Política

Un ajuntament “en construcció”

La població de Piera està dispersa en una vintena de nuclis, fet que en complica la cohesió territorial

El govern municipal vol completar una plantilla que considera que a hores d’ara és insuficient

Alguns dels serveis públics tenen concessions que estan pendents d’un procés de regularització

Els contractes de l’escola de música i la deixalleria no s’han licitat mai i altres estan caducats

Piera és la segona loca­li­tat més poblada de la comarca de l’Anoia, amb més de 17.000 habi­tants. És el muni­cipi de referència de l’ano­me­nada Anoia sud, el ter­ri­tori de la comarca que limita amb l’Alt Penedès i el Baix Llo­bre­gat. Una de les pecu­li­a­ri­tats de Piera és la dis­persió de la seva població, que està repar­tida en 19 bar­ris, qua­tre pobles i el nucli prin­ci­pal, en més de 57 quilòmetres qua­drats. Aquesta dis­persió de la població con­di­ci­ona la gestió muni­ci­pal i la pres­tació de ser­veis. L’asfal­tat i el man­te­ni­ment de car­rers, el cla­ve­gue­ram, el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua, el trans­port públic, el trans­port esco­lar, la segu­re­tat... La com­ple­xi­tat es mul­ti­plica per tants nuclis habi­tats als quals cal pres­tar els ser­veis. Un d’aquests ser­veis bàsics és el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua, que presta una empresa muni­ci­pal. Actu­al­ment es perd per les cano­na­des un 35% de l’aigua que hi cir­cula, una situ­ació que es vol rever­tir amb actu­a­ci­ons en una xarxa tan enorme com el terme muni­ci­pal. Entre les més impor­tants, hi ha pre­vista la inversió d’1,3 mili­ons d’euros en millora de la xarxa, que inclou la digi­ta­lit­zació de la xarxa per poder fer diagnosi del seu estat i poder-hi detec­tar les prin­ci­pals fui­tes.

La capi­tal de l’Anoia sud

Piera exer­ceix infor­mal­ment la capi­ta­li­tat del sud de la comarca de l’Anoia, un ter­ri­tori que for­men també muni­ci­pis com Cabrera d’Anoia, Mas­quefa, els Hos­ta­lets de Pie­rola i Vall­bona d’Anoia, que man­te­nen una estreta col·labo­ració en dife­rents àmbits. Un dels dar­rers exem­ples ha estat con­sen­suar mesu­res de segu­re­tat després de l’apu­nya­la­ment d’un jove durant una festa a Mas­quefa. Arran d’aquell fet els muni­ci­pis replan­te­ja­ran el model de fes­tes majors, fina­lit­za­ran les acti­vi­tats a les 3 de la mati­nada i es com­pro­me­ten a garan­tir la segu­re­tat durant els actes que se cele­brin en aquests pobles.

En l’àmbit de la segu­re­tat, els muni­ci­pis també recla­men des de fa anys una comis­sa­ria dels Mos­sos, donat que el ser­vei que es presta a la zona depèn de la comis­sa­ria d’Igua­lada, a 20 quilòmetres. Una rei­vin­di­cació endèmica del ter­ri­tori que s’ha fet rea­li­tat recent­ment és la vari­ant de Piera de la car­re­tera B-224, inau­gu­rada al juny després d’una inversió de 7 mili­ons. La via acu­mu­lava una ele­vada sinis­tra­li­tat que es pretén reduir amb aquesta vari­ant i el des­do­bla­ment del tram Mar­to­rell-Sant Esteve Ses­ro­vi­res.

Govern PSC-ERC

Les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals van donar un resul­tat ajus­tat a Piera: Sumem per Piera (PSC) va gua­nyar ERC per només dos vots de diferència. Junts –que tenia l’alcal­dia– va que­dar en ter­cera posició. Com­ple­ten el con­sis­tori dos regi­dors de Som Piera, dos regi­dors de Vox i un del PP. La soci­a­lista Carme González és l’alcal­dessa i la repu­bli­cana Neus Núñez és la pri­mera tinent d’alcalde. En tots dos casos era la pri­mera vegada que es pre­sen­ta­ven. La can­di­da­tura soci­a­lista inte­grava també l’espai pie­renc dels Comuns, Ara és Demà.

