“TSF i el PSC coincideixen en un punt: seguir manant”

Nosaltres teníem un programa similar al de 2019, en què coincidíem en moltes prioritats amb el govern, tot i matisos que ens oferien incorporar. Però finalment ells se’n van desdir. Un bon exemple és el de l’aparcament subterrani, que a la Corxera podíem arribar a coincidir, però va acabar més lluny, a l’estació de busos. O el del projecte del museu Thyssen, que també es desvia, o l’asil Surís, que seguim reclamant i han oblidat. Nosaltres continuem defensant allò que ells ara fan diferent.

En el mandat 2019-2023 intentàvem arribar a acords, però més enllà d’escoltar-nos, vèiem que acabaven tirant pel dret. No incorporaven canvis ni els nostres punts de vista. I ara, directament, ni ens responen a les preguntes perquè votem que no. Hem passat a haver de demanar els expedients i informes per escrit, i hem acabat elevant queixes a la Generalitat.

A favor però no a qualsevol preu. Han reformat la plaça del Monestir, Juli Garreta, han fet l’aparcament, han començat a cobrir la riera o comprat el local de l’oficina de turisme... Ja portem 12 milions invertits a l’entorn d’un museu que, nou anys després, encara no té finançament garantit. Però mentrestant voldríem saber detalls del conveni de cessió d’obres de la baronessa i dels comptes de la fundació. I no en sabem res. S’ha encarit i no veiem per enlloc la suposada influència del PSC. Ara començaran amb la reforma del monestir, però han tingut anys tancades les exposicions temporals, i al Palau de l’Abat ja tenien un espai per promoure, mentrestant, obres d’altres artistes locals, com ara Josep Albertí, Quimeta Serra, Udaeta, o del col·lectiu Mascanada 6.

En comptes de la riera de Sant Amanç, nosaltres hauríem vist més prioritari acabar la de Tueda, fins al port, i haver pogut pacificar el carrer Cristòfor Colom. L’acabat de la plaça del Monestir és massa dur, i tampoc trobem necessari haver pagat un milió d’euros per l’antic local de La Caixa a la Rambla, perquè no és tot l’edifici de Rafael Masó i, igualment, el pla de patrimoni ja el protegia. Si volem protegir edificis privats, ja tenim el Casino dels Nois, que és un BCIN (bé cultural d’interès nacional) i cau a trossos.

El de Ponent queda massa lluny. Insistim que és factible un aparcament subterrani sota el passeig dels Guíxols, en zona no inundable. Però han eliminat places i les que queden s’han encarit en conjunt, amb la nova concessió del control de la zona blava. Moltes hores estan buides, però són insuficients en hores punta. Aconseguim dissuadir i algunes persones potser no agafen el cotxe. Però d’altres ja ni baixen i se’n van a Platja d’Aro o a Santa Cristina. En això darrer coincidim amb altres grups de l’oposició.

Coincidim, per posar altres exemples, en la necessitat de millorar l’asil Surís. O en la diagnosi de la manca d’habitatge protegit i la denúncia que, més enllà dels titulars i els anuncis, no s’ha construït ni un pis en aquests anys. És cert que Tots per Sant Feliu i el PSC coincideixen des del 2015 sobretot en un punt: seguir manant. Cal que els altres grups ens coordinem per ser més visibles i visualitzar l’alternativa. I una altra de les coses que hem de resoldre és la comunicació municipal, en què les altres forces reclamem més pluralitat i presència.

La ràdio no té director, ni cap de programes. Hi acaba manant l’alcalde i és una de les coses que caldria solucionar. En el darrer consell rector van aprovar la programació per majoria i ara ens han proposat un espai d’entrevistes amb tots els 21 regidors. Pot ser un pas arran de les queixes que vam dur al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Penso que s’hauria d’haver picat més pedra en aquest sentit, amb l’habitatge igual que amb el finançament del Thyssen, o amb Costes, per tenir els camins de ronda en més bon estat, reparar abans l’espigó del moll de pedra o haver desencallat ja el futur de l’antiga Palm Beach. Pel nostre grup, la solució a la manca d’habitatge passa, d’una banda, pels públics, posant a disposició de l’Incasòl terrenys i buscant suport d’altres administracions. Però per l’habitatge, també, caldria posar facilitats al sector privat perquè construeixi pisos lliures, de dimensions i característiques mitjanes per a famílies. Ho podríem encarregar a la nova Oficina Municipal d’Habitatge, que està fent molt bona feina amb pocs resultats. Però el model de segona residència fa que la població es vegi obligada a marxar a d’altres municipis.

Amb gent que ve a viure a segones residències, però molts joves marxen. Caldria impulsar l’economia activant l’ampliació del polígon industrial, perquè també marxen empreses a Calonge, Campllong o Llagostera; i recuperar com a mínim el nivell de places hoteleres que teníem quan van tancar els hotels dels Anlló, fa vint anys. Podem fer el Thyssen, aguantar el Porta Ferrada o portar la Volta a Catalunya, però molts visitants se’n van a dormir a Platja d’Aro perquè aquí comencem a veure que hi ha pensions o hotels que estan llogant habitacions a persones que treballen però no troben pis.

Estem a favor del festival degà de la Costa Brava, però creiem que podria ser més transparent en xifres. I desestacionalitzar la programació perquè, per exemple, els dies de festa major a principi d’agost és impossible aparcar. No hi cap més gent. Pensem que caldria donar més espai al talent català i local, i que l’Ajuntament podia aspirar a reduir encara més la seva aportació econòmica anual.