Política

Orient Mitjà

Foc creuat amb la mirada a Gaza

Israel i Hezbol·là protagonitzen la major hostilitat en els últims divuit anys apuntant contra posicions militars

Les tropes israelianes bombardegen quaranta objectius de la milícia xiïta en un atac extensiu i “preventiu”

El grup libanès llança 320 projectils en la “primera fase” de la resposta per l’assassinat del seu comandant

L’escalada de tensió coincideix amb un moment clau de les negociacions per a un alto el foc a Gaza

La milícia libanesa Hezbol·là i les tropes israelianes donaven ahir al final del dia l’episodi per acabat, però l’enorme quantitat d’artilleria que havien intercanviat hores abans deixava clar a l’adversari el nivell de preparació de cada una de les parts de cara a l’eventual esclat d’una guerra oberta.

El cel que cobreix la frontera israeliano-libanesa va brillar amb força diumenge a la matinada amb les majors hostilitats que el conflicte ha registrat des de l’octubre, però també amb la major escalada que el territori ha vist en gairebé dues dècades. Les Forces Aèries Israelianes haurien enlairat fins a 100 avions de combat per llançar un atac “intens i extensiu” contra 40 posicions militars de Hezbol·là, que haurien deixat tres víctimes mortals –una d’elles militant d’Amal, aliat de Hezbol·là–. Alhora, la milícia libanesa va penetrar l’espai aeri israelià amb més de 320 projectils –la majoria interceptats–, sense que es tingui constància de víctimes o ferits.

Les autoritats israelianes asseguren que van detectar la mobilització d’actius militars de Hezbol·là i descriuen la seva operació com un moviment preventiu. El servei d’intel·ligència i l’exèrcit del país hebreu estan en alerta màxima des del 30 de juliol, quan van bombardejar un edifici residencial en un barri densament poblat de Beirut per tal d’eliminar el més alt comandant de Hezbol·là, en un atac que va deixar diverses víctimes civils, entre elles dos infants.

Hassan Nasrallah, secretari general de la milícia libanesa, va adreçar-se ahir als seus seguidors amb un discurs des del seu amagatall per confirmar que l’atac era part de l’esperada resposta per l’assassinat del comandant. Nasrallah va afirmar que la milícia “havia tingut cura de no atacar civils” i va corroborar que el grup havia apuntat contra diverses bases militars. També va desmentir que cap dels atacs arribés a impactar contra els seus objectius i va afegir-hi que l’operació no tenia la intenció d’apuntar contra l’aeroport de Ben Gurion ni altres infraestructures civils.

L’organització xiïta va avançar que aquesta era només “la primera fase” de la resposta contra Israel, però va deixar la porta oberta a no anar més enllà en funció de com avancin els esdeveniments. La milícia ha vinculat des del 8 d’octubre passat les seves hostilitats contra Israel a la situació a Gaza, assegurant que aturaran els atacs quan la pau torni a l’enclavament palestí. En les darreres hores, Reuters havia informat que les negociacions al Caire (Egipte) per arribar a un alto el foc estaven fracassant en l’intent d’aconseguir progressos.

La por s’estén al Líban

Tot i treure múscul, tant Israel com Hezbol·là continuen ara com ara complint les normes no escrites del conflicte que mantenen des de l’octubre passat i se centren a apuntar contra objectius militars, deixant de banda els civils. Però hi ha excepcions. Israel ha assassinat civils en atacs quirúrgics que ha llançat contra milicians en zones poblades del Líban i també ha bombardejat amb armes de precisió vehicles o edificis on només hi havia famílies –oficialment, són errades d’intel·ligència–. La setmana passada, un assassinat selectiu en una carretera a Saida va acabar amb la vida de Khalil al Maqdah, un dels líders de Fatah al Líban. Es tractava de la primera vegada des del mes d’octubre que Israel atacava un membre de la mateixa organització de Mahmoud Abbas, president de l’Autoritat Palestina, cosa que molts van percebre també com un trencament de les normes establertes.

Que els llançamíssils no apuntin contra objectius civils no vol dir que la vida quotidiana no es vegi interrompuda. Recórrer els municipis fronterers, tant al sud del Líban com al nord d’Israel, permet veure l’afectació sobre la població civil. Més de 150.000 persones entre ambdós bàndols de la frontera han marxat de casa i no saben quan hi podran tornar. Al cantó libanès, hi ha un marge de 10 quilòmetres cap a l’interior del territori en què els municipis registren una destrucció similar a la de la Franja de Gaza.

Al Líban, la por s’estén. Els bombardejos israelians són cada cop més freqüents a la Beqaa, lluny de la frontera amb Israel, i es tem també que els sobrepoblats camps de refugiats palestins al Líban, on Hamàs i altres milícies hi tenen presència, puguin acabar sent objectiu dels atacs israelians.

Els bombardejos segueixen a Gaza

L’ofensiva israeliana continua activa a la Franja de Gaza, on aquest cap de setmana ha ordenat noves evacuacions al territori central de l’enclavament palestí, incloent-hi parts de Deir el Balah i al camp de refugiats de Maghazi. Amb aquestes darreres ordres, la zona designada com a humanitària a tota la franja es redueix a només el 9% del territori. Només dissabte van registrar-se les morts de 71 persones a tota la Franja, i el total de víctimes des de l’octubre ja sobrepassa les 40.400.

La successió d’expulsions fa que la població civil fugi d’una banda a l’altra carregant unes poques pertinences en bosses de plàstic. Grups humanitaris afirmen que no poden establir serveis en un territori sotmès a bombardejos on la població es veu immersa en una fugida constant. L’ONU i altres grups demanen un alto el foc de set dies per poder entrar a la Franja i vacunar contra malalties que estaven erradicades al territori.

Moltes famílies opten per establir-se a les platges de Gaza.“Només tinc aquesta bosseta de zaatar per alimentar-lo”, deia a la premsa, des de l’interior de la seva tenda de campanya, la mare d’un infant malalt: “Digues-me què se suposa que he de fer”, concloïa desesperada. “Viure amb aquesta por no és vida”, deia el pare de quatre criatures en una altra tenda: “Per estar així, és millor que ens matin.”

100
avions
de guerra hauria mobilitzat Israel en l’atac “preventiu” de diumenge a la matinada contra posicions de Hezbol·là al sud del Líban.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia