Estat francès
Alliberament republicà 80 anys després
París commemora l’entrada d’excombatents antifranquistes el 1944 per posar fi a la dominació nazi
D’aquests soldats no en queda cap de viu, però sí una trentena de francesos de la divisió Leclerc
L’historiador Robert Coale revisa el mite de La Nueve, amb un De Gaulle gelós dels participants estrangers
Des de fa vint anys, coincidint amb el seixantè aniversari, s’ha recuperat el paper dels republicans espanyols i catalans que van ser els primers d’entrar fins a l’ajuntament de París per alliberar-la dels nazis la nit del 24 d’agost del 1944. El 2004, l’Ajuntament va inaugurar una placa de recordatori al moll del Sena. El 2015, el jardí del consistori es va rebatejar com Els Combatents de La Nueve, el sobrenom de la columna del capità Dronne i el tinent valencià Amado Granell. I aquest 2024, el president francès, Emmanuel Macron, encapçalarà diumenge l’homenatge del vuitantè aniversari en el recorregut pel sud de la capital. Ja no queda cap d’aquests republicans vius, però sí una trentena de francesos de la resta de la segona divisió blindada de Leclerc i l’historiador Robert Coale ens revisa part del mite com un dels màxims coneixedors del tema.
“No sé si em guanyaré enemics, però jo crec que fins i tot ara s’exagera amb aquesta participació”, ens comença explicant l’hispanista estatunidenc, professor a la Universitat de Rouen-Normandia, que també va estudiar al seu moment el batalló Lincoln, de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, al seu pas pel Priorat.
“Els components de La Nueve van ser els primers a arribar i ara es parla d’ells en la seva justa mesura, però no van haver de combatre. Els combats van ser l’endemà amb la divisió Leclerc. Jo diria que van tenir un paper de celebritat, encara que tampoc no eren tots espanyols. Hi havia moltes altres minories a la divisió Leclerc”, precisa Coale, que després d’anys d’investigació espera poder publicar l’any que ve el seu llibre sobre aquesta qüestió, tot i que avança part de les seves descobertes en articles puntuals. I també va ser el conseller històric del còmic del valencià Paco Roca Los surcos del azar, que novel·la l’odissea d’un d’aquests republicans, el canari Miguel Campos.
En el context del vuitantè aniversari, l’hispanista recorda que a la divisió Leclerc, que provenia de l’exèrcit de la França Lliure de De Gaulle del nord d’Àfrica i va desembarcar a Normandia l’1 d’agost amb uns deu mil homes, hi havia una majoria de francesos, incloses llavors les colònies magribines, sobretot d’Algèria, però també portuguesos, italians i alemanys antifeixistes. D’aquests 10.000, “hi devia haver un màxim de 500 republicans espanyols”, ens detalla. I puntualitza, perquè no se’l “mal interpreti”, que aquests republicans “també van tenir un paper destacat en d’altres batalles, a París i, sobretot, en la que va obrir el camí cap a Estrasburg, de la qual ningú en parla, la de Badonviller el 17 de novembre”. “Després d’aquesta batalla, La Nueve es va transformar i es va passar a dir la Unitat Franco-Espanyola”, hi afegeix.
Com a recreació d’aquella entrada a París, aquest 24 d’agost s’inaugurarà una placa en homenatge a la columna Dronne al passatge dels Peupliers, per on va passar La Nueve aquella nit en direcció a la plaça d’Itàlia, en un acte que finalitzarà amb un ball a la plaça de l’ajuntament.
Debat pels protagonismes
I aquest 25 d’agost es reproduirà l’entrada de tota la divisió Leclerc l’endemà des de la Porta d’Orleans, una mica més a l’oest, fins a la plaça Denfert-Rochereau –on hi ha el Museu de l’Alliberament Leclerc-Moulin–, en què la presidència francesa concentrarà el gruix de la commemoració amb una desfilada militar i una seqüència de testimonis i vídeos retransmesos en pantalles gegants. Fonts de l’Elisi concreten que es destacarà, com de costum, el paper que van tenir els espanyols”.
Entre els testimonis presents, hi ha d’haver supervivents de la divisió. De fet, a mesura que es produïen baixes des de Normandia el seu contingent s’anava reemplaçant amb soldats francesos més joves. Coale ens adverteix de la interpretació d’aquesta commemoració. “Es crearà malestar entre la trentena d’excombatents de la divisió Leclerc encara vius en funció del protagonisme d’uns i altres, em va dir el general Jean-Paul Michel”, subratlla l’historiador referint-se al president de la Fundació del Mariscal Leclerc.
Aquest és un debat que continuarà obert. Fa vuitanta anys, quan De Gaulle va arribar i va desfilar el 26 d’agost pels Camps Elisis, escortat per membres de La Nueve, malgrat això, en el seu discurs només va parlar dels francesos i tampoc va fer esment de les dues divisions estatunidenques que van entrar simultàniament amb la Leclerc. En un objectiu clar de legitimar el seu poder i evitar un protectorat americà com a Alemanya.
Relats confrontats
En aquesta línia, el secretari de l’Associació 24 d’Agost 1944-La Nueve, Aimable Marcellan, fill d’anarquistes catalans que van fugir al final de la Guerra Civil, també recorda quins són els seus principis. “Hi ha el relat del nacionalisme francès que diu que el poble francès es va alliberar tot sol”, ens explica Marcellan. “I n’hi ha un altre que diu que van ser els republicans espanyols que van alliberar París, i tampoc ho expliquem així. Sempre diem que hi va haver molts estrangers que van lluitar per l’alliberament de França i Europa.”
Encara que en una cosa aquesta associació no transigeix. “Entre la Porta d’Orleans i la plaça Denfert-Rochereau, seguirem la desfilada dels vehicles militars amb les banderes republicanes”, destaca.