Lloret, el paradís del turisme
Lloret és la població que més ha crescut en el conjunt de les comarques de Catalunya en nombre d’habitants
Junts va abandonar l’equip de govern a principis d’estiu i ara governen el PSC i En Comú en minoria
Segons les dades aportades per la policia local, aquest any ha disminuït el nombre de delictes més greus
El municipi de Lloret de Mar és conegut arreu del país i gran part de l’estranger, sobretot a la temporada d’estiu. Lloret, que pertany a la comarca de la Selva, té una extensió de més de 48 quilòmetres quadrats i està format pel nucli urbà i per un seguit de veïnats i 39 urbanitzacions. Dins d’aquesta extensió de terreny, es troben més de set quilòmetres de platja amb bandera blava: la platja Gran de Lloret de Mar –és la platja de més longitud, de més d’un quilòmetre–, la platja de Fenals, sa Boadella, sa Caleta, cala Trons, Santa Cristina, platja Treumal i cala Canyelles.
Al municipi hi viuen 41.159 persones, segons dades del padró del 2023, un 6,72% més que l’any anterior, cosa que converteix Lloret en la població que més ha crescut en el conjunt de les comarques de Catalunya en nombre d’habitants l’últim any, i també en la quarta localitat de la demarcació de Girona amb més població, darrere de Girona, Figueres i Blanes. Però a l’estiu aquest nombre d’habitants s’incrementa de manera exponencial: a mesura que arriba l’època estival, els carrers s’omplen de gent, de vida, de música i, també, d’actes incívics que tant el govern actual de l’Ajuntament com la resta de grups de l’oposició volen desarrelar per acostar-se a un turisme més amable i proper amb els veïns i veïnes de Lloret que hi viuen tot l’any. Es calcula que la població arriba fins als 180.000 habitants en temporada alta.
A més a més, Lloret de Mar té una de les quatre llicències de joc de Catalunya, amb el Gran Casino Costa Brava, i un reconegut turisme LGTBIQ+, gràcies als locals d’ambient que hi ha des de la dictadura franquista, als anys seixanta, i al caràcter obert i extravertit dels lloretencs, que han ajudat a construir un destí turístic internacional i variat. Un poble costaner, antigament de pescadors, que va saber transformar el motor de la seva economia i augmentar any rere any la seva població i riquesa, tant cultural com de rendibilitat. De fet, aproximadament el 42% de la població de Lloret és d’origen estranger, amb més de cent nacionalitats, i aquest fenomen s’explica per una economia basada fonamentalment en el turisme.
Però Lloret no és només festa i xerinola: pot presumir de joies arquitectòniques i de patrimoni natural com l’església de Sant Romà, al centre del nucli antic de la vila, d’estil gòtic català i declarada patrimoni arquitectònic de Catalunya. També té el cementiri modernista, únic cementiri de la demarcació gironina integrat a la Ruta Europea de Cementiris i l’Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE) per la seva singularitat artística i històrica, així com poblats ibèrics, castells medievals, ermites i jardins, com el de Santa Clotilde, amb una extensió de 26.830 m² i una escenografia vegetal creada per l’arquitecte Rubió i Tudurí, que combina molts tipus de vegetació i arbres amb escultures romanes de l’època imperial.
Evolució política
Des de l’arribada de la democràcia als municipis de l’Estat espanyol, el 1979, el govern de l’Ajuntament de Lloret de Mar ha estat repartit entre l’antic partit Convergència i Unió (CiU), que va ser el primer d’assumir l’administració local, i el PSC. Després dels quatre primers anys de mandat, els veïns van votar el Partit dels Socialistes de Catalunya, i es van anar alternant els grups municipals al poder fins al 1991, que van governar els socialistes fins al 2003, i del 2003 fins al 2023 va tornar CiU; Junts per Catalunya, l’últim any.
Actualment, a la població governa el PSC, amb Adrià Lamelas d’alcalde, junt amb Lloret en Comú. A l’inici del mandat també van pactar amb Junts, però el grup va abandonar l’equip de govern el 2 de juliol d’enguany per “discrepàncies greus” amb Lamelas i altres regidors del seu partit. Amb aquesta renúncia, el govern de Lloret queda en minoria, amb el PSC (8 regidors) i Lloret en Comú Podem (1), o sigui 9 regidors d’un total de 21. Així i tot, l’alcalde va anunciar que continuarien governant en minoria i que volen parlar amb la resta dels grups d’esquerres de Lloret per arribar a un pacte que afavoreixi el poble i assolir la majoria perduda.
Seguretat, neteja i maregassa
La seguretat i la neteja, entre altres qüestions, són temes que preocupen la població de Lloret, tant, que van convocar una manifestació el 18 d’agost passat per dir “prou” i demanar a les entitats governamentals més seguretat, una neteja més acurada dels carrers i un turisme més selecte, perquè creuen que el turista de “baix cost” comporta incivisme i poc retorn monetari al poble i el seu manteniment. Aquest estiu, però, tot i la sensació d’augment d’inseguretat respecte a l’any anterior, el cap de la Policia Local de Lloret de Mar, César Martínez, va fer públiques les dades delictives d’enguany respecte a les del 2023 i havia disminuït el nombre de delictes més greus i augmentat lleugerament, un 1,59%, el dels furts. En tot cas, l’Ajuntament ha incrementat les actuacions contra la falsificació d’articles i va arribar a un acord amb els empresaris de l’oci nocturn per disposar una desena d’auxiliars per millorar la convivència a la zona. No obstant això, al consistori reconeixen que cal continuar treballant per canviar aquesta sensació d’inseguretat, així com avançar en el nou concurs d’escombraries.
D’altra banda, el passeig de Fenals, que va quedar malmès el 9 de març arran d’un temporal de garbí, ja ha estat reparat. L’obra va costar 1,6 milions d’euros al Departament de Territori i ha durat uns tres mesos, però va ser pensada perquè un temporal no tornés a emportar-se part del passeig. Entre altres actuacions, s’han reconstruït 300 metres lineals del mur de contenció, s’ha aixecat una escullera de protecció i s’han reposat els serveis públics afectats, com ara el clavegueram i la xarxa d’aigua potable.
Finalment, també hi ha una remodelació sobre la taula del nucli antic de Lloret, per fer-lo més pacífic i amable per als veïns i veïnes, i el consistori considera que aquesta replanificació urbanística ajudarà a modificar comportaments incívics.
