Política

Europa

La ultradreta es fa forta al Regne Unit

Costa molt de controlar perquè no té líders clars, sinó influenciadors, i es comunica per internet

El partit de Farage, amb un 14% de suport, comparteix moltes de les preocupacions dels extremistes

De fons hi ha por per l’arribada massiva de sensepapers i el desequilibri regional nord-centre

La immigració il·legal s’ha disparat des de l’entrada en vigor del ‘Brexit’, el gener del 2020

El Regne Unit ha vist aquest mes com es produïen els pit­jors dis­tur­bis en més de deu anys, pro­vo­cats per l’extrema dreta anglesa després de la mort de les tres nenes de South­port cau­sada per un menor. Les pro­tes­tes i els alda­rulls es van pro­duir després que cir­culés per les xar­xes soci­als la falsa infor­mació que l’ata­cant era un immi­grant sense papers que havia arri­bat per mar. Això va ser el que va enfu­ris­mar la gent. Però qui hi havia al dar­rere d’aques­tes men­ti­des i qui forma l’extrema dreta al Regne Unit?

La pri­mera orga­nit­zació fei­xista al Regne Unit va ser la dels Fei­xis­tes Britànics, fun­dada el 1923 per una dona, Rotha Lin­torn-Orman, ins­pi­rada en el par­tit de Benito Mus­so­lini a Itàlia. El pri­mer gran par­tit movi­ment pro­nazi va ser la Lliga Impe­rial Fei­xista, fun­dada el 1929 per l’anti­se­mita i racista Arnold Leese. Els anys trenta van estar domi­nats per les cami­ses gri­ses d’Oswald Mos­ley i la seva Unió Britànica de Fei­xis­tes (BUF), que va arri­bar a tenir 40.000 segui­dors i defen­sava la “pre­ferència impe­rial”, que con­sis­tia a afa­vo­rir fis­cal­ment els pro­duc­tes de les colònies abans que els estran­gers.

Durant la Segona Guerra Mun­dial, els líders fei­xis­tes van ser inter­nats –segons la regu­lació de defensa britànica– perquè no col·labo­res­sin amb els nazis.

Després de la guerra, el fei­xisme es va afe­blir al Regne Unit, però no va morir del tot i va res­sor­gir als anys cin­quanta amb l’arri­bada de tre­ba­lla­dors afro­ca­ri­benys, prin­ci­pal­ment per recons­truir el país. Es van crear petits grups que van con­fluir el 1969 al Front Naci­o­nal, que es va fer gran amb la pro­testa per l’arri­bada dels 30.000 indis expul­sats d’Uganda accep­tats pel govern. Als anys vui­tanta, l’extrema dreta va per­dre força arran de l’arri­bada de Thatc­her i la seva dura política migratòria.

Les dècades de 1990 i 2000 van estar domi­na­des pel Par­tit Naci­o­nal Britànic (BNP). El 2009 Step­hen Yax­ley-Len­non, àlies Tommy Robin­son, un hoo­li­gan, va fun­dar la Lliga de Defensa Anglesa (EDL), un movi­ment con­tra l’extre­misme islàmic a Luton for­mat per hoo­li­gans, en un intent de poli­tit­zar-los. L’EDL va ser dis­solt al cap de poc.

“Sem­pre hi ha hagut un grup d’extrema dreta gran [al Regne Unit], però des del 2010 no hi ha un grup que mogui l’extrema dreta, ara és més un feno­men d’inter­net que fa que la gent surti als car­rers”, explica a El Punt Avui el pro­fes­sor Matt­hew Feld­man, expert en extrema dreta de la Uni­ver­si­tat de York.

La nova extrema dreta que s’ha mos­trat ara està for­mada per una sèrie d’influ­en­ci­a­dors d’inter­net, entre els quals hi ha mem­bres d’Acció Naci­o­nal, l’únic grup d’extrema dreta pro­hi­bit al Regne Unit, con­si­de­rat ter­ro­rista; mem­bres de l’orga­nit­zació neo­nazi Alter­na­tiva Patriòtica, molt mino­ritària; Tommy Robin­son, que escriu a X des de Xipre, on està no se sap del cert si fugat de la justícia, i la seva mà dreta, Danny Tommo, que penja vídeos a You­Tube des d’Angla­terra.

Fan­ta­sies peri­llo­ses

Robin­son estava vetat a la pla­ta­forma fins que la va com­prar Elon Musk, que també ha fet córrer infor­mació a favor dels motius de l’extrema dreta. Cap d’ells va fer cap crida a la violència ni van dir res que pogués pro­vo­car que se’ls denunciés.

També hi ha l’actor Lau­rence Fox, fun­da­dor del par­tit Reclaim, molt sem­blant al Reform de Nigel Farage, que es des­marca de la violència però, alhora, diu que els vio­lents tenen part de raó, com fa Farage. La violència és el límit. “Quan diuen «Ja n’hi ha prou» o «Atu­reu les bar­ques» o «Volem que ens tor­nin el nos­tre país», es refe­rei­xen que volen una versió del Regne Unit en què no hi hagi diferències cul­tu­rals, com­par­tei­xen una nostàlgia de l’Imperi britànic i bus­quen homo­geneïtzar el país, que tots par­lin igual, i aques­tes fan­ta­sies poden ser molt peri­llo­ses, i això és el que motiva els extre­mis­mes de dreta”, diu Feld­man.

A les pro­tes­tes per les nenes de South­port hi havia molta gent que no forma part de l’extrema dreta però sim­pa­titza amb mol­tes de les seves idees. I aquí hi ha part dels votants de Nigel Farage, que repre­sen­ten el 14% de la població. Keir Star­mer, tot i haver gua­nyat les elec­ci­ons del 4 de juliol amb una gran majo­ria, només va treure el 33% del vot. Reform no és extrema dreta, sinó dreta popu­lista antiim­mi­gració. I l’extrema dreta pro­tes­tava con­tra la política migratòria labo­rista. De fet, els dis­tur­bis es van pro­duir després que arribés al poder Star­mer amb un pro­grama de cen­tre i amb polítiques molt allu­nya­des de les de la facció dura dels con­ser­va­dors els últims anys.

Solució pun­tual

Al Regne Unit hi ha un pro­blema molt greu amb la immi­gració il·legal, que està dis­pa­rada des del Bre­xit, i també un enorme dese­qui­li­bri econòmic regi­o­nal entre el nord i el sud. Aquest va ser un dels motius perquè van votar John­son el 2019. Però res no va can­viar. Aques­tes pro­tes­tes i els alda­rulls es van pro­duir en zones depra­va­des, prin­ci­pal­ment del cen­tre i nord.

Star­mer ha acon­se­guit atu­rar la violència amb mà dura per mitjà de judi­cis exprés i igua­lant els delic­tes d’odi a les xar­xes amb la resta. Ha fre­nat la violència, però no els motius que hi han por­tat. Aquesta serà una solució molt més com­pli­cada i de llarga durada perquè els pro­ble­mes són molt pro­funds.

14
per cent
de la població total britànica representen els votants de Nigel Farage, líder de Reform UK


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia