Europa afina la brúixola per als pròxims cinc anys
La defensa i la competitivitat seran prioritats màximes de les institucions europees, mentre es mantenen vells reptes com ara la immigració
La UE afronta una legislatura que suposarà una prova de foc per al cordó sanitari contra l’extrema dreta després de la normalització de Meloni
Les eleccions als EUA decidiran si tornen les turbulències a la relació transatlàntica
Arriba l’hora de la veritat. Després de les eleccions europees del juny, que van deixar un Parlament Europeu més fragmentat, més conservador i amb més representants d’extrema dreta, la Unió Europea (UE) comença un nou cicle polític en què es reestructuraran les prioritats de les institucions comunitàries. Malgrat que la reelecció de la conservadora Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea assenyala una certa continuïtat respecte a la legislatura anterior, el bloc comunitari ha d’afrontar els pròxims anys nous reptes, i també alguns dels antics que encara es mantenen.
Defensa i competitivitat seran previsiblement les puntes de llança de les actuacions comunitàries. La transició ecològica també tindrà un paper important en aquesta legislatura, però no serà la política estel·lar que Von der Leyen va voler exhibir en la legislatura passada, especialment després de les discrepàncies que l’agenda verda va despertar en l’últim any de mandat. Paradoxalment, malgrat tenir un programa climàtic menys ambiciós per als pròxims anys, la reelecció de l’alemanya al capdavant de l’executiu europeu va incloure el vot massiu dels eurodiputats ecologistes a favor de la seva candidatura.
Més de dos anys després de la invasió russa, Ucraïna es manté en les primeres posicions en l’agenda europea. Relacionada amb la guerra, hi ha, de fet, una de les polítiques que es preveuen clau durant aquesta legislatura: la defensa. Si la pandèmia de covid-19 va exposar les carències sanitàries a la UE, la guerra d’Ucraïna ha fet el mateix amb les de defensa.
Com a conseqüència de l’atac rus contra Ucraïna, el club comunitari ha intentat tapar, sovint amb pedaços, les seves febleses en aquesta matèria, però serà previsiblement en la pròxima legislatura quan es plantegin mesures més ambicioses per posar les primeres bases per a una UE de la seguretat i la defensa. L’objectiu final és que la UE guanyi autonomia estratègica en aquestes matèries i depengui en menor grau dels Estats Units.
En el discurs al juliol davant dels eurodiputats en què va exposar les seves prioritats per als pròxims cinc anys, Von der Leyen va fer tota una declaració d’intencions donant un paper primordial a la defensa. En aquell moment, l’alemanya buscava els suports necessaris a la cambra per a la reelecció al capdavant de la Comissió i va plantejar les seves línies mestres, que incloïen un fons europeu de defensa per invertir en capacitats d’alt nivell, un escut aeri europeu i un nou comissari de Defensa, entre d’altres.
La guerra d’Ucraïna també ha revifat el debat sobre l’entrada de nous membres al club comunitari. Amb la candidatura ucraïnesa a l’adhesió, la UE afronta una legislatura clau en què ha de decidir com gestionarà l’ampliació. I no només per a Ucraïna, sinó també per donar resposta a les aspiracions europees dels Balcans Occidentals, que en alguns casos fa dècades que esperen per entrar al club comunitari. Von der Leyen ja ha assenyalat una UE de més de 30 membres i la necessitat de reformar la Unió perquè pugui funcionar amb més països. Després de propostes tímides i informals el darrer any, el veritable debat sobre la reforma s’ha de produir en aquesta legislatura.
Pes econòmic decreixent
A banda de la defensa, l’altre pal de paller de la política europea serà la competitivitat. En un entorn de creixent confrontació, volatilitat i proteccionisme i en què el pes de l’economia europea al món s’està reduint, la UE pretén impulsar la productivitat i la competitivitat. La cursa tecnològica, la seguretat d’aprovisionament i la reindustrialització són algunes de les qüestions en què el club comunitari intentarà agafar impuls en la pròxima legislatura.
