El PP admet les necessitats “asimètriques” de finançament però vol una negociació multilateral

El PP introdueix matisos en la croada que el partit ha emprès contra l’acord de finançament pactat entre ERC i el PSC que ha portat el socialista Salvador Illa a la Generalitat. Els populars, que com en l’amnistia volen fer del Senat el camp de batalla del nou model, reconeixen, però que aquest hauria de ser asimètric, però volen que s’abordi amb tots els territoris alhora. El portaveu del PP, Borja Sémper, ha admès avui que “Espanya i les necessitats dels espanyols són asimètriques en funció del territori on vivim uns i altres per termes de població, despoblació o PIB”, i “cada president autonòmic coneix molt bé la realitat en què opera”.Però segons Sémper, el nou model de finançament no pot néixer només fruit d’un pacte entre el PSC i ERC per investir Illa, i cal una negociació “multilateral” que generi un “debat ordenat” i doni peu a un sistema basat en la “igualtat i l’equitat”. Per això ha reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que convoqui una Conferència de Presidents on es posi en comú “quina és la realitat econòmica de la comunitat i es doni resposta en funció d’aquesta realitat”.

En una entrevista a Onda Cero recollida per l’ACN, Sémper ha advertit que no es pot “alterar la Constitució i el finançament de tots per un interès particular i partidista, per molt legítimes que siguin les aspiracions del PSC”. Per tant, segons Sémper, “sembla raonable que el sistema de finançament es comparteixi entre tots de manera multilateral” i “amb el lideratge del president del govern o de la ministra d’Hisenda”.

Pel portaveu del PP, el model que planteja Pedro Sánchez és “diametralment oposat” a aquesta premissa d’ordre, perquè “no es pot definir el finançament de tot el país en base als interessos de fer president a Salvador Illa”.

Per això ha insistit a reclamar al president del govern espanyol que convoqui les comunitats autònomes “per poder ordenar aquest debat” i donar una resposta “tècnica, objectiva i eficaç a la realitat de finançament que demanen els nostres presidents”.

Es tracta, segons Sémper, de pensar en un nou model que garanteixi “l’equitat i la igualtat de tots els espanyols” i que mantingui la “solidaritat” dels qui més tenen cap als que tenen menys recursos.