ho fan”.
El seu pla en cas de derrotar al republicà Donald Trump i prendre el poder també ha posat el seu focus en el sector immobiliari.
“Com a presidenta treballaré en associació amb la indústria per a construir els allotjaments que es necessiten, tant per a comprar com per a llogar. Per a finals del meu primer mandat acabarem amb l’escassetat d’habitatge dels Estats Units construint tres milions de noves cases i lloguers”, ha dit.
La vicepresidenta i candidata demòcrata ha recordat l’esforç que li va costar a la seva família fer-se amb la seva pròpia casa: “La meva mare va estalviar durant una dècada per a comprar-se una. Jo era adolescent quan aquest dia va arribar finalment. (...) Quan sigui triada faré que sigui una prioritat rebaixar els costos i augmentar la seguretat econòmica per a tots els estatunidencs”.
El seu full de ruta econòmic apunta igualment a les retallades d’impostos. En concret, vol recuperar ajudes fiscals per tenir fills i proporcionar fins a 6.000 dòlars en alleujament fiscal per a les famílies d’ingressos mitjans i baixos durant el primer any de vida dels seus fills, i reduir els impostos fins a 1.500 dòlars per a aquells treballadors de primera línia que no estan criant a un fill a casa.
Harris també aspira al fet que els estatunidencs estalviïn uns 700 dòlars en el pagament de la seva assegurança mèdica.
“Comparin el meu pla amb el que Trump vol fer. Planeja oferir a les multimilionàries retallades massives d’impostos un any darrere l’altre. (...) Per a saber de qui es preocupa algú cal mirar per qui lluita. Donald Trump ho fa pels multimilionaris i les grans corporacions. Jo lluitaré per a retornar diners als estatunidencs treballadors i de classe mitjana”, ha conclòs.
Els republicans qualifiquen de comunista el seu pla
El pla que guiarà els seus eventuals primers 100 dies en el poder estava ja en el punt de mira per part dels republicans, que l’han qualificat de comunista. “Si el govern comença a fixar els preus, la qual cosa inevitablement succeeix és que el preu es fixa per sota del cost marginal i l’oferta s’esgota. Estan inflant el globus (de la inflació) novament. És una proposta molt, molt potencialment nociva”, va dir aquest divendres en una trobada amb la premsa qui fora el president del Consell d’Assessors Econòmics en l’Administració de Trump (2017-2021).
L’economia s’erigeix en un tema clau per als votants i segons una enquesta publicada la setmana passada per l’emissora NPR i la cadena PBS els estatunidencs confien més en Trump que en Harris per a manejar l’economia.
En termes generals, no obstant això, la vicepresidenta segueix al capdavant: la mitjana de sondejos realitzada per la web FiveThirtyEight apunta que recapta el 46,3% de les intencions de vot, 2,6 punts més que l’exmandatari.
