GUERRA A EUROPA
Una acció audaç de recorregut incert
La incursió ucraïnesa a Rússia marca un gir inesperat en la guerra dos anys i mig després del seu inici
L’ofensiva serviria a Kíiv per llevar pressió al front de l’est i millorar la posició en una eventual negociació
Moscou, humiliada per la situació, denuncia la col·laboració aliada en la planificació del canvi d’estratègia
Quan s’acaben de complir dos anys i mig de l’inici de l’“operació militar especial” llançada pel Kremlin a Ucraïna i quan, en termes generals, el conflicte semblava estancat amb l’única excepció de l’avenç agònic de les tropes invasores al front de l’est, el 6 d’agost la guerra va fer un gir inesperat que l’ha col·locat en una nova fase de conseqüències encara incertes.
La sorprenent i arriscada incursió de l’exèrcit ucraïnès en territori de la Federació Russa a través de la regió fronterera de Kursk obre un escenari inèdit en la guerra, i qui sap si un punt d’inflexió. En només quinze dies, les forces ucraïneses van assegurar que havien capturat desenes de ciutats i pobles russos –de la regió de Kursk, però també de les veïnes Bélgorod i Briansk– i que tenien ja sota control un territori de més de 1.000 quilòmetres quadrats (una extensió comparable a la de la comarca del Bages). En l’ofensiva han destruït equipament bèl·lic dels russos, han capturat soldats, han forçat l’evacuació de civils i, fins i tot, han creat un centre de comandament militar a la zona. L’audaç canvi d’estratègia adoptat per Kíiv ha provocat sorpresa i certa incomprensió atès que els ucraïnesos desafien el Kremlin en el moment en què estan retrocedint al Donbàs, a l’est del país –amb les tropes enemigues a només 15 quilòmetres de Pokrovsk, un important nus logístic on vivien unes 40.000 persones abans de la guerra–, i al nord-est. Putin va tornar a anunciar dilluns una resposta implacable a la incursió, el mateix dia que les seves tropes llançaven un altre atac massiu a Kíiv i arreu d’Ucraïna contra la infraestructura energètica.
Un bumerang per a l’enemic
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va ordir en secret l’operació al juliol mentre activava de manera pública la via diplomàtica per posar fi al conflicte, no ha revelat fins on pensa portar la penetració de les seves tropes a Rússia.
Els analistes especulen sobre els diversos objectius que els ucraïnesos perseguirien amb la incursió: des de crear una zona tampó per protegir la zona fronterera fins a alleujar la pressió al Donbàs, forçant Moscou a desviar tropes del front de l’est cap a Kursk, passant per l’obtenció d’una preuada carta en forma de territori intercanviable en una futura negociació. Aquesta última possibilitat la va desmentir dissabte el mateix Zelenski, que va admetre que no tots els objectius de l’operació es poden fer públics. Unes converses de pau, d’altra banda, semblen ara més llunyanes que mai després del contraatac de l’agost.
El que sí que sembla clar és que Kíiv intenta aprofitar la injecció de moral que suposa l’èxit momentani de la incursió per canviar el relat de la guerra i imprimir-li una èpica triomfant. “El qui desitgi la desgràcia per a la nostra terra la trobarà a casa seva”, va advertir dissabte Zelenski en el discurs amb motiu del Dia de la Independència ucraïnesa. I, amb el mateix to admonitori, va presentar l’operació llançada contra Rússia com “un bumerang” que torna a Moscou després de la invasió del 2022.
La incursió a Kursk ha reinstaurat, entre els ucraïnesos, “la creença que Ucraïna pot guanyar i la confiança en la direcció política i militar de Kíiv, minada per la falta d’èxits recents en el camp de batalla i la destitució per part de Zelenski del popular comandant en cap de l’exèrcit Valeri Zalujni”, afirma l’analista Olga Tokariuk al web del centre d’estudis internacionals Chatham House. De moment, l’operació ha tingut un efecte palpable: l’intercanvi de 115 presoners de guerra amb Rússia, la majoria reclutes capturats a la frontera durant l’entrada a la regió de Kursk.
Moscou, per la seva banda, denuncia l’ús en l’ofensiva de Kíiv de tancs i altre material militar lliurat pels aliats a Ucraïna, i acusa també l’OTAN i els serveis secrets occidentals d’haver participat en la planificació del canvi estratègic. El cop dels ucraïnesos suposa el pitjor revés per a la imatge de Putin des del principi de la guerra. Segons el Centre d’Estudi de l’Opinió Pública (Vtsiom), pròxim al Kremlin, la caiguda de popularitat del president supera la que va patir el 2022, quan va anunciar la mobilització parcial, i la d’un any després arran de la rebel·lió de Ievgueni Prigojin, cap del grup de mercenaris Wagner.
Per acabar d’aprofundir en el desànim, fonts oficials consultades per la premsa independent, experts occidentals i bloguers militars russos coincideixen a l’hora de vaticinar que Moscou tardarà encara uns mesos a expulsar les tropes enemigues del seu territori.