Endreçar l’ajun­ta­ment

El govern de coa­lició entre Sumem per Piera (PSC) i ERC es va mar­car com a objec­tiu posar al dia l’ajun­ta­ment, la seva orga­nit­zació i els ser­veis que presta. Tots dos par­tits –i Junts– han gover­nat al muni­cipi ante­ri­or­ment, per això ningú fa escarni ni asse­nyala cul­pa­bles d’una situ­ació difícil d’enten­dre en un muni­cipi de més de 17.000 habi­tants. A la plan­ti­lla de l’ajun­ta­ment, el govern cal­cula que hi fal­ten entre 25 i 30 tre­ba­lla­dors de dife­rents per­fils per poder pres­tar els ser­veis. Fal­ten figu­res tan bàsiques com un tècnic de cul­tura, cosa que obliga els regi­dors a assu­mir també tas­ques exe­cu­ti­ves. Més precària és la situ­ació de la Poli­cia Local, amb una plan­ti­lla insu­fi­ci­ent que va impli­car dei­xar torns sen­cers sense cobrir durant l’ante­rior man­dat. Igual­ment greu és la situ­ació de molts con­trac­tes de ser­veis que, en alguns casos, fa dècades que estan sense regu­la­rit­zar. Per exem­ple, el de reco­llida d’escom­bra­ries és del 1983, el de la gestió del bar del Casal de Joves i Grans és de fa 28 anys, els de la pis­cina muni­ci­pal i el de la llar d’infants fa qua­tre anys que estan cadu­cats i els de l’escola de música i la dei­xa­lle­ria no s’han lici­tat mai.

I encara un altre aspecte anòmal. L’Ajun­ta­ment de Piera acu­mula mili­ons d’euros de roma­nent de tre­so­re­ria, diners que no s’han gas­tat. A banda de tapar des­pesa cor­rent, aquests diners per­me­tran a l’actual govern desen­vo­lu­par inver­si­ons per valor de 12 mili­ons en els pro­pers dos anys, com obres d’asfal­tat, un nou espai per als cos­sos de segu­re­tat, l’ofi­cina d’atenció ciu­ta­dana, la reforma del Tea­tre Foment i nous parcs i pla­ces, entre d’altres. Aquest estalvi acu­mu­lat con­trasta amb la puja d’impos­tos apro­vada per a aquest exer­cici, que Junts con­si­dera la més impor­tant dels dar­rers 30 anys. Un 15% d’aug­ment de l’IBI de mit­jana, un 23% en per­mi­sos d’obres o un 12% en el rebut de les escom­bra­ries domèsti­ques.

Un dar­rer man­dat con­vuls

El man­dat ante­rior va ser espe­ci­al­ment con­vuls. Va arren­car amb un pacte entre Junts i ERC que va fer alcalde el repu­blicà Jordi Madrid. Mig any després, la secretària muni­ci­pal va denun­ciar-lo per pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats en el nome­na­ment d’un càrrec de la Poli­cia Local i en la gestió de tar­ge­tes mone­der pels ser­veis soci­als. Madrid sem­pre ha sos­tin­gut que aques­tes denúncies eren part d’una estratègia per fer fora ERC del govern. De fet, amb aques­tes denúncies com a argu­ment, Junts es va aliar amb el PSC i Ara és Demà (Comuns) per pre­sen­tar una moció de cen­sura a finals del 2020. Més enllà, els par­tits polítics també han tin­gut un man­dat mogut. Les primàries a ERC les va gua­nyar Neus Núñez en lloc de Jordi Madrid. I a Junts, l’acord amb l’entorn de l’antic PDe­CAT –sota la marca Impul­sem Penedès– va expul­sar el can­di­dat que ja havien desig­nat prèvia­ment des de Junts: Marc Romeu. El bene­fi­ciat va ser el lla­vors alcalde, Josep Llo­part. Aquests movi­ments van tenir la seva tra­ducció directa en el mapa muni­ci­pal: Madrid i Romeu van impul­sar un nou par­tit, Som Piera, que va obte­nir dos regi­dors fa un any.

L’impuls pierenc a la Sagrada Família de Gaudí
És probable que el temple de la Sagrada Família tingui l’aparença actual, en part, gràcies a una veïna de Piera. El 1885, la burgesa pierenca Isabel Bolet es va presentar a Antoni Gaudí oferint-se a finançar la construcció d’una capella de la petita església que s’estava aixecant als afores de Barcelona. La dona va posar com a condició que estigués dedicada a santa Isabel, el seu nom, però Gaudí no va acceptar l’oferiment perquè la santa no pertanyia a la família de Jesús. L’arquitecte, en un darrer esforç per no perdre els inesperats diners, va demanar a la dona que no s’oblidés d’ell quan morís. I així va ser. En morir, el 1888, va llegar una enorme fortuna per construir la Sagrada Família. Uns diners que van permetre a Gaudí canviar totalment el disseny de l’església que estava fent i construir bona part de la façana del Naixement, la més identificativa del temple. La identitat d’aquesta dona va quedar en l’anonimat fins que Julià Bretos la va identificar, i va immortalitzar la seva història a la novel·la ‘La dama sin rostro’. L’Ajuntament de Piera li va retre un homenatge l’any passat al cementiri del municipi, on continua enterrada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia