Harris proposa “un nou camí” després d’una dècada de polarització política

La vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, ha apostat per girar full a la polarització política que viu el país. En una entrevista emesa aquest dijous a la nit (divendres a al matinada a Catalunya) amb la cadena CNN, la primera que ofereix a un mitjà de comunicació de masses d’ençà que és la candidata demòcrata a la presidència, Harris ha ofert als nord-americans “un nou camí a seguir” després d’una dècada política en què l’expresident Donald Trump ha mediatitzat el debat polític, tant des de la Casa Blanca com des de Mar-o-Lago.

L’aspirant demòcrata ha escenificat aquesta opció negant-se a participar en la política d’identitat i ha esquivat la pregunta sobre els comentaris sobre la seva identitat racial fets pel republicà, que el mes passat va dir que Harris s’havia “tornat negre” amb finalitats polítics. “El mateix manual vell i gastat de sempre. La següent pregunta, si us plau”, ha contestat.

Harris ha obert la porta a incloure algun republicà a la seva futura administració si guanya les eleccions presidencials del proper 5 de novembre. “Crec que seria bo per al públic nord-americà tenir un membre del meu gabinet que fos republicà”, ha dit. “És important que quan es prenen algunes de les decisions més importants hi hagi persones a la taula que tinguin diferents punts de vista”, ha argumentat. La candidata, però, no ha volgut avançar cap nom perquè queden més de dos mesos per als comicis i no pretén “començar la casa per la teulada”.

Sobre la seva virada al centre des que va assumir la vicepresidència al gener de 2021, Harris ha assegurat que els seus valors són els mateixos malgrat haver-se mogut d’alguna de les posicions que defensava com a precandidata presidencial el 2019. “L’aspecte més important i significatiu de la meva perspectiva i decisions polítiques és que els meus valors no han canviat”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha admès que tot i haver evolucionat la seva oposició inicial a l’extracció de gas o petroli amb pressió hidràulica, l’anomenat fracking, ara creu que l’administració pot estimular el creixement de l’energia neta “sense prohibir el fracking”.

També ha justificat que s’hagi alineat amb el gir restrictiu que l’administració del president Joe Biden ha donat en matèria migratòria i ja no doni suport a la despenalització de la “immigració il·legal”. “Tenim lleis que s’han de seguir i fer complir per tractar les persones que creuen la nostra frontera il·legalment, i hi hauria d’haver conseqüències”, ha indicat. Harris ha criticat que Trump hagi fet de la frontera amb Mèxic un camp de batalla partidista i li ha retret la seva oposició al projecte de llei que de seguretat fronterera “que hauria posat 1.500 agents més” a la divisòria i que tenia el suport d’alguns legisladors republicans.

La vicepresidenta nord-americana ha defensat les polítiques econòmiques de Biden, però ha reconegut que “queda feina per fer”. És per això que ha promès que la seva primera prioritat, si guanya les eleccions, és “donar suport i enfortir la classe mitjana” i des del primer dia aplicarà un pla en favor d’una “economia d’oportunitats”. “Farem reduir el cost dels béns quotidians, promourem la inversió en les petites empreses dels Estats Units i invertirem en les famílies”, ha dit durant l’entrevista conjunta amb el seu candidat a la vicepresidència, Tim Walz. Preguntada per què no ha emprès aquestes mesures durant el mandat, l’eventual successora de Biden ha recordat que va arribar al càrrec “durant el pic de la pandèmia” i la seva prioritat va ser aleshores “fer el que podíem per rescatar els Estats Units”.

Harris i Walz han conversat amb al CNN a Savannah, a l’Estat de Georgia, on han iniciat una gira de dos dies per assegurar el vot d’aquest Estat meridional, on supera Trump en intenció de vot però només ho fa per dos punts.

L’expresident ha reaccionat als primers avançaments de l’entrevista, abans de l’emissió, afirmant que Harris “no em sembla una líder”. “Per ser honest, no la veig negociant amb el president Xi [Jinping] de la Xina o amb [el nord-coreà] Kim Jong-un”, ha opinat.