Un altre dels reptes és la reducció de les càrregues burocràtiques per a les empreses i fer el territori europeu atractiu per a les inversions i els negocis. Per fer-ho, Von der Leyen ha plantejat un pla europeu per a la prosperitat i ha promès una vicepresidència al seu executiu que s’encarregui de tirar endavant mesures per fer front a aquests reptes.
De la mateixa manera, la presidenta de la Comissió ha promès carteres específiques per al Mediterrani i per fer front a la crisi de l’habitatge. La primera és una nova picada d’ull a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que Von der Leyen va intentar seduir durant la campanya electoral europea, a la recerca d’uns suports per a la reelecció que finalment no va aconseguir.
Les dues dirigents s’entenen. En migració, un dels temes més importants per a Meloni i que les formacions d’extrema dreta d’arreu de la UE exploten per intentar aconseguir vots, la presidenta de l’executiu europeu manté un to dur. L’alemanya, en línia amb el que defensa la seva família política, els populars europeus, aposta per reforçar els controls fronterers, tancar acords amb països tercers i externalitzar els procediments d’asil perquè es facin fora del club comunitari. En aquest sentit, Von der Leyen ja ha promès reforçar l’agència de gestió de fronteres Frontex.
L’habitatge és el principal gest de Von der Leyen a la bancada progressista. Tot i que topa amb la falta de competències de la UE en aquesta matèria, la presidenta de la Comissió ha plantejat un pla europeu d’habitatge per avaluar la crisi immobiliària. L’objectiu és garantir l’assequibilitat de l’habitatge.
Més presència ultra
La nova legislatura és també una prova de foc per al cordó sanitari a la UE. Amb més presència de forces ultra, Von der Leyen ha abraçat Meloni i, malgrat que la formació de la italiana va votar en contra de la reelecció de l’alemanya, no han trencat ponts. En la campanya, Von der Leyen va normalitzar la presència de Meloni en el joc institucional i el to entre totes dues continua sent conciliador.
Els Conservadors i Reformistes Europeus, el grup europeu del qual forma part el partit de Meloni, ha aconseguit posicions rellevants al Parlament Europeu, com ara dues vicepresidències de la cambra. També tenen la presidència d’algunes comissions, com la de Pressupost i la d’Agricultura i Desenvolupament Rural. El cordó sanitari al Parlament Europeu s’ha aplicat així contra Patriotes per Europa, liderat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i l’Europa de les Nacions Sobiranes, encapçalada per Alternativa per a Alemanya. Amb la gran coalició proeuropea encara resistint al Parlament Europeu però amb una certa agonia, la cambra tempta el futur del cordó sanitari contra els ultres.
Més enllà de l’agenda europea, en la pròxima legislatura també serà important el que passi en dos dels principals motors europeus: França i Alemanya. L’eix francoalemany no viu el seu millor moment i els dos països afronten conteses electorals clau en els pròxims anys. Alemanya celebrarà eleccions generals el setembre del 2025 i abans tindrà comicis importants en estats federats com Brandenburg i Saxònia.
Un ull als Estats Units
Amb un rol discret en clau europea, el canceller Olaf Scholz aspira a la reelecció, però els sondejos no li són, ara per ara, favorables. De fet, les estimacions donen als socialdemòcrates una intenció de vot semblant als ultres d’Alternativa per a Alemanya i assenyalen una possible victòria dels conservadors.
Els ulls també estaran posats sobre els ultres a França. Després de veure’s prop del poder, la desfeta en les eleccions legislatives va ser un cop dur per al partit de Marine Le Pen, però ja pensa en les presidencials del 2027. Rassemblement National es veu cada cop amb més possibilitats i aspira a conquerir l’Elisi.
Fora de les fronteres europees, el gran focus és sobre els Estats Units. La relació transatlàntica està en joc en les presidencials del novembre. Una victòria de Trump tornaria a portar turbulències: la disputa comercial, el retrocés climàtic i l’aturada de l’ajuda militar a Ucraïna podrien tensar la relació entre Washington i Brussel·les.
Per contra, Kamala Harris ha expressat postulats més pròxims als de la UE, amb la voluntat de mantenir el suport a Kíiv i el compromís amb l’OTAN. L’elecció de la candidata demòcrata permetria continuar la reparació de la relació entre els socis transatlàntics, malmesa durant la presidència de Trump.
