Starmer inicia la reconstrucció
El govern laborista britànic hereta un forat financer de 26.000 milions que l’obligarà a apujar impostos
Part de la recuperació econòmica del Regne Unit passa per tornar-se a apropar el màxim que pugui a la UE
Serà clau l’èxit del nou pla contra la immigració il·legal per frenar l’ascens de la dreta populista
Un cop rebaixada l’eufòria per la històrica victòria laborista del 4 de juliol i superats els disturbis de l’extrema dreta, el primer ministre britànic, Keir Starmer, s’enfronta a la dura realitat del país. En un discurs a Downing Street la setmana passada, va advertir que venen temps complicats i que els ciutadans “ho hauran de passar malament abans que les coses millorin”. Va retreure als conservadors haver deixat les arques públiques buides en catorze anys de govern. I va avisar que el pressupost que presentaran a l’octubre serà “dolorós”. Els conservadors van aprofitar per criticar els laboristes dient que només és una excusa per apujar els impostos.
La realitat és que hi ha un forat a les arques públiques de 26.000 milions d’euros. S’espera una pujada d’impostos el 30 d’octubre, quan el govern anunciï el primer pressupost. La pregunta és quins impostos apujarà. En el programa electoral, Starmer es va comprometre a no augmentar l’IVA, la Seguretat Social i l’impost sobre la renda, que representen les dues terceres parts de la recaptació del govern. I, la setmana passada, va assegurar que mantindria la promesa.
Els experts sostenen que els traurà de les empreses, de la classe mitjana i de les pensions. Creuen que apujarà l’impost dels guanys capitals, que és la taxa que s’ha de pagar per la compra i venda d’accions i d’immobles. L’apujarà en la franja més alta del 28% de les vendes al 45%, igualant el que es paga en la renda. També podria abaixar la contribució a les pensions de les rendes més modestes i apujar els impostos als propietaris de pisos i a les empreses.
A tot això cal afegir que, a partir d’octubre, apujarà la llum i el gas un 10%, fins als 2.040 euros per persona de mitjana, i que cancel·larà les ajudes d’entre 120 i 360 euros per pagar les factures energètiques a l’hivern a 10 milions de pensionistes. Diu Starmer que el govern no hi pot fer res i que estan apostant per la transformació a renovables per poder abaixar les factures. La popularitat de Starmer també baixarà, però té una majoria molt àmplia al Parlament i cinc anys de coll per fer que les coses millorin i que es percebi aquesta millora.
Una altra herència nefasta dels conservadores és la superpoblació a les presons. Només queden 100 places lliures (de 90.000), una situació que els laboristes atribueixen a la “obsessió pel càstig” dels tories. Starmer ha accelerat l’excarceració de presos per a tots aquells que ja hagin complert el 40% de la condemna (ara, és el 50%) sempre que no estiguin complint pena per delicte sexual, abús domèstic, assassinat o terrorisme, i s’està plantejant reduir-ho al 20% de la condemna. Starmer va arribar a dir, en el discurs, que molta gent va provocar els disturbis perquè es pensaven que no els podrien tancar a la presó.
També hi ha un gir radical en la lluita contra la immigració il·legal. Ha cancel·lat el pla de deportació a Ruanda i, amb els 90 milions que costava, ha posat en marxa un pla centrat en la cooperació internacional per posar fi a les màfies que trafiquen amb persones, amb formació de 1.000 agents especialitzats en crim organitzat que es destinaran a Europa. S’ampliarà la capacitat dels centres de detenció, s’incrementaran les penes i multes a les empreses que contractin indocumentats, i s’ha compromès a deportar 14.000 immigrats il·legalment als països d’origen els propers sis mesos. Té acords de deportació bilaterals amb el Vietnam, Albània, Nigèria, l’Índia i una sèrie de països fora de la Unió Europea (UE) i està negociant amb Brussel·les poder deportar-los també com passava abans del Brexit. En sortir de la UE, el Regne Unit també va sortir de la convenció de Dublín (ara, regulació de direcció de migració i asil), que els permetia tornar els sensepapers als països europeus de procedència, principalment a França.
La millora de les relacions amb la UE és imprescindible. Reiniciar els vincles de manera tan semblant com sigui possible al que hi havia abans del Brexit sense revertir-lo i amb el límit del mercat únic i la unió duanera. Aquesta proximitat amb Brussel·les és clau per recuperar-se econòmicament. Però el més important serà que la vida dels britànics millori.
Pressió dels sindicats
Els disturbis van posar de manifest el malestar d’una part de la població per l’arribada massiva de sensepapers i el descontentament pel deteriorament del nivell de vida a les zones més pobres a causa de les retallades d’ajuts socials dels últims catorze anys i el desequilibri socioeconòmic territorial. És molt complicat que Starmer incrementi els subsidis i iguali les diferències territorials, perquè cal una inversió molt forta durant molts anys, dècades, i no hi ha diners. O sigui que serà important que redueixi la immigració il·legal i abarateixi el cost de la vida.
La conclusió dels disturbis va ser que hi havia molta gent que no era extrema dreta, però que en compartia algunes de les inquietuds, i aquest és el vot que està atraient la dreta populista de Nigel Farage (amb el 17% dels vots en les eleccions de juliol, contra el 30% de Starmer).
Farage intenta evitar que el país es mogui cap al centre i la moderació, que és on se situa Starmer, enfrontat a l’esquerra tradicional del seu partit, un altre dels obstacles que haurà de saltar. De moment, els sindicats ja li estan exigint que apugi el sou de tots els funcionaris al nivell que hi havia el 2009, abans que arribessin al poder els conservadors i comencessin a retallar.
